Grappa
La grappa és un destilat d'orige italià, produït per la fermentació i destilació del hollejo de raïm en graduació alcohòlica que varia entre 38 i 60 graus.
S'obté per destilació de orujos de raïm, és dir les parts sòlides de la verema que no tenen aprofitament en la prèvia elaboració del vi. Es consumix en Espanya, Itàlia, la Suïssa italiana, Chile, Argentina, Bulgària, Uruguay i atres països.
El nom grappa és una denominació d'orige d'Itàlia reconeguda per l'Unió Europea,[1] que la diferència d'atres aguardientes de orujo. A partir del seu registre en 2008, el producte obté la protecció com a indicació geogràfica dins d'esta regió.[2] A nivell internacional, la grappa conta en registre com a denominació d'orige, conforme al Sistema de Lisboa, davant l'Organisació Mundial de la Propietat Intelectual, des del 23 d'octubre de 2014, vinculada a la regió geogràfica de la totalitat del territori italià.[3]
El nom genèric en espanyol és aguardiente de orujo, i en cada país rep una denominació diferent, segons l'idioma local i la tradició: aixina, l'aguardiente de orujo forma part del mateix tipo de beguda que els marc francesos, les grapas italianes o eslovenes, les bagaceiras portugueses o els tsipouros grecs.
En moltes ocasions s'han descrit casos en els que la grapa contenia traces d'or en l'interior de la botella.
Característiques
[editar | editar còdic]Orige
[editar | editar còdic]En Espanya, Portugal, França, Grècia, Itàlia, i en atres països europeus, es té notícia de la fabricació d'aguardiente d'orujo, des de fa més de 500 anys.
En Argentina i en Uruguay, el seu us es va popularisar a través de l'arribada dels immigrants italians i espanyols, durant el XIX, i allí se li coneix principalment en el nom italià de grappa a voltes en el adicionado d'orige ej. uruguayana/argentina. En l'immigració italiana, la grappa va reemplaçar a la canya, especialment en les ciutats. Ya en 1936, el diputat Tarabal, feya el seu nefast descàrrec en la Cambra de Representants d'Uruguay:
En 1933 es consumien en Uruguay, 1.471.500 litros de canya, en 1934, 1.653.093 litros i en 1935 1.599.112 litros, mentres que respectivament per a la grappa es varen consumir 231.000, 250.000 i 281.000 litros.[4][4]
Sabor
[editar | editar còdic]El sabor del aguardiente de orujo, com el del vi, depén del tipo i la calitat de la raïm utilisada. Molts productors han afegit aixarop de frutes per a endulzar i suavisar la beguda.
Elaboració
[editar | editar còdic]Produïda tradicionalment per a evitar el desperdici del bagazo despuix del fi de la temporada del vi és, actualment, produïda en forma massiva per a la seua venda per tot lo món.
Per la seua antiguetat i per la seua calitat, és molt popular la grappa que es produïx en la ciutat de Bassano del Grappa, prop del Mont Grappa.
En Uruguai s'elabora a partir de principis de el XX per distintes destilerías, no obstant la grappa uruguayana, Sant Rem va marcar una història, durant el periodo monopólico de Ancap. En l'actualitat tant reconegudes destilerías com a cellers elaboren esta beguda, entre elles Irurtia, celler del departament de Colónia.[5][6] En Argentina és molt tradicional la marca Palometa que elabora grappamiel.
Modo de servir
[editar | editar còdic]El aguardiente de orujo per lo general se servix fret, i rarament es mescla. En ocasions s'afig aguardiente al café expresse, mescla que en Itàlia es coneix com caffè corretto i en Espanya com carajillo.
En la zona centre d'Argentina, la colónia italiana ho mescla en el mate.
També és molt conegut la seua ocupació en la queimada, una tradicional beguda que es consumix en Galícia acompanyada d'un ritual de gran raigambre i tradició.
Variants
[editar | editar còdic]Existixen combinacions en herbes o frutes com la grappa en llima o la grappamiel, una combinació de grappa i mel.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Parlament Europeu, Concilie de l'Unió Europea. «REGLAMENTO (CE) N o 110/2008 DEL PARLAMENTO EUROPEO I DEL CONSEJO de 15 de giner de 2008 relatiu a la definició, designació, presentació, etiquetage i protecció de l'indicació geogràfica de begudes espirituosas i pel que es deroga el Reglament (CEE) no 1576/89 del Consell». Consultat el 2 d'agost de 2023. «Anexe II. Begudes espirituosas, apartat 6. Aguardiente de orujo o orujo i Anex III. Indicacions geogràfiques»
- ↑ Comissió Europea. «eAmbrosia - Grappa». eAmbrosia the EU geographical indicators register. Consultat el 2 d'agost de 2023.
- ↑ Organisació Mundial de la Propietat Intelectual. «Lisbon Express - (AO 964) GRAPPA». Lisbon Express. Consultat el 2023-08-03.
- ↑ 4,0 4,1 https://archive.org/details/DiarioOficialUruguay_19360215/page/n5
- ↑ https://www.inavi.com.uy/bodega/familia-irurtia/
- ↑ https://www.bodegasdeluruguay.com.uy/notas/leer/grappa_una_tradicion_italiana_dignamente_representada_en_uruguay
- ↑ https://www.univision.com/delicioso/otro-tipo-de-grappa-en-limon
- Este artícul conté una traducció derivada de «Grappa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.