Glaciació Marinoana
La glaciació Marinoana va ser un periodo de glaciació a nivell global que va succeir aproximadament fa entre 650 a 635 millons d'anys a. C. durant el periodo Criogènic. La glaciació va poder haver cobert tot el planeta, en un event al que popularment se li ha denominat la Terra bola de neu. El seu nom es deu a les troballes trobades en Marí, un suburbi d'Adelaida en Austràlia del Sur. El fi de la glaciació va poder haver ocorregut per l'acceleració de la lliberació del metà a partir del permafrost equatorial.[1]
Evidències geològiques
[editar | editar còdic]Les principals evidències de la glaciació Marinoana es troben en l'archipèlec Svalbard, en Austràlia del Sur i en China. En la província de Guizhou, en China, roques glaciars varen ser trobades subjacents a una capa de cendres volcàniques que contenien minerals de zircón, el qual poden ser datades per mig de radioisòtops. Els depòsits glacials d'Austràlia del Sur són aproximadament de la mateixa edat (650 millons d'anys a. C.) i la datació ha segut confirmada per mig d'isòtops estables de carbó, depòsits minerals (inclosos sediment de barita) i atres estructures sedimentarias inusuals.[2] Dos capes riques en diamictita en un estrat del Neoproterozoico de sèt quilómetros del archipèlec Svalbard mostren l'inici i el fi d'esta era glacial.[3]
Vida durant la glaciació
[editar | editar còdic]La supervivència d'eucariota i uns atres unicelulars durant les glaciacions Sturtiana i Marinoana sugerix que potser en algunes parts de la superfície terrestre es va mantindre aigua en estat líquit o es va tindre millor accés a la llum solar.[4][5] Per a Francis Macdonald (2010), existirien gradient de temperatura que provocarien un dinamisme en les capes glaciars donant lloc a la formació de pegats locals d'aigües obertes que brindarien refugi a la vida.[6] Adam Maloof i colaboradors varen trobar en 2010 el fòssil d'una esponja d'un centímetro de diàmetro datat en 650 millons d'anys lo que sugerix que els animals ya es trobaven divergint des d'abans de la glaciació Marinoana i varen sobreviure a esta.[7] En 2012, científics varen descobrir en Namíbia el fòssil d'una esponja de 5 milímetros de diàmetro encara més antiga, Otavia antiqua que va ser datada en 760 millons d'anys i és considerada l'animal més antic de la Terra descobert.[8][9] És dir, açò implicaria que les esponges ya existien abans de les glaciacions Sturtiana i Marinoana i varen sobreviure a abdós.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Shields, G. A. (2008). "Palaeoclimate: Marinoan meltdown". Nature Geoscience 1 (6): 351–353. doi:10.1038/ngeo214.
- ↑ "New Evidence Supports Three Major Glaciation Events In The Distant Past". ScienceDaily. 2004-04-22
- ↑ Halverson GP, Maloof AC, Hoffman PF (2004). "The Marinoan glaciation (Neoproterozoic) in northeast Svalbard" (pdf). Basin Research 16 (3): 297–324
- ↑ "Snowball Earth" and Global Glaciation 716.5 Million Years Ago Early animal evolution provides evidence (2010)
- ↑ Bola de neu en tolls Neofronteras. com Consultat el 12 de març de 2012
- ↑ Macdonald, F. (2010) Scientists Find Signs of "Snowball Earth" Amidst Early Animal Evolution March 5, 2010 issue of the journal Science
- ↑ Hilary Parker (2010) Possible discovery of earliest animal life pushes back fossil record News at Princeton
- ↑ L'animal més antic de la Terra - [1] Notícies de la ciència
- ↑ Una microesponja trobada en Àfrica va poder ser el primer animal pluricelular viu - [2] L'Informació
- Este artícul conté una traducció derivada de «Glaciación Marinoana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.