Hetaerolita
La hetaerolita o heterolita és un mineral òxit de fòrmula ZnMn3+2O4. Va ser cridat aixina en 1877 per Gideon Emmet Moore, a partir del grec έταίρος [etairos], «companyer», en alusió a la seua associació en la calcofanita en la seua localitat tipo d'Ogdensburg (Estats Units).[1][2]
Propietats
[editar | editar còdic]La hetaerolita és un mineral negre —ocasionalment negre rojós— de lluentor submetálico. Essencialment és opac, encara que els fragments més fins són transparents.[1] Té durea 6 en l'escala de Mohs i una densitat de 5,18 g/cm³. És fràgil i de fractura irregular.[3][4]
Cristaliza en el sistema tetragonal, classe ditetragonal dipiramidal. Conté aproximadament un 46% de manganeso i un 27% de zinc.[3] Com a impurees pot contindre ferro, magnesi i silici. És isoestructural en la hidrohetaerolita, l'iwakiíta i la hausmannita (en la qual el Mn2+ substituïx al Zn); per això, la hetaerolita és també coneguda com hausmannita de zinc.[2]
Morfologia i formació
[editar | editar còdic]
La hetaerolita pot presentar dieferentes hàbits cristalins, sent comú el botroidal (prenent forma globular que s'assembla a una arracada de raïms). Atres hàbits són massiu, granular i estalactítico (en forma de columnes colgantes com a estalactites o estalagmites).[3]
És un mineral secundari associat a atres minerals de manganeso, principalment en depòsits hidrotermales. Pot aparéixer associat a franklinita, calcofanita, hodgkinsonita, willemita, hemimorfita, manganita, romanechita i calcita.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Hetaerolite (Handbook of Mineralogy)». Archivat des d'el original, el 1 d'abril de 2016. Consultat el 11 de febrer de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 Hetaerolite (Mindat.org)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Hetaerolite Mineral Data (Webmineral)
- ↑ Hetaerolita (Mineralesweb)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hetaerolita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.