Mebsuta
| Constelació | Géminis |
| Ascensió recta α | 06h 40min 55.9s |
| Declinació δ | +25º 07’ 52.2’’ |
| Distància | 903 anys-llum |
| Magnitut visual | +2,98 |
| Magnitut absoluta | -4,15 |
| Lluminositat | 7600 sols |
| Temperatura | 4360 K |
| Massa | 7 - 9 sols |
| Ràdio | 150 sols |
| Tipo espectral | G8Ib |
| Velocitat radial | +9,9 km/s |
Mebsuta és el nom de l'estrela ε Geminorum (ε Gem / 27 Geminorum).[1] De magnitut aparent +2,98, és la quinta estrela més lluenta en la constelació de Géminis. El seu nom prové de l'antiga tradició àrap en a on, junt a l'estrela Mekbuda (ζ Geminorum), formaven les garres d'un lleó. Aixina, mentres el nom de Mekbuda prové d'una frase referent a la garra tancada, Mebsuta fa referència a la garra estesa.[2] Melucta i Meboula han segut noms utilisats en el passat per a designar a Mebsuta.[3]
Mebsuta és una rara estrela supergigante groga de tipo espectral G8Ib[1] i 4360 K de temperatura. En una lluminositat equivalent a 7600 sols, és visible a simple vista a pesar de que es troba a 900 anys llum de distància. És una estrela molt més gran que el Sol, en un diàmetro 150 voltes major que el diàmetro solar; disposta en el centre del sistema solar, la seua superfície alcançaria l'òrbita de Venus. D'acort al seu massa, estimada entre 7 i 9 voltes la massa solar, Mebsuta es troba just en el llímit per a acabar els seus dies com una nana blanca; si ho supera explotarà com una supernova.[2]
Mebsuta té una companyera visual de novena magnitut separada uns 2 minuts d'arc, de la que durant molt temps es va pensar que era una companyera òptica. No obstant, les seues característiques —és una estrela evolucionada de tipo K— sugerixen una distància exactament igual a la de Mebsuta. Per una atra part, considerant que l'edat de Mebsuta és de 50 millons d'anys com a màxim, no pot existir cap companyera estelar de massa inferior a Mebsuta pero més evolucionada que ella. La «companyera» observada provablement només transita pel veïnat de Mebsuta.[2]
Com Mebsuta està prop de l'eclíptica, pot ser ocultada per la Lluna i ocasionalment per algun planeta. L'última ocultació va tindre lloc el 8 d'abril de 1976 per Mart.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mebsuta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.