Polaris (estrela)
Polaris és el nom de l'estrela α Ursae Minoris (α UMi, 1 UMi), la més lluenta de la constelació de l'Orsoa Menor, en magnitut aparent +1.97,[1] que la fa visible a simple vista de nit.[2] També rep el nom de Estrela Polar o Estrela del Nort, per la seua rodalia al pol nort celest.
Com la variable cefeida més propenca, la seua distància s'usa com a part de l'escala de distància còsmica. El paralaje estelar conseguit pel satèlit Hipparcos dona una distància a Polaris d'aproximadament 433 anys llum (133 parsecs), mentres que la missió successora Gaia dona una distància d'aproximadament 447.6 anys llum (137.2 parsecs). Els càlculs per atres métodos varien àmpliament.
Encara que apareix a simple vista com un sol punt de llum, Polaris és un sistema estelar triple, compost per la primària, una supergigante groga denominada Polaris Aa, en òrbita en una companyera més chicoteta, Polaris Ab; el parell està en una òrbita més àmplia en Polaris B. El parell exterior AB va ser descobert en agost de 1779 per William Herschel.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom Polaris prové del llatí Stella Polaris (‘estrela polar’). Donada la seua proximitat al pol nort, l'estrela ha rebut gran atenció des de l'antiguetat; els navegants grecs la varen cridar Kynosoura o Cynosura, el significat dels quals és 'Coa del gos'.
En China era coneguda en noms diversos: Pih Keih, Ta Shin i Tien Hwang Ta tu (‘el Gran Governant Imperial del Cel’). En el nort de l'Índia rebia el títul de Grahadhara, (‘Respal dels planetes’). Representava a Dhruvá i l'astrònom persa Al-Biruni va senyalar que en la seua época —entorn a l'any 1000 a. C.— representava al mateix Dhruvá. Era objecte de cult, com també ho ha segut fins fa poc per als Mandeanos del Tigris i del baix Éufrates. En Damasc, rebia el títul de Mismar (‘l'Agulla’ o ‘la Tacha’).[3]
Sistema estelar
[editar | editar còdic]
Polaris Aa és una evolucionada supergigante groga de tipo espectral F7Ib en 5.4 M☉. És la primera Cefeida clàssica la massa de la qual es determina a partir de la seua òrbita. Les dos companyeres més chicotetes són Polaris B, una estrela de seqüència principal F3 en una massa d'1.39 M☉ que orbita a una distància de 2400 unitats astronòmiques (au), i Polaris Ab (o P), una estrela de seqüència principal F6 molt propenca en una massa d'1.26 M☉.[1] Polaris B pot resoldre's en un telescopi modest. William Herschel va descobrir l'estrela en agost de 1779 utilisant un telescopi reflector propi,[4] un dels millors telescopis de l'época. En giner de 2006, la NASA va publicar imàgens, procedents del Telescopi Hubble, que mostraven els tres membres del sistema ternario de Polaris.[5]
La velocitat radial variable de Polaris A va ser reportada per W. W. Campbell en 1899, lo que va sugerir que esta estrela és un sistema binario.[6] Ya que Polaris A és una variable cefeida coneguda, J. H. Moore en 1927 va demostrar que els canvis de velocitat a lo llarc de la llínea de visió es devien a una combinació del periodo de pulsació de quatre dies combinat en un periodo orbital molt més llarc i una gran excentricitat d'al voltant de 0.6.[7] Moore va publicar elements orbitales preliminars del sistema en 1929, donant un periodo orbital d'uns 29.7 anys en una excentricitat de 0.63. Este periodo va ser confirmat per elements orbitales preliminars del sistema en 1929, donant un periodo orbital d'uns 29.7 anys en una excentricitat de 0.63. Este periodo va ser confirmat per estudis de moviment propi realisats per B. P. Gerasimovič en 1939.[8]
Com a part de la seua tesis doctoral, en 1955 E. Roemer va utilisar senyes de velocitat radial per a deduir un periodo orbital de 30.46 anys per al sistema Polaris A, en una excentricitat de 0.64.[9] K. W. Kamper en 1996 va produir elements refinats en un periodo de 29.59 anys i una excentricitat de 0.608 ± 0.005.[10] En 2019, un estudi de R. I. Anderson va donar un periodo de 29.32 anys en una excentricitat de 0.620 ± 0.008.[11]
Abans es pensava que hi havia dos components més separats —Polaris C i Polaris D—, pero s'ha demostrat que no estan físicament associats en el sistema Polaris.[12]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 (2008).The Astronomical Journal.136(3)
- 1137.doi:10.1088/0004-6256/136/3/1137.
- ↑ «Polaris (Alpha Ursae Minoris)». Stars. Consultat el 2020-09-09.
- ↑ Allen (1889). «Ursa Minor», Courier Dover Publications (ed.). Star Names — Their Lore and Meaning (en anglés), p. 563. ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ Argyle, Bob; Swan, {{{nom2}}}; James, {{{nom3}}} (29 d'agost de 2019). Una antologia d'estreles dobles visuals., Cambridge University Press, p. 265. ISBN 9781108601702.
- ↑ «Hi ha més en l'estrela polar de lo que sembla a simple vista». Hubblesite.org. Consultat el 2020-02-27.
- ↑ Publicacions de la Societat Astronòmica del Pacífic.11 pàgines=195-199 data=octubre 1899doi:10.1086/121339.
- ↑ Publicacions de la Societat Astronòmica del Pacífic.39 número=230 pàgina=249 data=agost 1927doi:10.1086/123734.
- ↑ 141doi:10.1086/148230.
- ↑ 62 pàgines=389-393 data=decembre 1957doi:10.1086/107559.
- ↑ Diari de la Real Societat Astronòmica de Canadà.90 pàgina=140 data=juny 1996
- ↑ Astronomy & Astrophysics.623
- 17.doi:10.1051/0004-6361/201834703.
- ↑ (2010).The Astronomical Journal.139(5)
- 1968.doi:10.1088/0004-6256/139/5/1968.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Polaris (estrella)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.