Calcofanita
La calcofanita o calcophanita és un mineral hidròxit de fòrmula (Zn,Fe2+,Mn2+)Mn3+3O7·3(H2O). Va ser cridat aixina en 1875 per Gideon Emmet Moore, a partir del grec χαλκός [chalkos], «latón», i φαίυεσθαι [phainestai], «semblar», en alusió al seu canvi de color quan ardix.[1][2]
Propietats
[editar | editar còdic]La calcofanita és un mineral blau, negre azulado o negre, opac, de lluentor metàlica. És bla i es pot rayar en l'ungla —durea 2,5 en l'escala de Mohs—, sent flexibles les làmines fines d'este mineral.[1] Té densitat 3,91 g/cm³.[3]
Cristaliza en el sistema trigonal, classe romboèdrica. Exhibix un fort pleocroísmo, en gris i blanc.[3] En el seu localitat tipo, la calcofanita conté un 41% de manganeso, un 17% de zinc i un 6% de ferro.[3] És el membre principal del grup mineralógico que du el seu nom (grup de la calcofanita), sent els atres membres l'aurorita i la jianshuiíta.[2]
Morfologia i formació
[editar | editar còdic]
La calcofanita freqüentment apareix formant agregats en forma arracimada o semblants a estalactites, pero també pot tindre aspecte coloforme, granular o massiu.[1] Quan es presenta en hàbit pseudo-octaèdric pot ser confosa en la hetaerolita, mineral a sovint associat a la calcofanita.[2]
La calcofanita és un component comú de zones alterades damunt de depòsits rics en zinc i manganeso. Entre els minerals associats a la calcofanita estan, ademés de la ya citada hetaerolita, criptomelano, manganita, birnessita, todorokita, woodruffita i caolinita.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Calcofanita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.