Radón
El radón és un element químic pertanyent al grup dels gasos nobles. En la seua forma gaseosa és incoloro, vàter i insípido i en forma sòlida el seu color és rojós. En la taula periòdica té el número 86 i símbol Rn.
El radón és producte de la desintegració del ràdio (226Ra), element altament radiactiu. L'isòtop 219Rn és producte de la desintegració del actini, cridat actinón i té una semivida de 4 segons. Ademés de tots estos, el radón té 22 isòtops artificials, produïts per reaccions nuclears per transmutació artificial en ciclotrones i acceleradors llineals. L'isòtop més estable és el 222Rn, també el més abundant, en una semivida de 3,8 dies i producte de la desintegració de el 226Ra. En emetre partícules alfa es convertix en 218Po.
Aplicacions
[editar | editar còdic]L'emanació del radón del sol varia en el tipo de sol i en el contingut d'urani superficial, aixina que les concentracions a l'aire lliure del radón es poden utilisar per a seguir masses d'aire en un grau llimitat. Este fet ha segut posat a l'us per alguns científics atmosfèrics.
Encara que alguns meges varen creure una volta que el radón es pot utilisar terapéuticamente, no hi ha evidència per a esta creència i el radón no està actualment en us mèdic, per lo manco en el món desenrollat.
El sismólogo italià Gianpaolo Giuliani havia anticipat el terremot que va sacsar la zona central d'Itàlia el 6 d'abril de 2009 i va basar els seus pronòstics en les concentracions de gas radón en zones sísmicamente actives, va ser denunciat a la policia per "estendre l'alarma" i es va vore obligat a llevar les seues conclusions d'Internet. Un més abans del terremot d'una magnitut d'entre 5,8 i 6,3 en l'escala de Richter que hauria deixat unes 50.000 persones sense sostre, al voltant de 26 ciutats varen sofrir danys greus i més d'un centenar de morts, unes furgonetes en altaveus varen començar a circular per L'Aquila (Itàlia) demanant als seus habitants que evacuaren les seues cases, en acabant de que el sismólogo anticipara que es produiria un gran terremot. Quan els mijos de comunicació varen preguntar sobre la suposta falla de les autoritats a l'hora de salvar a la població abans del terremot, el director de l'Institut Nacional de Geofísica, Enzo Boschi, va llevar importància a les prediccions de Giuliani.
No obstant, existixen varis precedents de predicció de terremots a on han segut confirmades les altes concentracions d'este gas abans dels sismes. Per citar alguns eixemples: Galícia, Espanya en 1997 i Haicheng en China, en els anys setanta, la predicció dels quals a temps va salvar mils de vides. Estos terremots no varen ser predits basant-se únicament en les concentració del gas, pero est va ser un dels factors influents.
Història i etimologia
[editar | editar còdic]
El radón va ser descobert en 1900 per Friedrich Ernst Dorn,[1] sent el quint element radiactiu conegut despuix de l'urani, el tori, el radi i el poloni.[2][3][4][5] En 1900 Dorn va informar sobre alguns experiments en els que va notificar que els composts de radi emanen un gas radiactiu al que va cridar Radium emanation (Ra Em).[6] Anteriorment, en 1899, Pierre i Marie Curie havien observat que el gas emés pel radi va mantindre la seua radiactivitat durant un més.[7] Eixe mateix any, Robert Bowie Owens i Ernest Rutherford, en l'Universitat McGill de Montreal, varen observar variacions en tractar de medir la radiació de l'òxit de tori.[8] Rutherford es va donar conte de que els composts de tori emeten contínuament un gas radiactiu que conserva els poders radiactius durant varis minuts, i va cridar primer a este gas emanació (del llatí "Emanara"),[9] i despuix emanació de tori (Th Em). En 1901, va demostrar que estes emanació són radiactives, atribuint als Curie el descobriment de l'element.[10] En 1903 André-Louis Debierne va observar similars emanació de l'actini,[11][12] este gas va ser denominat emanació de l'actini (Ac Em).
Varis noms varen ser sugerits per a estos tres gasos: exradio, extorio, i exactinio en 1904;[13] radón, torón, i actón en 1918;[14] radeón, toreón, i actineón en 1919, i, finalment[15] radón, torón, i actinón en 1920.[16] La semblança dels espectres d'estos tres gasos en els de l'argón, criptón i xenón, ademés del seu caràcter inerte, va dur a Sir William Ramsay a sugerir en 1904 que les "emanació" podien contindre un element nou de la família dels gasos nobles.[13]
En 1910, Sir William Ramsay i Robert Whytlaw-Gray varen aïllar el radón, varen determinar la seua densitat, i es va determinar que era el gas conegut més pesat.[17] Varen escriure que "L'expression de l'émanation du radium est fort incommode", (La presència de l'emanació de ràdio és molt incómoda) i varen sugerir el nou nom de nitón (Nt) (de la paraula llatina "nitens" que significa "lluent") per a emfatisar la propietat de radioluminiscencia que exhibix el gas,[17] i en 1912 va ser acceptat per la Comissió sobre Abundància d'Isòtops i Pesos Atòmics. En 1923, el Comité Internacional dels Elements Químics i l'Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) va elegir entre els noms de radón (Rn), torón (Tn), i actinón (An). Més vesprada, quan es varen numerar els isòtops en lloc de ser nomenats, l'element va prendre el nom de l'isòtop més estable, el radón, el torón Tn es renombró com 220Rn i el actinón An va ser renombrado com 219Rn. En la década de 1960, l'element encara es designava simplement com a emanació en alguns texts.[18] El primer compost sintetisat de radón, el fluorur de radón, es va obtindre en 1962.[19]
El perill d'una alta exposició al radón en les mines, a on es poden trobar exposicions que alcancen els 1.000.000 Bq / m³, és conegut des de fa molt temps. En 1530, Paracelso va descriure una malaltia degenerativa dels miners, la mala metallorum, i Georgius Agricola va senyalar l'importància de la ventilació en les mines per a evitar este mal de les montanyes (Bergsucht).[20][21] Este fet ya va ser identificat en 1879 com a causant de càncer de pulmó en una investigació efectuada per Herting i Hesse sobre els miners de Schneeberg, Alemània. Els primers estudis importants sobre el radón i la salut es varen efectuar en el context de la mineria de l'urani en la regió de Jáchymov en Bohemio.[22] En els EE. UU., els estudis i l'adopció de mides de protecció solament es varen portar a terme despuix de décades d'efectes perniciosos sobre la salut dels miners del urani del suroest del país, al començament de la Guerra Freda; les primeres normes no s'implementen fins a 1971.[23]
La presència de radón en l'aire interior dels edificis va ser documentada ya en 1950. A partir de la década de 1970 es va iniciar l'investigació per a fer front a les fonts de radón en l'interior, els factors determinants de la concentració, efectes sobre la salut, i mides de protecció. En els Estats Units, el problema del radón en l'interior de les vivendes va tindre una gran repercussió pública, intensificant-se l'investigació despuix d'un incident àmpliament difòs en 1984. Durant una inspecció rutinària en una planta d'energia nuclear de Pennsilvània, es va trobar un treballador contaminat en radiactivitat. Una alta contaminació de radón en el seu domicili va ser identificada posteriorment com la causa responsable d'esta contaminació.[24]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Dorn, F. E.Abhandlungen der Naturforschenden Gesellschaft zu Trobe.23
- 1–15.
- ↑ Partington, J. R.Nature.179(4566)doi:10.1038/179912a0.
- ↑ «Timeline of Element Discovery». The New York Claves Company. Archivat des d'el original, el 8 de febrer de 2009. Consultat el 28 de febrer de 2008.
- ↑ Isotopenpraxis Isotopes in Environmental and Health Studies.24(4)doi:10.1080/10256018808623931.
- ↑ Medical Physics.27(3)doi:10.1118/1.598902.
- ↑ Dorn, Friedrich ErnstAbhandlungen der Naturforschenden Gesellschaft zu Trobe.Stuttgart:22
- ↑ Curie, P.Comptes rendus hebdomadaires dones séances de l'Académie dones sciences.129
- 714–6.
- ↑ Rutherford, E.Trans. R. Soc. Ca..2
- 9–12.: "The radiation from thorium oxide was not constant, but varied in a most capricious manner", whereas "All the compounds of Uranium give out a radiation which is remarkably constant."
- ↑ Rutherford, E.Phil. Mag..40
- 1–4.
- ↑ Rutherford, E.Trans. R. Soc. Ca..7
- 21–5.
- ↑ Giesel, FritzChemische Berichte.36doi:10.1002/cber.19030360177.
- ↑ Debierne, André- LouisComptes rendus hebdomadaires dones seances de l'Academie dones sciences.136
- ↑ 13,0 13,1 Ramsay, Sir WilliamProceedings of the Royal Society.73(488–496)
- 470–6.doi:10.1098/rspl.1904.0064.
- ↑ Schmidt, CurtZ. Anorg. Ch..103
- 79–118.doi:10.1002/zaac.19181030106.
- ↑ Perrin, JAnnales de Physique.11
- ↑ Adams, Elliot QuincyJ. Amer. Chem. Soc..42(11)doi:10.1021/ja01456a010.
- ↑ 17,0 17,1 Ramsay, W.Comptes rendus hebdomadaires dones seances de l'Academie dones sciences.151
- 126–8.
- ↑ Grosse, A. V.Journal of Inorganic and Nuclear Chemistry.Elsevier Science Ltd..27(3)doi:10.1016/0022-1902(65)80255-X.
- ↑ Fields, Paul R.J. Amer. Chem. Soc..84(21)doi:10.1021/ja00880a048.
- ↑ Li radon, aspects historiques et perception du risque, Roland Masse.
- ↑ Radon Toxicity: Who is at Risk?, Agency for Toxic Substances and Disease Registry, 2000.
- ↑ Proctor, Robert N. The Nazi War on Cancer. Princeton University Press, 2000 p. 99 ISBN 0691070512.
- ↑ Edelstein, Michael R., William J. Makofske. Radon's deadly daughters: science, environmental policy, and the politics of risk. Rowman & Littlefield, 1998, pp. 36–39 ISBN 0847683346.
- ↑ The Western journal of medicine.156(1)
- 25–9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Radón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.