Oryza sativa
Oryza sativa, comunament cridat arròs, és una espècie pertanyent a la família de les Poáceas (gramíneas), que la seua llavor és comestible i constituïx la base de la dieta de casi la mitat de la població mundial. El seu nutrient principal són els hidrats de carbono, encara que també aporta proteïnas (7 %), minerals i, en estat natural, prou vitaminas.
Descripció
[editar | editar còdic]Són plantes anuals; en tallos de 40–150 cm d'alt. Baïnes glabras; lígula de 7–30 mm de llarc, glabra; làmines de 24–60 mm de llarc i 6–22 mm d'ample, glabras. Les #inflorescència en panícules de 9–30 cm de llarc, laxamente contretes, les branques inferiors en fins a 13 cm de llarc, 1–3 juntes; espiguillas 7–10.9 mm de llarc i 2.5–4 mm d'ample, oblongas; lemes estèrils 1.5–4 mm de llarc, lema fèrtil 7–10.9 mm de llarc i 1.6–2.5 mm d'ample, escabrosa sobre i entre les nervaduras, sense aresta o en una aresta fins a 7 cm de llarc; anteres 0.8–2.4 mm de llarc, grogues.[1]
Història
[editar | editar còdic]Va començar a cultivar-se simultàneament en varis països fa més de 8 milenis.[2] Dos espècies d'arròs es varen domesticar, l'arròs asiàtic (Oryza sativa) i l'africà (Oryza glaberrima).
El cultiu de seca es va introduir en Japó i Coreja aproximadament en el 1000 a. C. El posterior arròs d'inundació en agricultura intensiva va ser en Corea entre 850 a 500 a. C., i va passar al Japó pels Yayoi sobre l'any 300.
O. sativa es va adaptar en el mig-est europeu i el Mediterràneu cap a l'any 800. Els àraps ho varen dur a la península ibèrica quan la varen conquistar en el 711. Despuix de la mitat de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
, l'arròs aplega a tota Itàlia i després a França, propagant-se a tot el continent durant les grans exploracions europees. En 1694, l'arròs va arribar a Carolina del Sur, provablement originari de Madagascar. Els espanyols varen dur l'arròs a Sudamérica a principis de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
.
Durant el periodo colonial en els Estats Units, en Carolina del Sur i Geòrgia va créixer vigorosamente el cultiu per esclaus vinguts de Senegambia (Àfrica occidental). En el port de Charleston, varen entrar el 40 % de tots els esclaus nortamericans. Els esclaus d'eixa regió d'Àfrica tenien el preu més alt, per reconeiximent del seu gran saber sobre el cultiu de l'arròs, treballant per eixemple en plantacions de Georgetown, Charleston, i Savannah. Pels esclaus, els amos dels camps varen deprendre a endicar les parceles i periòdicament inundar els camps. Al principi, l'arròs es trillaba a mà en hoces de fusta, es colocava en cestos de pastura dolça (ho feyen els propis esclaus). L'invenció de la cosechadora va incrementar la productivitat del cultiu, i l'agregat de potència hidràulica als molins en 1787 per Jonathan Lucas va ser una atra etapa d'alvanç. El cultiu d'arròs en el suroest de EE. UU. es va fer menys rendable en desaparéixer l'esclavitut despuix de la Guerra Civil dels Estats Units.
Producció mundial i mercat
[editar | editar còdic]| Principals Productors - 2005 (millons de t) | |
|---|---|
| Plantilla:CHN | 185 |
| Plantilla:IND | 129 |
| Plantilla:BAN | 40 |
| Plantilla:VNM | 36 |
| Plantilla:THA | 27 |
| Plantilla:IDN | 54 |
| Plantilla:MMR | 25 |
| Plantilla:PHI | 15 |
| Plantilla:BRA | 13 |
| Plantilla:JPN | 11 |
| Total Mundial | 619 |
| Font: UN FAO (FAO)[1] [2] archivat en Wayback Machine. | |
La producció mundial d'arròs[3] ha estat pujant, com ilustra el creiximent des dels 200 millons de t d'arròs en 1960 a les 600 millons de t en 2004. L'arròs refinat és el 68 % de l'arròs en pes. En 2004, els tres productors més importants varen ser China (31 % de la producció mundial), Índia (20 %), i Indonèsia (9 %).
Els actors en el mercat mundial són diferents respecte als països productors, ya que solament el 6% de l'arròs es comercialisa internacionalment. Els tres principals països exportadors són Tailàndia (26 %), Vietnam (15 %), i EE. UU. (11%), i els tres importadors més importants són: Indonèsia (14 %), Bangladés (4 %), i Brasil (3 %).
En el 2006 es varen produir 420 millons de tonellades d'arròs a nivell mundial, pero solament es varen comerciar 25 millons.
En el CBOT (Chicago Board of Trade) es cotisa el futur del Paddy Rice o Rough Rice, baixe l'indicatiu (ticker) RR, sent est un futur per a les varietats de gra llarc. El valor de mercat és per a l'unitat de mida "C-Weight Americà" (vore CWT), que per a traduir-ho una cotisació en dólars per tonellada, cal multiplicar-ho pel factor 22.046226.
Nutrició humana
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Arròs.
L'arròs aporta 360 kcal (1510 kJ) cada 100 g, 79 % glúcits, 7 % proteïnes i 1 % grasses. Encara que s'estan realisant nous sistemes de processaments industrials de l'arròs comú descascarillado que preserven gran part dels nutrients per mig d'un tractament previ en vapor d'aigua, i també noves espècies transgèniques que afigen nutrients (per eixemple, des de 2000 existix arròs transgènic groc, arròs dorat, cridat aixina per posseir els seus grans caroteno), el consum en solitari —sense aliments que li complementen adequadament— de l'arròs descascarillado provoca un dèficit de gran part del complex vitamínico B que pot donar lloc a la malaltia anomenada beriberi.
Per una atra part, el consum molt freqüent d'arròs descascarillado sol comportar estrenyiment per la seua falta de contingut en fibra si esta no s'aporta per atres aliments.
La major part de les vitamines de l'arròs se solen perdre en gran proporció (fins a un -85 % de les vitamines) en els processos de refinat i poliment. Un método que disminuïx la pèrdua de vitamines és el vaporizado de l'arròs.cita requerida
L'arròs és molt útil en cas de diarreas perque, formant part d'adequades #formulació en aigua i electròlits, ajuda a que es reduïxca esta i millora l'absorció de líquit.
2004 Any Internacional de l'Arròs
[editar | editar còdic]El 16 de decembre de 2002, la Assamblea General de l'ONU va declarar al 2004 com a Any Internacional de l'Arròs. La declaració va ser favorida per Bangladés, Birmània, Bolívia, Brunei, Burkina Faso, Camboya, Cuba, Chipre, Corea del Nort, Equador, Fiji, Gabon, Granada (país), Guyana, Índia, Indonèsia, Japó, Kazakhstan, Kuwait, Kirguizistan, Laos, Madagascar, Mali, Malàsia, les Islas Marshall, Mauritània, Nauru, Nepal, Nicaragua, Níger, Nigèria, Papúa Nueva Guinea, Pakistan, Perú, Filipines, Sant Vicente i les Granadines, Singapur, Sri Lanka, Sudan, Tadjikistan, Tailàndia, Togo, Vietnam, i Zàmbia.
Gastronomia
[editar | editar còdic]L'arròs és un ingredient fonamental de la cuina mediterrànea. En la Comunitat Valenciana, les Illes Balears i la Comunitat Murciana existixen numeroses variants d'este plat, popularment coneguts com paella. Aixina tenim l'arròs de langosta, arròs negre, arròs a banda, arròs brut, arròs en costra, arròs amb fesols i naps, arròs caldoso, arròs al forn, arrossejat, arròs huertano, arròs en caldero (típic de la Mar Menor), etc.
En unes atres cuines hispanoamericanes variants de plats d'arròs com el arròs a la cubana o el arròs en pollet, que s'usa en la cuina casera d'estos països. També està present l'arròs en la cuina del Carib en exponents com el Jambalaya de la cuina criolla de Luisiana.
El arròs en llet és una darreria universal #present en multitut de cultures tant europees com a asiàtiques. El risotto és un plat típic italià fet preferentment en arròs arborio o carnaroli. Inevitablement present en la cuina asiàtica i àrap, es troba en els arrossos pilaf de l'Índia, o com a acompanyant bàsic en els menjars chinencs. Finalment el Japó nos va donar el Sushi que és un arròs cuit adreçat en vinagre d'arròs, sal i sucre, amprat com a soport de rodajas fines de peix o marisc i unes atres tapes característiques d'esta cuina. Es consumix també el arròs integral, sense descascarillar, considerat alguna cosa més nutritiu. La densitat de l'arròs (sec, blanc i en gra) és 0,9 g/cm³.
També en alguns països pot ser utilisat com a acompanyant.
Propietats
[editar | editar còdic]Principis actius: Almidó (75 %): compost bàsicament per amilopectina (alfa-milosa) i beta-amilosa, albuminoides, vitaminas (B1 en el clafoll), proteïnas (0,7 %), grassas, glutina, celulosa.[4]
Indicacions antidiarreico, demulcente, antiinflamatorio. En us tòpic empleat com a vehícul de calor, és antiinflogístico, analgésico i facilita el drenage de forúnculos i abscesos. L'arròs integral, per la seua riquea en fibra, es comporta com laxante i hipolipemiante. Arròs blanc, farina: Gastritis, diarreas, síndrome de l'intestí irritable, úlceres gastroduodenales, colitis ulcerosas, malaltia de Crohn. Afeccions cutànees, inflamacions osteoarticulares, contractures musculars, traumatismes, forúnculos, abscesos. Arròs integral: Estrenyiment, hiperlipidemias, prevenció de la arteriosclerosis.[4]
S'usen els fruts (grans d'arròs). Us tòpic: aplicat en forma de emplastos calentes.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Oryza sativa va ser descrita per Carlos Linneo i publicada en Species Plantarum 1: 333. 1753.[1]
- Varietats acceptades
- Oryza sativa var. atrobrunnea (Gustchin) Portères
- Oryza sativa var. melanoglumella (Gustchin) Portères
- Oryza sativa var. mulayana (Gustchin) Portères
- Oryza sativa var. rubriglumella (Gustchin) PortèresCR
- Oryza aristata Blanco
- Oryza communissima Lour.
- Oryza denudata (Desv.) Desv. ex Steud.
- Oryza elongata (Desv.) Steud.
- Oryza emarginata Desv. ex Steud.
- Oryza formosana Masam. & Suzuki
- Oryza glutinosa Lour.
- Oryza marginata Desv. ex Steud.
- Oryza montana Lour.
- Oryza nepalensis G.Dò ex Steud.
- Oryza palustris Salisb.
- Oryza plena (Prain ex Bhide) Chowdhury
- Oryza praecox Lour.
- Oryza pubescens Desv. ex Steud.
- Oryza repens Buch.-Ham. ex Steud.
- Oryza rubribarbis (Desv.) Steud.
- Oryza segetalis Russ ex Steud.
- Oryza sorghoides Desv. ex Steud.[1]
Vejau també
[editar | editar còdic]- Zizania (arròs salvage)
- Institut Internacional D'Investigació De l'Arròs
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Oryza sativa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 10 de març de 2010.
- ↑ Callaway I«Domestication: The birth of rulle».Nature.514
- S58-S59.doi:10.1038/514S58a.
- ↑ totes les sifres UNTEU 1998-2002 and the International Rice Research Institute statistics (setembre de 2005)
- ↑ 4,0 4,1 «Oryza sativa». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2009. Consultat el 10 de març de 2010.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- L'arròs en l'alimentació, en Consumer.és (en espanyol, genera finestra emergent)
- Arròs en en alimentació.és
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oryza sativa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.