Camelopardalis
Camelopardalis o la Girafa és una gran constelació del hemisferi nort celest molt poc conspicua, puix els seus estrelas més lluentes (sèt) són solament de magnitut 5. Està situada entre les constelacions d'Auriga i les dos Orsoes. El nom de Camelopardalis prové de "camello-lleopart", nom que els grecs varen donar a la girafa, ya que pensaven que tenia el cap de camello i les taques de lleopart. Va ser introduïda com a constelació per Petrus Plancius i publicada per Jakob Bartsch en 1624 en el seu llibre sobre les constelacions.
El millor més per a vore a Camelopardalis (suponent que la veem la mijanit) és novembre.
Característiques destacables
[editar | editar còdic]
β Camelopardalis, l'estrela més lluenta de la constelació, és una supergigante groga de tipo espectral G1Ib.[1] En un radi 58 voltes més gran que el ràdio solar, el seu lluminositat és 1592 voltes major que la del Sol. Li seguix en lluentor CS Camelopardalis, una supergigante blanc-azulada de tipo B9Ia[2] distant més de 2000 anys llum. Es troba immersa en la nebulosa de reflexió VdB 14 i és membre de l'Associació estelar Cam OB1, que inclou atres jóvens estreles de la constelació com CE Camelopardalis. Catalogada com variable Alfa Cygni, la seua variació de lluentor és de sol 0,05 magnituts.[3]
La tercera estrela en lluentor és α Camelopardalis, una supergigante blava de tipo O9.5Ia alluntada 2580 anys llum del sistema solar. La seua massa és 37,6 voltes major que la del Sol i la seua lluminositat —inclosa l'energia radiada en l'ultravioleta— equival a 676 000 sols, per lo que és una de les estreles més lluminoses de la Via Làctea. γ Camelopardalis, denominada Shaowei,[4] és una subgigante blanca de tipo A2IVn a 386 anys llum en una massa 2,98 voltes major que la del Sol.
7 Camelopardalis és una estrela múltiple la component primària de la qual, de tipo A1V, és una binaria espectroscópica en un periodo de 3,885 dies. Una tercera estrela de magnitut +7,90 es mou al voltant del parell interior, completant una òrbita cada 284 anys, mentres que la quarta component del sistema, de magnitut +11,3, es troba visualment a 25 segons d'arc de l'estrela primària. Una atra binaria espectroscópica és 31 Camelopardalis (TU Camelopardalis), de tipo espectral A2V, el periodo del qual orbital és de 2,933 dies; en este cas les dos components s'eclipsen l'una a l'atra.
Més pròxima que les estreles anteriors, 23 H. Camelopardalis (HD 46588), és una nana groga de tipo F7V situada a 58 anys llum. Més calent que el Sol —en 6165 K de temperatura superficial— pot ser una binaria espectroscópica en un periodo orbital de 60 dies, si ben el seu duplicitat no està confirmada. Semblant a esta estrela és HD 33564, al voltant de la qual s'ha detectat un possible planeta jagant (pendent de confirmar) en una massa igual o superior a 9 voltes la de Júpiter.
També Tonatiuh (nom oficial de HD 104985),[4] jaganta groga de tipo G9III, té en òrbita un planeta 5,6 voltes més massiu que Júpiter separat 0,72 ua de l'estrela.[5]
Entre les variables de la constelació destaca per la seua lluentor BE Camelopardalis —formalment cridada Custos, per la seua pertinença en el passat a la constelació de Custos Messium—,[4] una jaganta lluminosa de tipo M2II i variable irregular LC; és 5471 voltes més lluminosa que el Sol i té una massa estimada de 2,93 masses solars. També en esta constelació es troba O Camelopardalis, estrela de carbono i variable semirregular rodejada per una esfera de gas casi perfecta de la qual el telescopi espacial Hubble ha pogut obtindre una image.[6] TX Camelopardalis és una variable Mira la lluentor de la qual oscila entre magnitut 7,8 i 16,9.[7]
I Camelopardalis és una binaria eclipsante el periodo de la qual orbital és de 3,3057 dies; els seus components tenen tipo espectral A7V i K1IV. Z Camelopardalis,[8] és una atra binaria, pero composta per una estrela groga i una nana blanca molt pròximes entre sí. És el prototip d'una subclasse de variables cataclísmicas de tipo nova nana; les estreles d'este grup són especialment conegudes pels seus «estancament» aleatoris.[9] AX Camelopardalis és una estrela A2p peculiar que el seu camp magnètic és 13 700 voltes major que el solar;[10] ademés, la distribució del ferro en la seua superfície no mostra una correlació òbvia en la geometria de dit camp.
Distant 17,6 anys llum, Gliese 445 és una nana roja de tipo M4.0V[11] en esta constelació. La sonda Voyager 1 navega per l'espai dirigint-se cap a esta estrela i, dins de 40 000 anys, passarà a 1,7 anys llum d'ella.[12]
Camelopardalis conta en varis objectes de l'espai profunt interessants. NGC 1502 és un cúmul obert distant 3500 anys llum que provablement forma part del Braç de Orión. NGC 1501 i IC 3568 són sengles nebuloses planetàries situades a alguna cosa menys de 5000 anys llum. La primera és informalment coneguda com a nebulosa de l'Ostra[13] i en el seu centre s'estaja una estrela de Wolf-Rayet de tipo WO4 12 600 voltes més lluminosa que el Sol en una temperatura de 112 000 K.[14] Per la seua banda, IC 3568 és coneguda com la nebulosa de la Rodaja de Llima, i la seua estrela central té una temperatura estimada de 50 000 K i una lluminositat 9100 voltes superior a la del Sol.[15]
Situada a 11 millons d'anys llum de la Terra, NGC 1569 és una galàxia irregular que es caracterisa per la seua elevada taxa de formació estelar: durant els últims 100 millons d'anys el ritme de creació d'estreles ha segut cent voltes major que el de la Via Làctea.[16] NGC 2403 és una galàxia espiral intermija, membre perifèric del Grup de M81. A una distància de 8 millons d'anys llum, va ser la primera galàxia aliena al Grup Local dins de la qual es va descobrir una variable cefeida.[17]
Estreles principals
[editar | editar còdic]
- α Camelopardalis, distant supergigante blava de magnitut 4,26 que pot estar associada al cúmul NGC 1502.
- β Camelopardalis, supergigante groga de magnitut 4,03, l'estrela més lluenta de la constelació.
- γ Camelopardalis (Shaowei), subgigante blanca de magnitut 4,62.
- 7 Camelopardalis, estrela múltiple de quatre components; la seua estrela principal té magnitut 4,45.
- 11 Camelopardalis (BV Camelopardalis), estrela Be i variable Gamma Cassiopeiae de magnitut mija 5,03.
- 16 Camelopardalis, estrela blanca de la seqüència principal de magnitut 5,25.
- 31 Camelopardalis (TU Camelopardalis), binaria espectroscópica eclipsante en un periodo de 2,933 dies.
- 37 Camelopardalis, jaganta groga de magnitut 5,36 pobra en metals.
- 53 Camelopardalis (AX Camelopardalis), estrela químicament peculiar de magnitut 6,02.
- 23 H. Camelopardalis (HD 46588), nana groga de magnitut 5,45 que provablement té una tènue companyera estelar.
- O Camelopardalis, variable semirregular de lluentor variable entre magnitut 7,0 i 9,4.
- I Camelopardalis, binaria eclipsante i variable Delta Scuti, una de les poques estreles que presenten abdós tipos de variabilitat.
- Z Camelopardalis, estrela variable cataclísmica que entra en erupció cada dos o tres semanes; la seua lluentor oscila entre un màxim de 10,0 i un mínim de 14,50. És el prototip d'una subclasse de variables dins de les novas nanes.
- BC Camelopardalis, estrela peculiar de magnitut 6,47.
- BD Camelopardalis, estrela simbiòtica la component visible de la qual és una jaganta de tipo espectral S.
- BE Camelopardalis (Custos), jagant roja lluminosa i variable irregular la lluentor de la qual fluctua entre magnitut 4,35 i 4,48.
- BK Camelopardalis, estrela Be de magnitut 4,73.
- CE Camelopardalis, supergigante blanca de magnitut 4,60.
- CS Camelopardalis, estrela binaria a uns 1940 anys llum i variable Alfa Cygni. De lluentor variable entre magnitut 4,29 i 4,34, és la segona estrela més lluenta de la constelació encara que carix de denominació de Bayer.
- TX Camelopardalis, variable Mira el periodo de la qual és de 557,4 dies.
- VZ Camelopardalis, jagant roja i variable irregular; la seua lluentor oscila entre magnitut 4,8 i 4,96.
- HD 33564, estrela de magnitut 5,10 en un planeta jagant en òrbita.
- HD 104985 (Tonatiuh), jaganta groga de magnitut 5,80 en un planeta extrasolar.
- Gliese 275.1, nana roja de magnitut 10,79.
- Gliese 445, nana roja situada a 17,6 anys llum del sistema solar.
- Stein 2051 (GJ 169.1), estrela binaria formada per una nana roja i una nana blanca a 18 anys llum de distància. El periodo orbital del sistema excedix els 300 anys.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ bet Cam -- Star (SIMBAD)
- ↑ HD 21291 -- Blue Supergiant (SIMBAD)
- ↑ CS Cam (General Catalogue of Variable Stars, Samus+ 2007-2017)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «IAU-Catalog of Star Names (CSN)». Consultat el 6 de març de 2026.
- ↑ “Revisiting planetary systems in the Okayama Planet Search Program: A new long-period planet, RV astrometry joint analysis, and a multiplicity-metallicity trend around evolved stars” . Publications of the Astronomical Society of Japan 75 (6): 1030–1071. doi:. Bibcode: 2023PASJ...75.1030T.
- ↑ Ret Giant Blows a Bubble.
- ↑ TX Cam (General Catalogue of Variable Stars, Samus+ 2007-2017)
- ↑ V* Z Cam -- Dwarf Nova (SIMBAD)
- ↑ «Z Camelopardalis». AAVSO. Consultat el 7 de maig de 2024.
- ↑ (2019).Astrophysical Bulletin.74(1)
- 66-79.Consultat el 3 de maig de 2021.
- ↑ G 254-29 -- High proper-motion Star (SIMBAD)
- ↑ «It’s Reaching for the Stars». NASA. Consultat el 2026-03-07.
- ↑ «Hubble View of Bubbly Nebula». Hubblesite. Consultat el 22 de giner de 2023.
- ↑ (2024).Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.531(2)
- 2422-2432.Consultat el 16 de giner de 2026.
- ↑ (2020).Astronomy and Astrophysics.640(A10)
- 17 pp..Consultat el 12 de març de 2024.
- ↑ Hubble Resolves Puzle about Loner Starburst Galaxy Newswise.
- ↑ (1968).The Astrophysical Journal.151
- 825.Consultat el 27 de febrer de 2021.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Camelopardalis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.