Coronadita
La coronadita és un mineral òxit de composició Pb(Mn4+,Mn2+)8O16, descrit per primera volta en 1904 per la seua presència en la mina Horseshoe en Arizona (Estats Units). Du el seu nom en honor a Francisco Vázquez de Coronat (1510-1554), explorador i conquistador espanyol que va viajar pel suroest de Norteamérica.[1][2]
Propietats
[editar | editar còdic]La coronadita és un mineral opac de color negre grisáceo, gris obscur o negre en lluentor submetálico. Posseïx una durea de 4,5 a 5 en l'escala de Mohs —propenca a la del apatito— i una densitat de 5,54 g/cm³. [2]
Cristaliza en el sistema monoclínic, classe prismàtica.[2] És isoestructural en el criptomelano, ferrihollandita, hollandita, manjiroíta i strontiomelano. Guarda una estrela relació química en la cesarolita rica en plom.[1] Exhibix un fort pleocroísmo, en pardo obscur (X,I) i gris (Z). Els seus continguts aproximats de manganeso i plom són del 45% i del 24% respectivament; com a principals impurees sol contindre bari, vanadi i alumini.[2] La coronadita és membre d'un grup mineralógico del mateix nom, sent ademés membre del supergrupo de la hollandita.[3]
Morfologia i formació
[editar | editar còdic]
En la naturalea, la coronadita es presenta en hàbit botrioidal (en formes redonejades semblants a raïms) o fibroso (cristals fets de fibres). També pot formar làmines microscòpiques curvades.[2]
Com a mineral primari es troba en filons hidrotermales o es forma a partir d'aigües termals. Quan és mineral secundari, apareix en zones oxidadas damunt de roques riques en manganeso o en depòsits sedimentarios estratificados. Pot presentar-se associat a atres òxits de manganeso com pirolusita o hollandita.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Coronadita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.