Glutarredoxina
Les glutarredoxinas (GRXs)[1][2][3] són chicotetes enzimas redox d'aproximadament un centenar de residus aminoacídicos que es caracterisen per utilisar glutatión com cofactor.
Les glutarredoxinas són oxidadas per diversos substrats i reduïdes en forma no enzimàtica per glutatión. A diferència de les tiorredoxinas que són reduïdes per la tiorredoxina reductasa, no existix una oxidorreductasa que reduïxca específicament a les glutarredoxinas. En canvi, les glutarredoxinas es reduïxen per l'oxidació del glutatión. El glutatión oxidat és després regenerat per la glutatión reductasa. En conjunt estos components formen el sistema del glutatión.[4]
De la mateixa manera que les tiorredoxinas, les quals funcionen en una forma similar, les glutarredoxinas posseïxen un centre actiu format per un pont disulfuro.[5] Este centre existix tant en una forma oxidada com en una forma reduïda, a on dos residus de cisteína es troben enllaçats en un pont disulfuro intramolecular.
Les glutarredoxinas actuen com transportadoras d'electrons en la síntesis de desoxirribonucleótidos depenent de glutatión per mig de l'enzima ribonucleótido reductasa.[4]
Adicionalment les GRXs actuen com a mecanismes de defensa antioxidants reduint deshidroascorbato, peroxirredoxinas, i a la metionina sulfóxido reductasa. Ademés de la seua funció com a defensa antioxidant, les GRXs de bactèries i plantes han mostrat capacitat per a unir centres de ferro-sofre i entregar estos centres de ferro sofre a diferents enzimes baix demanda.[6]
GRXs en virus
[editar | editar còdic]Les glutarredoxinas han segut secuenciadas en una gran varietat d'espècies. Sobre la base d'un anàlisis extensiu de similitut, s'ha propost[7] que la proteïna O2L de Vaccinia virus, és, segons pareix, una glutarredoxina. La tiorredoxina de Bacteriòfec T4 sembla trobar-se evolutivamente relacionada. En la posició 5 del patró T4, la tiorredoxina posseïx una valina en lloc de prolina.
GRXs en plantes
[editar | editar còdic]S'han descrit aproximadament 30 isoformas de GRXs en la planta modele Arabidopsis thaliana, i 48 en Oryza sativa. D'acort al seu centre actiu redox, s'han subagrupado en sis classes, els tipos CSY[C/S]-, CGFS-, CC i tres subgrups en un domini adicional de funció desconeguda.
Les GRXs de tipo CC es troben solament en plantes superiors. En Arabidopsis les GRXs es troben involucrades en el desenroll de les flors i en la senyalisació del àcit salicílico.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Holmgren A, Gleason FK(1988).FEMS Microbiol. Rev..4(4)
- 271–297.
- ↑ Holmgren A(1988).Biochem. Soc. Trans..16(2)
- 95–96.
- ↑ Holmgren A(1989).J. Biol. Chem..264(24)
- 13963–13966.
- ↑ 4,0 4,1 Holmgren A, Fernandes AP(2004).Antioxid. Redox. Signal..6(1)
- 63–74.doi:10.1089/152308604771978354.
- ↑ Nilsson L, Foloppe N(2004).Structure.12(2)
- 289–300.doi:10.1016/j.str.2004.01.009.
- ↑ 6,0 6,1 Rouhier N, Lemaire SD, Jacquot JP(2008).Annu Rev Plant Biol.59
- 143–66.doi:10.1146/annurev.arplant.59.032607.092811.
- ↑ Johnson GP, Goebel SJ, Perkus ME, Davis SW, Winslow JP, Paoletti I(1991).Virology.181(1)
- 378–381.doi:10.1016/0042-6822(91)90508-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Glutarredoxina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.