Anar al contingut

Alwaid

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Alwaid
Alwaid
Constelació Draco
Ascensió recta α 17h 30min 25,96s
Declinació δ +52º 18’ 05,0’’
Distància 362 ± 20 anys llum
Magnitut visual +2,79
Magnitut absoluta -2,43
Lluminositat 950 sols
Temperatura 5100 K
Massa 5 sols
Ràdio 40 sols (aprox)
Tipo espectral G2Iab
Velocitat radial -20,0 km/s
Atres noms HD 159181 / HR 6536
HIP 85670 / SAO 30429

Alwaid, també cridada Rastaban o Asuia, és el nom de l'estrela β Draconis (β Dra / 23 Draconis),[1] la tercera més lluenta de la constelació de Draco, despuix d'Etamin (γ Draconis) i η Draconis.

El nom Alwaid prové del àrap A el ʽAwāïd, «les mares camello», figura celestial que incloïa a Etamin (γ Draconis), Arrakis (μ Draconis), Kuma (ν Draconis) i Grumium (ξ Draconis). No obstant, atres autors relacionen l'orige del nom en la paraula A el ʽAwwād, «el músic del llaüt».[2]

L'atre nom d'esta estrela, Rastaban, també procedix de l'àrap Al Rās al Thuʽbān i significa «el cap de la serp». Per la seua banda, el terme Asuia, corrent en l'Edat Mija, prové de Al Shujāʽ.

Per últim, en China, β i γ Draconis eren Tien Kae.[2]

Característiques físiques

[editar | editar còdic]

Alwaid, situada a 362 anys llum del sistema solar, és una supergigante —o jaganta lluminosa— groga de tipo espectral G2Iab en una temperatura superficial de 5100 K. És 950 voltes més lluminosa que el Sol i té un radi 40 voltes més gran que el ràdio solar. La seua massa és 5 voltes major que la massa solar. Encara que per temperatura i lluminositat deuria ser una variable cefeida, la realitat és que Alwaid no presenta cap tipo de variabilitat, sense que existixca una explicació clara per a això;[3] atres estreles en igual comportament són Sadalmelik (α Aquarii) i β Camelopardalis.

Alwaid té una companyera més freda, una nana taronja o roja, a una distància d'a lo manco 450 UA, que tarda més de 4000 anys en completar una òrbita. Des d'un hipotètic planeta entorn a esta acompanyant, Alwaid apareixeria 3000 voltes més lluenta que la lluna plena.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Beta Draconis - Star in double system (SIMBAD)
  2. 2,0 2,1 Allen (1889). «Draco», Courier Dover Publications (ed.). Star Names — Their Lore and Meaning (en anglés), pp. 563. ISBN 0-486-21079-0.
  3. 3,0 3,1 Rastaban (Jim Kaler, Stars)