Ràdio (element)
El radi és un element químic de la taula periòdica. El seu símbol és Ra i el seu número atómico és 88.
És de color blanc, pero s'ennegrix en l'exposició a l'aire. El radi és un metal alcalinotérreo que es troba en cantitats traça en els minerals d'urani. És extremadament radiactiu, un milló de voltes més que l'urani. cita requerida El seu isòtop més estable, el 226Ra, té un periodo de semidesintegración de 1602 anys i decau en radón.[1]
El radi va ser descobert en 1898 per Marie i Pierre Curie despuix d'extraure-ho en forma de clorur de radi extret de l'uraninita provinent de mines en Jáchymov. Varen publicar la seua troballa en l'Acadèmia Francesa de Ciències cinc dies despuix. En 1911, Marie Curie i André-Louis Debierne, varen aïllar l'element en el seu estat metàlic per mig de la electrólisis del seu clorur.[2]
En la naturalea, el radi es troba en minerals d'urani i (en menor mida) tori en traces tan menudes com una sèptima part d'un gram per tonellada de uraninita.cita requerida El radi no és necessari per a les funcions biològiques dels organismes vius, i és provable que tinga efectes adversos per a la salut quan s'incorpora a processos bioquímics per la seua radiactivitat i reactivitat química. Des de 2014 aparte del seu us en medicina nuclear, el radi no té aplicacions comercials. Antigament, al voltant de la década de 1950, s'usava com a font radiactiva per a dispositius radioluminiscentes i també en charlatanería radiactiva pel seu supost poder curativo. Estes aplicacions varen quedar obsoletes per la toxicitat del radi; actualment, s'ampren isòtops menys perillosos d'atres elements en dispositius radioluminiscentes.cita requerida
Història
[editar | editar còdic]
El radi (del llatí radius, raig) va ser descobert en 1898 per Marie Curie i el seu marit Pierre en una varietat d'uraninita del nort de Bohemio. Mentres estudiaven el mineral, els Curie varen retirar l'urani d'ell i varen trobar que el material restant encara era radioactivo. Varen produir una radioactiva composta principalment per bari, que emetia una flama roig lluenta i mostrava llínees espectrals no documentades fins a llavors. En 1910 el radi va ser aïllat per Curie i André Debierne en el seu metal pur per mig de l'electrólisis d'una solució de clorur de radi usant un càtodo de mercuri i destilant en una atmòsfera d'hidrogen.
Històricament, els productes de desintegració del radi han segut coneguts com a Ràdio A, B, C, etc. Hui se sap que són isòtops d'atres elements, del següent modo:
- Emanació del radi - 222Rn
- Ràdio A - 218Po
- Ràdio B - 218Pb
- Ràdio C - 218Bi
- Ràdio C1 - 210Po
- Ràdio C2 - 210Tl
- Ràdio D - 210Pb
- Ràdio I - 210Bi
- Ràdio F - 210Po
El 4 de febrer de 1936 el 210Bi va ser el primer element radiactiu preparat sintéticamente.cita requerida
Durant els anys 1930 es va descobrir que l'exposició dels treballadors a pintures luminescents causava sérios danys a la salut com a llagues, anèmia o càncer d'ossos. En conseqüència, es descontinuó este us del radi. Açò ocorre perque el radi és assimilat com calcio pel cos i depositat en els ossos, a on la radiactivitat degrada la mèdula òssea i pot fer mutar a les cèlules. Des de llavors s'ha culpat a la manipulació del radi de la prematura mort de Marie Curie.cita requerida
Característiques principals
[editar | editar còdic]El radi és l'element més pesat dels metals alcalinotérreos, és intensament radiactiu i s'assembla químicament al bari. Els composts de radi poden mantindre's a temperatura superior al seu entorn perque lliberen calor per desintegració radiactiva alfa, beta i gamma. Ademés, el radi produïx neutrons si es mescla en berili cita requerida.
Quan es prepara el metal radi pur és de color blanc lluent, pero s'ennegrix quan s'expon a l'aire per la ràpida oxidació del metal en l'oxigen. És luminescent (donant un color blau pàlit), reacciona en aigua per a donar hidròxit de radi i presenta un punt d'ebullició llaugerament inferior al del bari.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Radionuclides, 2. Radioactive Elements and Artificial Radionuclides, pp. 97–98. doi:10.1002/14356007.o22_o15.
- ↑ «[http:/ /www.rsc.org/periodic-table/element/88/radium Radium]». Royal Society of Chemistry.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Radio (elemento)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.