Glacioeustatismo

El glacioeustatismo és la variació global del nivell de la mar deguda a l'aument o disminució del volum total d'aigua estajada en els oceans en funció de la formació o fusió del gèl acumulat en els continents.

Els marés i els glaciarés són dos esclavons de la cadena que constituïx el cicle hidrològic, en el curs del com l'aigua que es evapora en els oceans cau en forma de precipitacions sobre els continents i és tornada a les mars per l'escorrentía. Si un periodo molt fret acumula i reté en els continents enormes volums d'aigua congelada, com ocorre durant una glaciació, les mars experimenten un dèficit que es traduïx en un descens en el seu nivell. Inversamente, la recalfada general dels periodos postglacialés, té com a conseqüència la fusió i reculada dels glaciars (desglaciación) i la tornada a les mars d'uns volums d'aigua que fan pujar el seu nivell. En abdós casos les masses d'aigua ya retingudes i restituïdes són lo prou grans com per a modificar sensiblement el perfil de les costas. Actualment, a pesar de trobar-nos en un periodo interglacial de clima templat, la fusió del gèl dels inlandsis i glaciars de montanya elevaria el nivell general de les mars entre 10 i 20 m, tenint en conte la compensació isostática, ya que els continents, en ser allaugerats per la pèrdua del pes del gèl fos, s'elevarien llaugerament respecte al alvenc en el qual suren.

L'existència de vestigis d'antics nivells marins situats a 30 m per damunt del nivell actual indica que eixa era l'altura alcançada per les mars durant el periodo interglacial de Mindel-Riss, el més llarc i càlit dels de l'era cuaternaria. Recíprocamente, a la màxima extensió dels glaciars cuaternarios ha degut correspondre un descens del nivell dels oceans de l'orde de 100 metros.