Talio
El talio és un element químic de la taula periòdica el símbol de la qual és Tl i la seua número atómico és 81. Este metal del bloc p grisa, bla i maleable és semblat al estany, pero es decolora expost al aire. És molt tòxic i s'ha amprat com raticida i insecticida, pero este us ha segut disminuït o eliminat en molts països pels seus possibles efectes cancerígenos. També s'ampra en detectors infrarrojos. El talio pur és un metal de color blanc azulado que es troba en menudes cantitats en la corfa terrestre. En el passat, el talio s'obtenia com a subproducte de la fundició d'atres metals. Actualment, la majoria del talio s'obté com a subproducte del refinat de menas de sulfur riques en metals pesats. En la seua forma pura, el talio és vàter i insípido. També es pot trobar combinat en atres substàncies com bromo, clor, flúor i yodo. Quan es combina, pansa a un color blanc o groc.
Característiques principals
[editar | editar còdic]Este metal és molt bla i maleable; es pot tallar en un gavinet. En ser expost a l'aire passa de presentar una lluentor metàlica a ràpidament empañarse en un to gris azulado semblat al plom. Pot dispersar-se pels següents métodos de difusió:
- Aire interior: El talio es pot lliberar a l'aire interior en forma de partícules fines (aerosol).
- Aigua: El talio no es pot utilisar per a contaminar l'aigua perque no es dissol en l'aigua.
- Aliments: El talio es pot utilisar per a contaminar els aliments.
- Aire exterior: El talio es pot lliberar a l'aire exterior en forma de partícules fines (aerosol).
- Agrícola: Si el talio es llibera a l'aire en forma de partícules fines (aerosol), té el potencial de contaminar els productes agrícoles.
Història
[editar | editar còdic]El talio (grec θαλλός, thallos, significa «refillol vert o branca»)[1] va ser descobert per mig d'espectroscòpia de flama en 1861.[2] El nom prové de la lluentor de color vert en les llínees del espectre d'emissió de l'element.[3]
Despuix de la publicació del método millorat d'espectroscòpia de flama per Robert Bunsen i Gustav Kirchhoff[4] i el descobriment del cesi i rubidi entre 1859 i 1860, l'anàlisis espectroscópico es va convertir en un método aprovat per a determinar la composició de minerals i substàncies químiques. William Crookes i Claude-Auguste Lamy varen escomençar a utilisar este nou método. William Crookes ho va utilisar per a realisar determinacions espectroscópicas de telur en composts de seleni.[5][6] En 1862, Crookes va poder aïllar menudes cantitats de l'element i determinar les propietats d'alguns composts.[7] Claude-Auguste Lamy usant una tècnica similar a la de Crookes per a determinar la composició d'una substància que contenia seleni (que va ser depositada durant la producció d'àcit sulfúric a partir de pirita), va concloure que estava en presència un nou element a partir de les llínees de color vert en l'espectre.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Liddell & Scott, θαλλος, sub [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Thallium was discovered both by William Crookes and by Claude Auguste Lamy, working independently. See: (1) William Crookes (March 30, 1861) "On the existence of a new element, probably of the sulphur group," Chemical News, vol. 3, pages 193-194; reprinted in: Philosophical Magazine, vol. 21, pages 301-305 (April 1861); (2) William Crookes (May 18, 1861) "Further remarks on the supposed new metalloid," Chemical News, vol. 3, page 303; (3) William Crookes (June 19, 1862) "Preliminary researches on thallium," Proceedings of the Royal Society of London, vol. 12, pages 150-159. See also: A. Lamy (May 16, 1862) "De l'existencè d'un nouveau métal, li thallium," Comptes Rendus, vol. 54, pages 1255-1262.
- ↑ (1932).Journal of Chemical Education.9
- 2078.doi:10.1021/ed009p2078.
- ↑ G. Kirchhoff, R. Bunsen(1861).Annalen der Physik und Chemie.189(7)
- 337–381.doi:10.1002/andp.18611890702.
- ↑ (1862 - 1863).Proceedings of the Royal Society of London,.12
- 150–159.doi:10.1098/rspl.1862.0030.
- ↑ (1863).Philosophical Transactions of the Royal Society of London,.153
- 173–192.doi:10.1098/rstl.1863.0009.
- ↑ (1973).The British Journal for the History of Science.6(4)
- 400–423.doi:10.1017/S0007087400012553.
- ↑ (1862).Comptes Rendus.
- 1255–.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Talio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.