Gran hambruna de Tenpō
La hambruna Tenpō (天保 の 飢饉, Tenpō no kikin), també coneguda com la gran hambruna Tenpō (天保 の 大 飢饉, Tenpō no daikikin) va ser una hambruna que va afectar a Japó durant el periodo Edo. Es considera que va començar en 1833 i va durar fins a 1837. Va ser nomenat despuix de l'era Tenpō (1830-1844), durant el regnat del emperador Ninkō. El shōgun governant durant la hambruna va ser Tokugawa Ienari. La hambruna va ser més severa en el nort d'Honshū i va ser causada per inundacions i clima fret.[1]
La hambruna va ser una d'una série de calamitats que varen sacsar la fe de la gent en el bakufu gobernant. Durant el mateix periodo de la hambruna, també va haver l'incendi Kōgo de Edo (1834) i un terremot de magnitut 7,6 en la regió de Sanriku (1835). En 1837, l'últim any de la hambruna, Ōshio Heihachirō va liderar un tumult en Osaka contra funcionaris corruptes que es varen negar a ajudar a alimentar als residents pobres de la ciutat. Un atre tumult va sorgir en el domini Chōshū. També en 1837, el buc mercant nortamericà Morrison va aparéixer front a la costa de Shikoku i va ser expulsat per l'artilleria costera. La suma d'estos incidents va fer que el Shogunato Tokugawa semblara dèbil i impotent, i va expondre la corrupció dels funcionaris que es varen beneficiar mentres els plebeus sofrien.
Hambruna
[editar | editar còdic]
La Gran Hambruna de la década de 1830 va ser un periodo devastador durant el qual tot Japó va sofrir la ràpida caiguda de les temperatures i la pèrdua de collites, i a la seua volta, els preus comercials varen començar a disparar-se. Molts varen morir de fam durant este ombrós episodi: "La taxa de mortalitat d'un llogaret en el norest és de trentasset per mil i la de la ciutat de Takayama és casi quarantacinc per mil".[2] A mida que els cultius continuen disminuint en el camp, els preus aumenten i l'escassea de suministraments du a les persones a lluitar per sobreviure en les escasses reserves.[3] La creixent despesa en arròs en particular, l'aliment bàsic japonés, va anar un dur colp tant per a l'economia com per a les persones famolenques. Alguns inclús varen tindre que decidir "menjar fulls i malezas, inclús impermeables de palla".[4]
Els samuráis també varen sofrir els efectes de la hambruna, front als salaris més baixos dels governs de domini japonés en previsió de les difícils obligacions tributàries per vindre. Per a empijorar les condicions de vida ya desastroses de la hambruna, les malalties finalment comencen a estendre's i molts dels que es moren de fam no poden resistir diverses epidèmies com la pesta, la pigota, el pallola i la grip. Mils de japonesos varen morir de fam en l'apogeu de la crisis en 1836-1837.[4]
Rebelions
[editar | editar còdic]Una de les rebelions causades per la gran hambruna de Tenpō va ser la rebelió de Ōshio Heihachirō (1792-1837). L'home el nom del qual se li va donar a esta rebelió va dirigir un intent de tumult en la década de 1830, que li va valdre el nom de Daimyojin yonaoshi, o "salvador del món", pels seus intents de restaurar la moral.[5] Oshio Heihachirō, expolicía alfabetizado, va demanar ajuda als comissionats i atres comerciants adinerats de la ciutat d'Osaka en 1837, pero no va rebre res més que indiferència. Sorprés pel seu fracàs en esta empresa, Ōshio va incitar un alçament per a opondre's a aquells que havien rebujat la seua ajuda. En al voltant de 300 simpatisants, inclosos habitants de ciutats pobres i llauradors de diferents pobles, va incendiar una quinta part de la ciutat d'Osaka. Pero la rebelió va ser ràpidament sofocada, obligant a Ōshio a una ràpida retirada, després de la qual es va suïcidar.[6]
El científic Ikuta Yorozo (1801-1837) també va estar en l'orige d'una rebelió en raïls similars a la de Ōshio Heihachirō. Ikuta havia obert una escola per a l'educació d'adolescents, composta principalment per llauradors. Havent sofrit també la Gran Hambruna de Tenpō, Ikuta es va desesperar de la falta d'ajuda que els burócratas locals estaven disposts a proporcionar i en 1837 va reunir a una banda de llauradors en represàlia. Junts, varen llançar un atac contra els burócratas, en resultats devastadors, pero l'empresa va terminar en el suïcidi de Ikuta.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bolitho, Harold (1989). "Chapter 2: The Tempō Crisis". In Jansen, Marius (ed.) The Nineteenth Century: Cambridge History of Japan, Vol. 5. Cambridge University Press. p.118. ISBN 0-521-22356-3
- ↑ «Hall, John Whitney. (1991). The Cambridge History of Japan, vol. 4, p. 699 [archive]».
- ↑ «Jansen, Marius B. (1995). The Emergence of Meiji Japan, p. 5 [archive]».
- ↑ 4,0 4,1 «Jansen, Marius B. (1989). The Cambridge History of Japan, vol. 5, p. 119 [archive]».
- ↑ «Totman, Conrad D. (1993). Early Modern Japan, p. 447 [archive]».
- ↑ «Hane, Mikiso and Perez, Louis G. (2009). Modern Japan: A Historical Survey, p. 100-101 [archive]».
- ↑ «Frédéric, Louis. (2002). Japan Encyclopedia, p. 382 [archive]».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran hambruna de Tenpō» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.