Anar al contingut

Gonkoken nanoi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Gonkoken nanoi és l'única espècie coneguda del gènero extint Gonkoken ("similar a un ànet o cisne salvage") de dinosauri ornitópodo hadrosauroide, que va viure a finals del periodo Cretácico, fa aproximadament 71 millons d'anys durant el Maastrichtiense, en lo que és hui Sudamérica. Els seus restants varen ser trobats en la formació Dorotea de la Patagonia chilena, i és coneguda a partir d'ossos desarticulats de múltiples individus.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]
Archiu:Gonkoken nanoi.png
Restauració de G. nanoi

Gonkoken era un hadrosauroide relativament menut, en una llongitut corporal aproximada de 4 metros. Exhibix una mescla de traces de hadrosáuridos derivats i traces de hadrosáuridos ancestrals. Gonkoken és un dinosauri en pico d'ànet que compartix algunes traces derivades en els verdaders picos d'ànet de la família Hadrosauridae, mentres que varis atres caràcters conserven la condició ancestral d'Hadrosauroidea. A diferència dels Hadrosauridae, mostra un maxilar en una superfície articular yugal que mostra un tubèrcul dorsal prominent i caudalment proyectat. El seu dentario té una diastema curta, en la sínfisis mandibular oblicua sobre el seu eix major, i files de dents en menys de 30 posicions de dents que no s'estenen més allà de la apófisis coronoides i convergixen anteriorment en la superfície lateral del dentario. l'os quadrat en un còndil medial que no està marcadament elevat dorsalment en comparació al còndil lateral. La cresta deltopectoral té un extrem laterodistal redonejat que s'estén menys del 48% de la llongitut total del húmer, un ilion en una vora dorsal casi recte i un procés supraacetabular més llarc que el 70% de la llongitut de la làmina ilíaca i la tébea en una cresta cnemial que s'estén menys del 50% de la llongitut total de l'os. Ademés es diferencia específicament dels hadrosáuridos suramericans per una escàpula en una faceta coracoidal mediolateralment estreta i un procés pseudoacromion curvat més ventralment, i un ilion en un procés preacetabular més curvat lateralment, un procés supraacetabular menys desenrollat lateralment i un pedúncul púbic més curt i orientat ventralment. Es diferencia dels Hadrosauroidea que varen divergir més tempranament, en que presenta caràcters derivats que també es troben en Hadrosauridae, un premaxilar en una “doble capa” de dentells, un procés supraacetabular ubicat anteriorment sobre el tubèrcul dorsal del pedúncul isquiático; la relació entre la base del procés preacetabular i la distància entre la vora dorsal del ilion i el pedúncul púbic és superior a 0,5 i un còndil posteromedial de l'extrem proximal de la tíbia que és més robust que el lateral.[1]

Descobriment i investigació

[editar | editar còdic]

Els espècimen fòssils de Gonkoken varen ser descoberts a partir de 2013 en sediment de la formació Dorotea en la vall del Riu de les Chinenques, en l'estància Cerro Guido, en la Regió de Magallanes, en l'extrem sur de Chile. L'espècimen holotip, CPAP 3054, consta d'un ilion dret. El material adicional assignat com paratipo inclou els ossos desarticulats d'a lo manco tres individus. Estos ossos inclouen material craneal, vèrtebres cervicals, dorsals i cabals, costelles, cintura escapular i pèlvica parcial, i ossos de braços i cames.[1]


En 2023, Alarcón-Muñoz et al. varen descriure a Gonkoken nanoi com un nou gènero i espècie de ornitópodo hadrosauroide basat en estos restants fòssils. El nom genèric, Gonkoken, combina les paraules del idioma tehuelche (aónikenk) "gon", que significa "igual que" o "similar a" i "koken", que significa "ànet salvage" o "cisne". El nom específic, "nanoi", fa honor a Mario "Nano" Ulloa.[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Science Advances.9(24)ISSN 2375-2548.doi:10.1126/sciadv.adg2456.