Radioluminiscencia

Un vial de triti radioluminiscente d'1.8-curie (67 GBq) 152.4 mm × 5.1 mm és simplement un contenidor de cristal fi, omplit de gas triti, la superfície interior del qual està recoberta de fòsfor. El vial "font lluminosa de triti gaseós" que es mostra ací és nou.

La radioluminiscencia és el fenomen pel qual es produïx llum en un material per mig del bombardeig en radiació ionisant, com per eixemple partícules beta. La radioluminiscencia s'utilisa com a font de llum de baix nivell per a l'allumenament nocturn d'instruments, senyalisació o atres aplicacions en les que la llum deu ser produïda per periodos llarcs sense fonts externes d'energia. La pintura radioluminiscente ha segut utilisada per a manetes de rellonge i quadros d'instruments, lo que permet que siguen llegits en l'obscuritat. Ocasionalment és també possible d'observar la radioluminiscencia prop de fonts de radiació d'alta potència, com reactors nuclears i radioisòtops.

Mecanisme

La radioluminiscencia es produïx quan una partícula de radiació entrante choca en un àtom o molècula, excitant un electró orbital a un nivell d'energia més alt. L'electró torna al seu nivell d'energia de base per mig de l'emissió de l'energia adicional en la forma d'un fotó de llum. El fotó de llum lliberada és per lo general un fotó invisible per a l'ull humà. Per lo tant, en les fonts de llum radioluminiscentes, la substància radiactiva és mesclada en fòsfor, un producte químic que llibera llum en un color particular, en chocar en la partícula.

Triti

Artícul principal → Allumenament de triti.

La cara d'un rellonge allumenat per tubos de triti.

Actualment, el triti és l'únic radioisòtop permés com a font de llum radioluminiscente per a us comercial. S'utilisa en cares de rellonge, visor d'armes, i la senyalisació d'eixides d'emergència. El gas triti està continguda en un menut tubo de vidre, la superfície interior del qual està recoberta en fòsfor. Les partícules beta emeses pel triti choquen en les molècules de fòsfor i produïxen fluorescència, l'emissió de llum, generalment de color vert-groguenc.

S'utilisa el triti perque es creu que representa una amenaça insignificant per a la salut humana, a diferència del ràdio, la font radioluminiscente que es va utilisar anteriorment i que va resultar ser un risc radiològic significatiu. Les partícules de baixa energia de 5,7 keV emeses pel triti no poden passar a través del tubo de cristal que les tanca. Inclús si pogueren, no són capaços de penetrar la pell humana. El triti només representa una amenaça per a la salut si s'ingerix. Ya que el triti és un gas, si es trenca un tubo de triti, el gas es dissiparà en l'aire per a diluir-se a concentracions segures.

El triti té un periodo de semidesintegración de 12,3 anys, per lo que la lluminositat d'una font de llum triti es reduirà a la mitat del seu valor inicial en eixe periodo.