Anar al contingut

Franklinita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Franklinita

La franklinita, ocasionalment coneguda també com zincoferrita,[1] és un mineral del grup de l'espinela. És un òxit de zinc, ferro i manganeso de fòrmula (Fe,Mn,Zn)2+(Fe,Mn)3+2O4. Descrit per Pierre Berthier en 1819, el mineral du el nom per la localitat de Franklin (Nova Jersey, Estats Units), a la seua volta batejada en honor de Benjamin Franklin, a on es troba el principal jaciment. Berthier inicialment ho transcribió com francklinite.[2]

Propietats

[editar | editar còdic]

La franklinita és un mineral opac de lluentor submetálico la coloració de la qual va del pardo rojós al negre.[1] En llum reflectida és entre blanc i gris, mostrant reflexions internes de color roig obscur.[3] És molt fràgil, té una durea entre 5,5 i 6 en l'escala de Mohs (comparable a la de l'ortoclasa) i una densitat mija de 5,14 g/cm³.[4] És soluble en àcit clorhídric pero insoluble en àcit cítric fret.[5]

Cristaliza en el sistema cúbic, classe hexaoctáedrica (4/m Plantilla:Overline 2/m). El seu contingut en Fe2O3 se situa entorn al 66%, mentres que el de ZnO varia entre el 21% i el 30%. La variació de la relació Zn:Fe en la seua composició té com a conseqüència que presente un nivell variable de magnetisme.[3] Com a impurees més freqüents poden aparéixer manganeso, titani, alumini i calcio.[1]

Morfologia i formació

[editar | editar còdic]
Franklinita de Ogdensburg (Nova Jersey, Estats Units)

Normalment la franklinita es presenta com a cristals octaèdrics, habitualment en vores redonejades, d'un tamany que pot alcançar els 22 cm;[3] més inusuals són els cristals dodecaédricos i més encara els cúbics.[1] No obstant, pugues també formar grans esfèrics i masses compactes.

Este mineral es troba en capes i vetes formades per metamorfisme a altes temperatures de sediments marins rics en ferro, zinc i manganeso. També pot aparéixer com a mineral minoritari en alguns depòsits de manganeso i ferro. Per una atra part, sol aparéixer associat a calcita, willemita i cincita; menys freqüentment a andradita, manganosita, rodocrosita, gahnita, magnetita, rhodonita, hausmannita i hetaerolita.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Franklinita (Mindat.org)
  2. (1819).Annales dones Mines.
    483-494.Consultat el 8 de juny de 2018.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Franklinite (Handbook of Mineralogy)». Archivat des d'el original, el 23 d'octubre de 2021. Consultat el 24 de giner de 2010.
  4. Franklinite mineral data (Webmineral)
  5. Franklinite (Mineralienatlas)