Anar al contingut

Beta Camelopardalis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Beta Camelopardalis (β Cam / 10 Camelopardalis / HD 31910) és l'estrela més lluenta de la constelació de Camelopardalis —la girafa— en magnitut aparent +4,03.[1] D'acort al seu paralaje (3,74 milisegons d'arc),[1] es troba a 870 anys llum de distància del sistema solar.

Característiques

[editar | editar còdic]

Beta Camelopardalis és una supergigante groga de tipo espectral G1Ib-II en una temperatura superficial de 5300 K. El seu lluminositat és 3300 voltes major que la del Sol i la seua ràdio és unes 65 voltes més gran que el ràdio solar. En una massa aproximada de 7 masses solars, té una edat de només 40 millons d'anys. Presenta una metalicitat alguna cosa menor que la del Sol ([Fe/H] = -0,04). En transició des de la seqüència principal cap a jaganta roja, Beta Camelopardalis, per temperatura i lluminositat, es troba en una zona del diagrama de Hertzsprung-Russell a on les estreles es tornen inestables i fluctuen en la seua lluentor, formant el grup de les cefeidas. No obstant, de la mateixa manera que algun atre eixemple com Alwaid (β Draconis), Beta Camelopardalis no és variable, sense que se sàpia quin és el motiu de la seua no variabilitat.[2]

Companyera estelar

[editar | editar còdic]

A 83 segons d'arc de Beta Camelopardalis, existix una estrela acompanyant que és a la seua volta una estrela doble, de la que poc se sap llevat que la component principal és de tipo A5. Distant a lo manco 25.000 UA, ampra més d'un milló d'anys en completar una òrbita al voltant de l'estrela supergigante.[2]

Referències

[editar | editar còdic]