Glossa

Una glossa (del Grec Koiné γλώσσα glossa, que significa 'llengua' -- l'orgue -- com també 'llenguage') és una nota escrita en els màrgens o entre les llínees d'un llibre, en la qual s'explica el significat del text en el seu idioma original, a voltes en un atre idioma. Per lo tant, les glosses poden variar en la seua complexitat i elaboració, des de simples notes al marge d'algunes paraules que un llector pot trobar obscures o difícils, fins a traduccions completes del text original i referències a paràgrafs similars.

Un conjunt de glosses és un glossari (si ben glossari també significa una colecció de térmens especialisats i els seus significats). Una colecció de glosses llegals medievals, preparada pels cridats glosadores, en comentaris de texts llegals, és denominada un apparatus. La compilació de glosses en glossaris va ser el començ de la lexicografia, i els glossaris aixina produïts varen ser els primers diccionaris.

En teologia i dret

Archiu:GratianCesena.jpg

Glosses escrites en els màrgens l'obra de Dret canònic del Decret Concòrdia discordantium canonum del monge juriste Graciano.

La glossa va ser un gènero molt comú en la teologia bíblica medieval, aplegant a ser estudiades i memorisades pràcticament pels seus propis mèrits, sense importar el seu autor. Moltes voltes un passage bíblic era fortament associat en una glossa en particular, la veritat numerosos de la qual teòlecs donaven com un fet. Este fenomen també es va donar en l'àmbit de les lleis medievals: les glosses sobre Dret romà i Dret canònic es varen convertir en punts de referència rellevants, els denominats sèus materiae (lliteralment: respal de la matèria o del tema). Glosses célebres són la Magna glossatura in Psalmos de Pedro Lombardo sobre els Salms (datada cap a 1160), i les Postilles del franciscano Nicolás de Lira (XIV).

Les glosses eren un gènero propi d'un temps en el que els erudits tenien accés a molt pocs llibres, que eren estudiats en minuciositat, en l'arribada de l'imprenta este gènero va escomençar a decaure fins a la seua desaparició.

En filologia

Archiu:Codiceemil.jpg

Esta pàgina del Codex Emilianensis inclou glosses a frases obsoletes en llatí.

En llingüística, una glossa simple en un text és per lo general indicada en comillas simples, a continuació de la transcripció d'una paraula estrangera. Per eixemple:

• Un tipo de pot cosaco és cridat chaika ‘gavina’.
• En anglés l'alce, moose, deu el seu nom a la llengua algonquiana mus o mooz ‘menjador de brots’.

Una transcripció més llarga o complexa requerix d'una glossa entrelíneas. La mateixa és a sovint colocada entre el cos del text i la seua traducció quan és important comprendre l'estructura del llenguage que es glossa. S'acostuma alinear les paraules i glossar cada morfema en forma separada. Els térmens gramaticals per lo general s'abrevien i s'escriuen en mayúscules menudes per a diferenciar-los de les traduccions. És possible realisar varis tipos d'anàlisis. Per eixemple,