Aurorita
La aurorita és la forma mineral d'un hidròxit de fòrmula química (Mn2+,Ag,Ca)Mn4+3O7·3(H2O). Va ser descoberta en 1967 per Arthur S. Radtke, Charles M. Taylor i Donnel Foster Hewett en la mina Aurora (Nevada, Estats Units), localitat tipo que ha donat nom a este mineral.[1][2]
Propietats
[editar | editar còdic]La aurorita és un mineral opac —transparent en vores molt fines— de color negre o negre grisàceu en lluentor metàlica. Té durea entre 2 i 3 en l'escala de Mohs (intermija entre la del algeps i la del calcita) i una densitat mija de 3,95 g/cm³.[2]
Cristaliza en el sistema trigonal, classe piramidal, i presenta una acusada birreflectancia. Conté un 49% de manganeso (com Mn4+ i Mn2+), un 8% d'argent i entre un 1% i un 2% de calcio;[2] com a principals impurees pot contindre bari, plom, potassi i coure.[3] Forma part del grup de la calcofanita, que inclou a la pròpia calcofanita i a la jianshuiíta.
Morfologia i formació
[editar | editar còdic]La aurorita forma masses chicotetes i irregulars.[3] Pot presentar-se com a grans irregulars, aplanados, escamosos o tacats, formant inclusions en atres minerals o roques.[2]
En la localitat tipo, este mineral forma chicotetes masses irregulars i grans laminados o escamosos de fins a 8 μm; es localisa en chicotetes vetes que omplin microfracturas en calcitas manganésicas. Es presenta associat, ademés d'en calcita, en todorokita argentífera, criptomelano, pirolusita, clorargita, argent i cuarzo.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Aurorita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.