Anar al contingut

Glaucocroíta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Glaucochroite-270044.jpg
Glaucocroíta

La glaucocroíta és un mineral de la classe dels nesosilicatos, i dins d'esta pertany al cridat “grup del olivino”. Va ser descoberta en mines de Franklin,[1] en Nova Jersey (Estats Units), nomenat en 1899 per S. L. Penfield i C. H. Warren del grec γλαυκός (vert-blau) i χρώσις (coloració), en alusió al seu color.[2] Un sinònim poc usat és calcotefroíta.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És un silicat anhidro de calcio i manganeso, del tipo nesosilicato,[3] que cristaliza en el sistema cristalí ortorrómbico,[4] isoestructural en la fayalita i la forsterita.[5] Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: ferro, zinc, plom i magnesi.

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

S'ha trobat com a material massiu en jaciments de minerals del zinc en estrats metamorfizados en Franklin (Nova Jersey),[3] en skarn en la zona de contacte entre diabasa i marbre en Siberia (Rússia),[6] en depòsits de minerals del manganeso en roques silicat-càlcics en Suràfrica i Namíbia.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: nasonita, willemita, andradita, hardystonita, tefroíta, clinoedrita, esperita, leucofenicita, hodgkinsonita, diópsido, cuspidina, calcita, franklinita o cincita.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1935).U.S. Geol. Sur. Prof. Paper.180
    79-80.
  2. Dana, E.S. (1899). «Glaucochroite», Dana's system of mineralogy, p. 46.
  3. 3,0 3,1 (1987).Amer. Mineral..(72)
    423-428.
  4. (1951).Amer. Mineral..(36)
    918.
  5. (1978).Amer. Mineral..(63)
    365-377.
  6. (1974).Doklady Acad. Nauk SSSR.(216)
    1379-1382.