Gran Rebot

Gran Rebot

El Gran Rebote (en anglés: Big Bounce) és una teoria o model científic relacionat en la formació del univers conegut. Es deriva del model cíclico o univers oscilante interpretació del Big Bang a on l'event cosmológico primer va ser el resultat del colapse d'un univers anterior.

Expansió i contracció

Segons alguns teòrics de l'univers oscilante, el Big Bang va ser simplement el començ d'un periodo d'expansió al que va seguir un periodo de contracció. Des d'este punt de vista, es podria parlar d'un Big Crunch, seguit d'un Big Bang, o, més senzillament, un Gran Rebot. Açò sugerix que podríem estar vivint en el primer de tots els univers, pero és possible que estigam vivint en l'univers número dos mil millons (o qualsevol d'una seqüència infinita de univers).

L'idea principal darrere de la teoria quàntica d'un gran rebot és que, a mida que aumenta i aumenta la densitat, el comportament de la "bromera quàntica" canvia. Totes les cridades constants físiques fonamentals, inclosa la velocitat de la llum en el buit, no eren tan constants durant el Big Crunch, especialment en l'interval de estiramiento 10 ^-43 segons abans i despuix del punt d'inflexió. (Una unitat de temps de Planck és d'aproximadament 10⁻⁴³ segons.)

Si les constants físiques fonamentals es varen determinar en una manera quanto-mecànica durant la contracció Big Crunch, llavors els seus valors aparentment inexplicables en este univers no serien tan sorprenents, entenent ací que un univers és el que existix entre un Big Bang i el seu Big Crunch.

Propostes teòriques que inclouen cicles cosmológicos

Martin Bojowald, professor titular de física en l'Universitat Estatal de Pennsilvània, va publicar una proposta teòrica en juliol de 2007 en certa manera relacionada en la gravetat quàntica de bucles que pretenia resoldre matemàticament la qüestió del temps abans del Big Bang, lo que donaria nou pes a les teories de l'univers oscilatori i del Gran Rebot.

Un dels principals problemes de la teoria del Big Bang és que, en el moment del Big Bang, hi ha una singularitat en zero volum i energia infinita. Açò normalment s'interpreta com el final de la física tal com la coneixem, en este cas, de la teoria de la relativitat general. Per això, s'espera que els efectes quàntics es tornen importants i eviten la singularitat.

No obstant, l'investigació en cosmologia quàntica de bucles pretenia demostrar que un univers existent previ va colapsar, pero no fins al punt de la singularitat, sino a un punt anterior a que, quan els efectes quàntics de gravetat apleguen a ser tan fortament repulsivos que l'univers "rebota", formant una nova branca. A lo llarc d'este colapse i rebot, l'evolució és unitària.

Bojowald afirma també que algunes de les propietats de l'univers que va colapsar per a formar el nostre també es poden determinar. No obstant, algunes propietats de l'univers anterior no són determinables per algun tipo de principi d'incertitut.

Este treball està encara en les seues primeres etapes molt especulatives. Algunes adició d'atres científics més han segut publicats en la revista Physical Review,Letters.

Peter Lynds ha presentat recentment un nou model cosmológico en el que el temps és cíclico. En la seua teoria el nostre univers finalment deté l'expansió i a continuació comença la contracció. Abans de convertir-se en una singularitat, com caldria esperar de la teoria del forat negre de Hawking, l'univers rebotaria just ans que es convertixca en una singularitat. Lynds considera que una singularitat violaria la segona llei de la termodinàmica i açò impedix que l'univers siga atrapat per les singularitats. El Big Crunch podria evitar-se en un nou Big Bang. Lynds considera que l'història exacta de l'univers es repetiria en cada cicle. Alguns crítics pensen que encara que l'univers puga ser cíclico, les històries de tots serien variants, unes d'unes atres.

Roger Penrose, de l'Universitat d'Oxford, ha descobert uns estranys «círculs concèntrics» en el fondo còsmic de microones que poden ser «aguaitons» d'un cosmos primitiu. Penrose explica en un artícul publicat en ArXiv.org, que despuix d'analisar les senyes del satèlit WMAP, certs patrons circulares que apareixen en el fondo de microones còsmic sugerixen, ni més ni menys, que l'espai i el temps no varen escomençar a existir en el Big Bang, sino que el nostre univers existix en un cicle continu de "rebots" que ell flama "eones". I segons Penrose, lo que actualment es percep com el nostre univers, no és més que un d'eixos eones: va haver uns atres abans del Big Bang i hi haurà uns atres despuix. Penrose, en el respal del científic armeni Vahe Gurzadyan, flama a esta teoria "Cosmologia cíclica conforme".

Vore també

• Abhay Ashtekar
• Principi antrópico
• Martin Bojowald
• Gravetat quàntica de bucles
• Cosmologia quàntica de bucles
• Supernova
• John Archibald Wheeler
• Model cíclico
• Pralaia
• Cosmologia cíclica conforme

Bibliografia

• Angha, Nader (2001). Expansion & Contraction Within Being (Dahm). Riverside, CA: M.T.O Shahmaghsoudi Publications. ISBN 0-910735-61-1.

• Magueijo, João (2003). Faster than the Speed of Light: the Story of a Scientific Speculation, Cambridge, MA: Perseus Publishing. ISBN 0738205257.
• Scientific American.(October 2008)

44–51.