Pleocroísmo
El pleocroísmo és la facultat que presenten alguns minerals d'absorbir les radiacions lluminoses de distinta manera en funció de la direcció de la llum incident, especialment quan s'allumenen en llum polarisada.[1] Per esta propietat, un mateix cristal pot aparéixer en coloració diferents depenent de l'orientació en la que haja quedat situat en una preparació microscòpica.
En els cossos isótropo, la coloració és independent de la direcció en que es propaguen els rajos lluminosos en el seu sen. No ocorre lo mateix en els cossos birrefringentes, puix en estos el color visible depén de l'àngul que formen els rajos en els eixos cristalins. Aixina, un cristal de circón és obscur en el sentit del seu eix òptic i gris blavenc en una direcció perpendicular al mateix. En un cristal que posseïxca varis eixos, el color variarà segons les cares: és típic el cas de la cordierita, una de que les seues cares és de color gris groguenc, en tant les atres dos són de color blau clar i obscur.
Les coloració visibles són dos (dicroísmo) en els cristals birrefringentes que solament tenen un eix, i tres (tricroísmo) en els que tenen dos eixos. Eixos fenomens es deuen a l'existència en el cristal de direccions privilegiades en les quals són refractados els rajos segons el seu llongitut d'ona.
Descobriment
[editar | editar còdic]Este fenomen òptic va ser descrit i analisat de forma sistemàtica per primera volta pel geólogo i mineralogista austríac Wilhelm von Haidinger (1795-1871) en 1845.[2][3]
Llei d'absorció
[editar | editar còdic]l'intensitat d'un fes de llum que es propaga a través d'un mig material disminuïx gradualment. Si I0 significa l'intensitat en un punt determinat del mig, despuix de travessar una llongitut x el seu valor serà:
a on μ és el coeficient d'absorció que caracterisa al material. Esta llei d'absorció és similar a la llei de Beer-Lambert definida per a solucions de diferents concentracions de solut.
Per a un cos ópticamente isótropo, el coeficient μ varia generalment en la llongitut d'ona de la radiació incident; per definició de la isotropía, no varia en funció de les direccions de propagació ni de la polarisació de la llum.
Alguns cossos són substancialment opaques ( μ >> 1), és dir que la transmissió de la llum visible té una intensitat imperceptible inclús per a les mostres més primes. Si l'absorció varia en la llongitut d'ona fins al punt de que el material és opac en una certa regió de l'espectre visible, el material mostra per transparència el color de la llum adicional que ha segut absorbida. Este fenomen de coloració per absorció selectiva en el color complementari no constituïx en sí el fenomen del pleocroísmo (com a molt es podria parlar de "monocroísmo" o simplement de "croísmo"); per a que es produïxca el fenomen del policroísmo és necessari que el material siga ópticamente molt anisotrópico.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Webmineral: Pleochroism in minerals».
- ↑ Haidinger, W. (1845): Über donen Pleochroismus der Krystalle. Abhandlungen der königlichen Böhmischen Gesellschaft der Wissenschaften, Ser.5, vol.3, pp.585-603. [1]
- ↑ Haidinger, W. (1854): Pleochroismus einiger Augite und Amphibole. Sitzungsberichte der mathematisch-naturwissenschaftliche Classe der kaiserlichen Akademie der Wissenschaften Wien, vol.12, pp.1074-19=085. [enllaç trencat]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pleocroísmo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.