Etamin
| Constelació | Draco |
| Ascensió recta α | 17 h 56 min 36.4 s |
| Declinació δ | +51º 29’ 20.3’’ |
| Distància | 148 ± 3 anys llum |
| Magnitut visual | +2.24 |
| Magnitut absoluta | −1.04 |
| Lluminositat | 600 L☉ |
| Temperatura | 3966 K |
| Massa | 1.7 M☉ |
| Ràdio | 50 R☉ |
| Tipo espectral | K5III |
| Velocitat radial | −28 km/s |
| Atres noms | HD 164058 / HR 6705 HIP 87833 / SAO 30653 |
Etamin o Eltanin (γ Draconis / γ Dra / 33 Draconis)[1] és l'estrela de major lluentor en la constelació del Dragó. Situada en el cap del mateix, té magnitut aparent +2.24. És l'estrela lluenta més propenca al «punt de hivern» del coluro solsticial, meridiano de l'esfera celest que passa pels pols i els solsticis de hivern i estiu.
Nom i història
[editar | editar còdic]El nom de Etamin —aixina com les seues distintes variants Eltanin o Etanim— provenen de l'àrap التنين (a el’ Tinnīn, ‘dragó de fòc’), en alusió al conjunt de la constelació.
En l'antiguetat, Etamin va gojar d'importància en la vall del Nilo, quan va deixar de ser circumpolar aproximadament en el 5000 a. C. Uns sigles despuix va passar a ser la successora natural de Dubhe (α Ursae Majoris), fins a llavors l'objecte prominent d'adoració en els temples del Baix Egipte. Etamin era allí coneguda com Isis o Taurt Isis i senyalava el cap del Hipopótam que formava part de l'actual Draco. El seu orto era visible 3500 a. C. en els corredors centrals dels temples d'Hathor en Dendera i de Mut en Tebas, mentres que Canopo (α Carinae) era observada en la mateixa época en les obertures orientades cap al sur.[2]
Ya en l'época moderna, γ Draconis ha segut cridada Estrela del Cenit —en anglés Zenith Star— en virtut a la seua proximitat al cenit quan era observada des de la latitut del Real Observatori de Greenwich.
Característiques físiques
[editar | editar còdic]Etamin és una jaganta taronja de tipo espectral K5III en una temperatura superficial de 3966 K. Actualment està a 148 anys llum del sistema solar, pero s'acosta cap a nosatres de manera que, dins d'1.5 millons d'anys, es trobarà a solament 28 anys llum; llavors serà, junt a Siri, l'estrela més lluenta del cel nocturn. La seua ràdio és 50 voltes més gran que el radi solar i la seua lluminositat és 600 voltes major que la del Sol.[3] Té una metalicitat inferior a la solar, aproximadament 3/4 parts de la mateixa.
En 1728, mentres intentava medir la paralaje d'esta estrela, James Bradley va descobrir l'aberració de la llum causada per la velocitat del moviment de la Terra en relació en la velocitat de la llum provinent de l'estrela. Este descobriment va provar la teoria de Copérnico de que la Terra girava al voltant del Sol.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Etamin (SIMBAD).
- ↑ Allen (1889). «Draco», Courier Dover Publications (ed.). Star Names — Their Lore and Meaning (en anglés), pp. 563. ISBN 0-486-21079-0.
- ↑ 3,0 3,1 Eltanin (Stars, Jim Kaler).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Etamin» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.