Anar al contingut

Glosolalia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Centro de Fe Emanuel, culto.jpg
Cult en el Centre de Fe Emanuel de les Assamblees de Deu en Cancún, Mèxic. Oracions en les mans en alt i parlant en llengües.

La glosolalia, d'acort en els llingüistes, és la vocalisació decorreguda de sílabes sense significat comprensible algun. Els moviments carismàtics i pentecostales consideren esta pràctica com un carisma o gràcia divina, referint-se a la mateixa com «dò de llengües».

El terme deriva de «glōssais lalō», una frase del grec (γλώσσα [glossa], ‘llengua’, i λαλεῖν [laleín], ‘parlar’) usada en el Nou Testament (1 Corintios 14:18), encara que ya era mencionat en la lliteratura clàssica grega.cita requerida El terme relacionat «xenolalia» o «xenoglosia» s'usa per a descriure el fenomen en el que la llengua que es parla és una llengua natural prèviament desconeguda per al parlant.

Siquiatria

[editar | editar còdic]

En siquiatria, la glosolalia es definix com un llenguage ininteligible compost per paraules inventades i seqüències rítmiques i repetitives, propi del parla infantil i també comuna en estats de trance o en certs quadros psicopatológicos o problemes neurològics produïts per distintes causes com les intoxicacions.[1]

Glosolalia i xenoglosia

[editar | editar còdic]

Glosolalia s'usa indistintament molt a sovint en xenoglosia, que també es definix com el dò de llengües, si be en la segona accepció del Diccionari de la llengua espanyola i no en la primera.[2] El terme «xenoglosia» (del gr. ξενο- xeno- 'estranger', 'estrany' i γλώσσα -glossa, ‘llengua') es reserva a el habilitat sobrenatural o paranormal de vocalisar un idioma existent pero desconegut al que parla o de paraules d'un llenguage espiritual desconegut.[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Glosolalia», segona accepció. Diccionari de la llengua espanyola (vigèsima segona edició), Real Acadèmia Espanyola, 2001.
  2. «Xenoglosia» .
  3. Artícul “Don de Llengües” en l'Enciclopèdia Catòlica (en és)
  • 'Glosolalia i alucinacions en congregació pentecostales', F.D. Goodman, Psychiatr Clin (Basel), 1973; 6(2): 97-103. doi: 10.1159/000283267.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Lázaro Carreter (1980). Diccionari de térmens filològics, Madrit: Gredos, p. 212. ISBN 8424911113.


Referències

[editar | editar còdic]