Gran hambruna de Kan'ei
_(Japan_centered).png){kind=link}
La Gran Hambruna de Kan'ei (寛永の大飢饉 Kan'ei no daikikin) va ser una hambruna que va afectar a Japó durant el regnat de l'Emperatriu Meishō en el periodo Edo. El shōgun governant durant la hambruna va ser Tokugawa Iemitsu. Es calcula que el número estimat de morts per inanició va ser d'entre 50,000 i 100,000.[1] Generalment es considera que la hambruna va començar en 1640 i va durar fins a 1643. El seu nom es deu a l'era Kan'ei (1624–1644).
Events antecessors
[editar | editar còdic]Per la gran cantitat de desplaçats interns despuix de la Rebelió de Shimabara, i l'epizootia de la pesta vacuna que va esclatar en Kyūshū en 1638 és impossible de contindre, lo que du a morts massives de ganado en l'oest de Japó, la reducció de la productivitat agrícola va començar en 1640 per l'escassea d'animals de treball. Ademés, la motivació entre els agricultors es debilitava per l'empobriment extrem dels membres de classe baixa de samurái. L'aument de la despesa despuix de la reforma de 1635 de Sankin-kōtai (freqüència creixent de viages anuals de daimyō a Edo) tampoc va ajudar. La desviació de mà d'obra a la finalisació de la carretera Tōkaidō i els disturbis econòmics causats per les reformes monetàries abortivas en 1641, varen reduir encara més el marge de la productivitat agrícola, fent inevitable la hambruna.
Hambruna
[editar | editar còdic]
L'erupció del estratovolcán Hokkaido Koma-ga-take en juny de 1640, que va resultar en fortes cendres i enverinament de plantes en la península de Tsugaru i àrees propenques, va desencadenar la pèrdua de collites locals que varen continuar en 1642. A principis de 1641 ya s'hi havia vist una gran cantitat d'events climàtics anormals en l'est d'Àsia. En Japó, la sequia va colpejar les regions de Kinai i Chūgoku, aixina com l'illa de Shikoku. Vents frets i fortes pluges varen afligir a la regió d'Hokuriku. En atres llocs, els patrons anormals de fortes pluges, inundacions, sequies, gelades (en particular, les gelades assotades en Akita en agost)[2] i el dany causat per insectes varen fer que les reserves d'aliments caigueren en picat cap a zero.[3] En general, les males collites més greus varen ocórrer en la regió de Tōhoku en àrees front al Mar de Japó.[4]
En juny de 1642, els llauradors famolencs havien començat a fugir o vendre els seus lots en massa, lo que va alertar al shogunato sobre la magnitut de la hambruna. El shogunato va reaccionar ordenant la re-plantació de plantacions de tabac en cultius alimenticis, restringint la producció d'alcohol (sense noves cerveseries, suspensió de la producció de cerveseries rurals i reduint a la mitat la producció de cerveseries urbanes i de carreteres), i prohibint la venda de lots de terra. Ademés, es va prohibir la fabricació i venda de productes alimenticis no essencials com udon de dacseta, farina de blat, sōmen, manjū, confitería i soba. També es varen posar en pràctica millores en el sistema de distribució d'arròs i el retir de daimyō que reté arròs a Edo, junt en cobertizos de distribució d'aliments d'emergència.[5] No obstant, a pesar dels millors esforços del govern i dels clans, el número de persones que moren de fam va aumentar constantment durant l'hivern de 1642-1643. El gran desplaçament de persones va donar lloc a fluctuacions salvages de la població en Edo i atres tres ciutats importants de Japó, ya que les multituts varen buscar els llocs a on era menys provable la fam.
Una de les àrees més afectades va ser Aizu, en lo que hui és la Prefectura de Fukushima, a on els agricultors locals varen realisar infanticidis en tots els chiquets menors de 7 anys i varen prestar als chiquets majors com a esclaus, a sovint a proxenetas. Per les altes taxes d'interés, estos préstams en freqüència es varen convertir en esclavitut permanent. Si el chiquet esclau escapa, els pares llauradors es veuen obligats a tornar una doble cantitat d'or o proporcionar un atre esclau. En un llogaret, de 127 persones, 60 varen ser venudes com a esclaves en el lapsus de quatre anys (inclús si als venedors no se'ls pagava), perque convertir-se en esclaus era l'única opció per a escapar de la fam.
Segons el Fukuza Monogatari (福斉物語), la situació en Kyoto va ser particularment terrible. El fum habitual de l'estufa en amanecer i en anochecer va desaparéixer, la gent deambulava en formacions de colles, els cadàvers s'amontonaven en els carrers i els bebés eren abandonats baix el ràfol per a morir de fam o ser devorat per gossos.[6]
En Nakatsugawa (Gifu), varen morir de fam 90 persones d'un total de 700 durant la Gran Hambruna de Kan'ei.[7]
En el rendiment de la collita en 1643 més prop del promig, la hambruna va terminar gradualment.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «日本の大飢饉がどこで起こり、どれだけの方が».
- ↑ «江戸時代の大飢饉0 １、寛永の大飢饉 寛永１９（1642）～寛永２０（1643）年».
- ↑ «Japan Dictionary - 寛永の大飢饉 かんえいのだいききん».
- ↑ «［中学歴史］天保のききん とは？［高校日本史］（天保の大飢饉）». Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2020. Consultat el 20 d'abril de 2020.
- ↑ «飢餓・飢饉（飢きん）の種類一覧».
- ↑ «江戸の大飢饉 ～この世に現出された凄惨な飢餓地獄を見る～».
- ↑ «寛永大飢饉の金石碑文».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran hambruna de Kan'ei» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.