Granja vertical
La granja vertical o agricultura vertical és el cultiu de plantes dins d'edificis de varis pisos o rascacels, cridats a sovint farmscrapers, derivat del terme anglés skyscraper (o siga rascacels). En estos edificis, que funcionen com hivernàculs de gran dimensió, s'usen tecnologies com la hidroponía o aeroponía per a cultivar les plantes. Alguns dissenys inclouen la pràctica de ganaderia (sobretot acuicultura en els pisos inferiors, convertint-se aixina en sistemes d'acuaponía).
El concepte va ser desenrollat en 1999 pel biòlec Dickson Despommier de la Columbia University de Nova York, encara que existixen antecedents com una visió del físic Cessara Marchetti que en 1979 va idear un concepte similar[1] en l'artícul 1012, publicat com a resposta a l'informe Els llímits del creiximent. L'atenció mediàtica es va fer esperar fins a l'any 2007, quan Lisa Chamberlain va publicar un artícul sobre el tema en el New York Magazine[2] i com a conseqüència, varis mijos nortamericans i europeus varen cobrir el tema. Actualment vàries ciutats estudien la construcció d'un farmscraper en Estats Units, Canadà, Corea del Sur, China i els Emirats Àraps.
Ventages
[editar | editar còdic]Una introducció a gran escala d'esta tecnologia permetria multiplicar la superfície cultivable pràcticament sense despesa de superfície, lo que permetria donar atres usos als cultius en sol.
Ademés, els defensors del concepte argumenten que es reduirien de manera considerable els costs de transport i llogística pel fet de que les granges verticals estarien emplaçades en la rodalia directa dels consumidors, reduint aixina el número d'intermediaris, lo que a la seua volta abaratiria el producte.
En tractar-se d'entorns controlats i en substrat inerte, els pesticidas, herbicida, correctors d'acidea del sol i atres químics per l'estil deixarien de ser necessaris, lo que faria el producte més ecològic i econòmic.
Segons Despommier, una granja vertical de 30 pisos podria alimentar a més de 10 000 persones.
Viabilitat
[editar | editar còdic]No hi ha consens entre els científics si el concepte és viable o no: actualment només semblen viables els proyectes correctament escalats (és dir, d'un tamany suficient com per a reduir el cost individual de producció fins que quede per baix del preu de venda normal local).
Els seus defensors argumenten que les tecnologies que es necessiten ya es troben disponibles. S'usaria la hidroponía per als cultius, energia solar i eòlica per a la calefacció dels ambients i la llum per als nivells inferiors i atres tècniques conegudes en l'agricultura d'hivernàcul.
Els crítics argumenten que el consum d'energia dels nivells inferiors seria tan alt que el concepte seria massa costós per a ser econòmicament viable.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cessara Marchetti: Tingues to the twelth [1] archivat en Wayback Machine. (PDF)
- ↑ Skyfarming, The New York Magazine
- Este artícul conté una traducció derivada de «Granja vertical» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.