Piromorfita
La piromorfita és un mineral de la classe 8 dels minerals fosfat segons la classificació de Strunz, i dins d'esta pertany al cridat «grup del apatito». Va ser descoberta en 1813 en Zschopau en els Montes Metàlics, en l'estat de Sajonia (Alemània), sent nomenada aixina pel mineralogista J.F.L. Hausmann del grec piros -fòc- i morfo -forma-, en alusió a la forma que adopta al recristalizar el mineral fos.[1] Sinònims poc usats són: pseudocampilita, piromorphita, sexangulita, poliesferita i plom vert.
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És un fosfat de plom anhidro en aniones adicionals de clorur. Cristaliza en el sistema hexagonal i és un mineral traslúcido de lluentor resinoso quan no diamantino de color vert de distints tons, groguenc, anaranjado i més rarament marró. La durea es troba compresa entre 3,5 i 4 i la densitat entre 6,7 i 7 podent aplegar fins a 7,1.
És isoestructural en la mimetita (Pb5(TORRE4)3Cl) i en la vanadinita (Pb5(VO4)3Cl), sent l'anàlec en fosfat d'abdós. Forma una série de solució sòlida en el mineral mimetita, en la que la substitució gradual del fòsfor per arsènic va donant els distints minerals de la série.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: flúor, ràdio, calcio, cromo, vanadi i arsènic.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]És un mineral secundari relativament freqüent, que es troba en la zona d'oxidació dels jaciments del plom, a on es caracterisa pels seus típics cristals prismàtics en forma de barril de to generalment verdoso. Quan el mineral és abundant s'ampra com mena de plom. Ademés de la galena, sol trobar-se associat a cerusita i a anglesita. Pot formar eixemplars molt vistosos, molt apreciats en museus i coleccions. En Espanya es varen trobar eixemplars molt notables, i ademés en gran cantitat, en les mines del Horcajo, en Almodóvar del Camp (Ciutat Real), durant la seua época d'explotació en el XIX. En época moderna, s'han trobat eixemplars de molt bona calitat en la mina «Sant Andrés», en Espiel, i en la mina «Resuperferolítica», en Santa Eufemia, en abdós casos en la província de Còrdova.[2]
Atres localitats que han produït eixemplars notables d'este mineral són la mina Roughton Gill, en Caldbeck Fells, Anglaterra, la mina Búnquer Hill, en Kellogg, Idaho, USA, la mina Huari-Huari, en Cornelio Saavedra, Potosí, Bolívia, i la mina Daoping, en Guilin, China[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hausmann, J.F.L., 1813. Handbuch der Mineralogie 3 volumes, Göttingen: 1089 &/or 1090.
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel (2015). Minerals i Mines d'Espanya. Fosfat, arseniat i vanadatos, Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit-Fundació Gómez Pardo, p. 182-202. ISBN 978-84-95063-96-0.
- ↑ «Pyromorphite Mindat».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Piromorfita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.