Criptomelano
El criptomelano o criptomelana és un mineral òxit de composició K(Mn4+,Mn3+)8O16. El seu nom, assignat per Wallace E. Richmond i Forrest A. Gonyer en 1942, prové dels térmens grecs κρυπτοζ, «amagat», i ρελαζ, «negre», ya que l'identitat d'este mineral comú era ignorada en formar part del «psilomelano», nom colectiu que agrupa varis òxits de manganeso.[1][2] Un atre nom que rep este mineral és el de ebelmenita.[3]
Propietats
[editar | editar còdic]El criptomelano és un mineral opac, de color pardo o blanc grisáceo, en lluentor resinoso, apagat o terroso. És fràgil, té una durea de 6 a 6,5 en l'escala de Mohs —comparable a la de l'ortoclasa i la pirita— i una densitat mija de 4,36 g/cm³.[3][2] És molt soluble en àcit clorhídric.[4]
Cristaliza en el sistema monoclínic, classe prismàtica.[2] És isoestructural en la coronadita, ferrihollandita, hollandita, manjiroíta i strontiomelano. Visualment resulta indistinguible de la hollandita i d'atres minerals òxits de manganeso; en este sentit, els òxits de manganeso s'identifiquen millor per espectroscòpia en el infrarrojo lluntà que per difracció de rajos X.[3] És membre del grup mineralógico de la coronadita, sent ademés membre del supergrupo de la hollandita.[5] Per una atra part, existix una varietat d'este mineral rica en talio que rep el nom de criptomelano de talio ((K,Tl)(Mn4+,Mn3+)8O16).[6]
El criptomelano té un contingut aproximat de manganeso i potassi del 60% i del 5,3% respectivament;[2] com a principals impurees pot contindre zinc —en un contingut del 5,2% de ZnO en mostres de la localitat tipo—, ferro i sodi.[1] És un mineral llaugerament radioactivo, sent la radioactivitat que emet a penes detectable.[2]
Morfologia i formació
[editar | editar còdic]El criptomelano solament ocasionalment forma cristals subhédricos, de fins a 2 mm de llongitut. Habitualment apareix com a masses compactes de gra fi, o com agregats arracimados o fibrosos, tots els hàbits en un mateix eixemplar. Forma maclas en (010) i (10Plantilla:Overline), produint una cela unitat pseudotetragonal.[1]
És un mineral comú de depòsits de manganeso oxidados. Es troba en espais oberts o reemplaçant minerals primaris que contenen manganeso. Apareix associat a pirolusita, nsutita, braunita, calcofanita, manganita i uns atres minerals òxits.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Criptomelano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.