Hadrosauridae
Els hadrosáuridos (Hadrosauridae, gr.: ἁδρός , hadrós, "corpulento, gros"), és una família de dinosauris ornitópodos hadrosauroideos. Este grup també és conegut com "dinosauris pique d'ànet", per la semblança de la seua boca en els picos de les aus anátidas. La família, que inclou a gèneros com Edmontosaurus i Parasaurolophus, eren herbívors comuns durant el Cretácico tardà i es varen distribuir en lo que hui és Antàrtida, Àsia, Europa, Norteamérica i Sudamérica.[1][2]
Els hadrosáuridos són descendents dinosauris iguanodontianos del Jurásico tardà i Cretácico enjorn en els quals compartixen moltes característiques morfològiques. Com el restant dels ornitisquios, estos animals tenien un os predentario, aixina com el pubis senyala cap a avall i cap a arrere (cap a la coa), paralel al ísquion.[3] Els hadrosáuridos es dividixen en dos subfamílies principals: els Lambeosaurinae o lambeosaurinos, que tenien crestes huecas craneals o tubos, i els Saurolophinae o saurolofinos, (identificats com hadrosaurinos en la majoria de publicacions anteriors al 2010)[4] que carien de crestes craneals huecas (crestes òssees sòlides estaven presents en alguns gèneros).[5] Saurolofinos tendien a ser més voluminosos que lambeosaurinos. Els lambeosaurinos es dividixen en 4 tribus, els aralosaurinis, lambeosaurinis, parasaurolofinis i tsintaosaurinis; mentres que els saurolofinos inclouen els braquilofosaurinis, edmontosaurinis, kritosaurinis i saurolofinis.[5]
Els hadrosáuridos eren bípedos facultatius, els jóvens d'algunes espècies caminaven major part de temps en dos pates i els adults tendien fer-ho primordialment en quatre.[6][7] Les seues mandíbules estaven dissenyades per a la molienda de les plantes, en múltiples rencs de dents que se substituïen entre en les dents que anaven davall, els quals es remplazaban contínuament.[8]
Descripció
[editar | editar còdic]
L'aspecte més reconeixible de l'anatomia dels hadrosáuridos, són els ossos rostrales aplanados i allargats lateralment, lo que dona l'apariència del pico distintiu dels ànets, aixina mateix, alguns gèneros de hadrosáuridos també tenien grans crestes en el cap, provablement per a la seua exhibició,[5] encara que la funció d'esta cresta és encara matèria de debat. Una atra hipòtesis que conta en més consens és que poguera servir de caixa de resonància per a comunicar-se en atres membres de la mateixa espècie.[9] En alguns gèneros, inclós el gènero Edmontosaurus, la major part frontal del cràneu era plana i s'eixamplava per a formar un pico,[10] que era ideal per a retallar els fulls i branques dels boscs d'Àsia, Europa i Amèrica del Nort. No obstant, la part posterior de la boca contenia mils de dents adequades per a moldre aliments abans d'ingerir-los. Esta hipòtesis postula que esta característica va poder haver segut un factor crucial en l'èxit d'este grup en el Cretácico en comparació als saurópodos.[8]
S'han trobat múltiples impressions de la pell de hadrosáuridos. A partir d'estes impressions, s'ha pogut determinar que els hadrosáuridos estaven recoberts de escamas i no tenien plomes com dinosauris d'atres grups. Aixina mateix, les impressions de la pell d'estos animals podrien permetre diferenciar certes espècies o gèneros.[11]
Els hadrosáuridos eren dinosauris herbívors de molt variats tamanys. Alguns gèneros, com el Shantungosaurus i el Magnapaulia, alcabann en facilitat els 12 metros.[12][13] Per un atre costat, gèneros com el Arenysaurus, tenien una llongitut mija que oscilava entre els 5 i els 6 metros.[14]
Diferències craneals
[editar | editar còdic]-
Cràneu de saurolofino Gryposaurus notabilis.
-
Cràneu de lambeosaurino Hypacrosaurus altispinus.
-
Cràneu del saurolofino Edmontosaurus annectens.
-
Cràneu del lambeosaurino Lambeosaurus lambei.
Algunes espècies de hadrosáuridos, com per eixemple els lambeosaurinos, posseïen una cresta òssea hueca i alta, elaborada damunt del seu cràneu, que contenia canals nassals allargats.[9][15] Per un atre costat, els |saurolofinos tenien nassos amples, en una provable semblança a la funció de les crestes de l'atre grup, la qual era comunicació o exihibición. La majoria d'estos últims tenien el cap pla, no obstant. un descobriment recent, demostra que Edmontosaurus regalis tenia una cresta composta de queratina,[16] lo que demostra que provablement atres membres tant de la tribu Edmontosaurini i la família Saurolophinae també pogueren desenrollar este tipo de cresta, encara que els gèneros Augustynolophus, Brachylophosaurus, Maiasaura, Saurolophus, Probrachylophosaurus i Prosaurolophus conten en crestes òssees de formes tubulars les quals apunten cap a arrere, no obstant, tampoc se sap en certea la seua utilitat.[17][18]
Història
[editar | editar còdic]
En 1856, Joseph Leidy, va descriure els gèneros Trachodon i Thespesius a partir d'un grapat de dents i vèrtebres aïllades respectivament, sent estos, uns dels primers dinosauris descrits de Norteamérica. En 1858, novament Leidy va descriure un animal en major cantitat de restants i millor preservats provinents formacions del Cretácico de Nova Jersey, Estats Units i ho va nomenar Hadrosaurus.
En 1869, Edward Drinker Cope descriuria dos nous gèneros de dinosauris en certa afinitat als restants de Hadrosaurus: Hypsibema i Orthomerus. Posteriorment, en 1870, publica una sinopsis de diferents animals extints de Norteamérica a on definix per volta primera a la família Hadrosauridae de forma impresa (el document s'havia presentat en forma oral en 1868 i 1869), aixina mateix, postula que les espècies Trachodon mirabilis i Thespesius occidentalis deurien reasignarse en espècies del gènero Hadrosaurus.
Més vesprada, Richard Lydekker en 1888 invertix la asiganacíon de Cope, posicionant a Hadrosaurus foulkii com Trachodon foulkii i erigint la família Trachodontidae per a comprendre a estos animals, deixant com a obsolet el terme Hadrosauridae per la sinonímia del seu gènero tipo. Esta classificació va prevaldre per anys, a on Kritosaurus, Saurolophus, Hypacrosaurus, Corythosaurus i atres gèneros erigits en la década de 1910, varen ser catalogats baix el nom de "trachodóntidos".
Va ser fins a 1918, quan Lawrence Lambe concluyé que el gènero Trachodon es basava en restants molt pobres i possiblement eren un quimera d'un hadrosáurido i un ceratópsido, retornant la prioritat al clado Hadrosauridae principalment perque este va ser descrit anteriorment, ademés de que el gènero Hadrosaurus tenia major validea per tindre elements fòssils molt millor preservats. A partir d'ací, als dinosauris en bateria dental complexa composta per rencs i en pico similar al dels ànets se li va escomençar a nomenar "hadrosáuridos".[19]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lund, E. K.; Gates, {{{nom2}}} (2006). «A historical and biogeographical examination of hadrosaurian dinosaurs», Lucas, S.G.; and Sullivan, R. M. (eds.) (ed.). Clapix Cretaceous Vertebrates from the Western Interior, Albuqueque, New Mexico: New Mexico Museum of Natural History and Science, pp. 263-276.
- ↑ John Malam & Steve Parker. 2002. Enciclopèdia dels dinosauris i atres criatures prehistòriques. Editorial Parragon. 256 pàgines.
- ↑ (2004) «14. Basal Ornithischia», The Dinosauria, 2nd edició, Berkeley and Los Angeles, Califòrnia: University of Califòrnia Press, pp. 325-334. ISBN ISBN 0-520-24209-2.
- ↑ Neues Jahrbuch fur Geologie und Palaontologie Abhandlungen.210(1)
- 41-83.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Zoological Journal of the Linnean Society.159(2)
- 435–502.doi:10.1111/j.1096-3642.2009.00617.x.
- ↑ Canadian Journal of Earth Science.38(8)
- 1205-1227.doi:10.1139/i01-016.
- ↑ PALAIOS.31(10)
- 479-482.doi:10.2110/pal.2016.049.
- ↑ 8,0 8,1 BMC Evolutionary Biology.16(152)doi:10.1186/s12862-016-0721-1.
- ↑ 9,0 9,1 Horner, J. R. (1990). «Twenty: Hadrosauridae», Weishampel, David B.; Dodson, Peter; and Osmólska, Halszka (eds.) (ed.). The Dinosauria, 1st edició, Berkeley: University of Califòrnia Press, pp. 438–463. ISBN 0-520-24209-2.
- ↑ (1917).The Ottawa Naturalist.31(7)
- pp. 65-73.
- ↑ PLoS ONE.7(2)doi:10.1371/journal.posa.0031295.
- ↑ Glut, D. F. (1997). «Shantungosaurus», Dinosaurs: The Encyclopedia, Jefferson, North Carolina: McFarland & Co, pp. 816–817. ISBN 0-89950-917-7.
- ↑ Hu C. (2001). Shantungosaurus giganteus (en chinenc), Pequín: Geological Publishing House, pp. 123–135 [English abstract]. ISBN 7-116-03472-2.
- ↑ (2009).Comptes Rendus Palevol.8(6)
- 559–572.doi:10.1016/j.crpv.2009.05.002.
- ↑ Paleobiology, Cambridge University Press.1(1)
- 21-43.
- ↑ Current Biology.24(1)
- 70-75.doi:10.1016/j.cub.2013.11.008.
- ↑ PLoS ONE.10(11)doi:10.1371/journal.posa.0141304.
- ↑ Geological Magazine, Cambridge University Press.152(02)
- 225-241.
- ↑ (1918).The Ottawa Naturalist.31(11)
- 135-139.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hadrosauridae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.