Supergigante groga

Archiu:Stellar evolutionary tracks.gif

Evolució d'estreles de distintes masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de supergigante groga apareix marcada com SGAm per al cas de la traça evolutiva de l'estrela de 15 masses solars.

Des del punt de vista de l'evolució estelar, la fase de supergigante groga és una fase intermija entre la de supergigante blava i la de supergigante roja que travessen les estreles de massa elevada (més de 9-10 masses solars i menys de 30-70 masses solars, el llímit superior depén fortament de la metalicitat i, en menor mida, de la velocitat de rotació de l'estrela). És una fase de molt curta duració, per lo que es coneixen molt poques estreles en esta categoria. En ella les estreles s'unflen a gran velocitat com a conseqüència dels canvis que s'estan produint en el seu núcleu despuix de haver eixit de la seqüència principal. Aixina, una estrela passa de tindre un radi de vàries decenes de millons de km al principi d'esta fase a transformar-se en una supergigante roja de vàries unitats astronòmiques de tamany.

Des del punt de vista de la classificació espectral, una supergigante groga és una estrela supergigante (açò és, pertanyent a la classe de lluminositat Ia si és de les més lluminoses o a la Ib si és de les menys lluminoses) de tipo espectral A, F o G.

Principals supergigantes grogues

Un excelent eixemple d'estrela supergigante groga és Canopus, l'estrela alfa de la constelació de Carina. Ademés d'esta, en la taula següent s'arrepleguen algunes de les supergigantes grogues més conegudes.

Nom	Denominació de Bayer	Tipo espectral	Lluminositat (sols)	Distància (Anys llum)
Canopus	α Carinae	F0II	13.300	310
Mirfak	α Persei	F5 Ib	5.400	590
Wezen	δ Canis Majoris	F8 Iab	50.000	1800
Polaris	α Ursae Minoris	F7Ib	2.440	431
Sadr	γ Cygni	F8 Ib	65.000	1520
Sadalmelik	α Aquarii	G2 Ib	3.000	760
Azmidiske	ξ Puppis	G6 Iab-Ia	8.300	1300
Mebsuta	ε Geminorum	G8 Iab	7.600	900

Vore també

• Evolució estelar
• Estrelas