Anar al contingut

Gliese 445

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gliese 445
Gliese 445
Constelació Camelopardalis
Ascensió recta α 11h 47min 41,4s
Declinació δ +78° 41’ 28’’
Distància 17,6 anys llum
Magnitut visual +10,78
Magnitut absoluta +12,12
Lluminositat 0,0012 sols
Temperatura 3240 K
Massa 0,24 sols
Ràdio 0,29 sols
Tipo espectral M3.5V
Velocitat radial -119 km/s

Gliese 445 (GJ 445 / LHS 2459 / HIP 57544)[1] és una estrela propenca situada a 17,6 anys llum del sistema solar en la constelació de Camelopardalis. L'estrela coneguda més propenca a Gliese 445 és Gliese 687, situada a poc més de 7 anys llum de distància.[2]

Característiques

[editar | editar còdic]

Gliese 445 és una nana roja de magnitut aparent +10,78 no observable a simple vista. De tipo espectral M3.5V,[1] el seu lluminositat és solament el 0,12 % de la del Sol. Les seues característiques són similars a les de Ross 154 o a les de les components del sistema estelar Struve 2398, pero a diferència d'estes no hi ha constància de que siga una estrela fulgurant.

Gliese 445 té una temperatura efectiva de 3240 K. El seu massa és d'a penes 0,24 voltes la massa solar[3] i la seua ràdio és alguna cosa menor d'un terç del ràdio solar. Té una metalicitat, expressada com l'abundància relativa de ferro, equivalent al 55 % de la del Sol.

Aproximació al sistema solar

[editar | editar còdic]
Distancia de les estreles més propenques des de fa 20 000 anys fins a 80 000 anys en el futur.

La sonda Voyager 1 navega per l'espai dirigint-se cap a Gliese 445 i, dins de 40 000 anys, passarà a 1,6 anys llum d'ella.[4]

Mentres que la Voyager 1 s'acosta llentament a Gliese 445, esta s'està aproximant ràpidament al Sol. En el moment en que la sonda passe a Gliese 445, l'estrela estarà a 1,06 parsecs (3,45 anys llum) del Sol, pero tindrà la mitat de la lluentor necessària per a que puga ser observada a simple vista.

Les senyes astrométricos del satèlit Hipparcos indiquen que 3000 anys despuix de dit trobada, Gliese 445 es trobarà a sol 3,28 anys llum del sistema solar —el seu màxim acostament—, abans de tornar a alluntar-se de nou.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]