Grosularia
La grosularia és un mineral del grup dels silicats, subgrup nesosilicatos i dins d'estos és un granate per la típica forma isomètrica dels seus cristals, en 12 o 24 cares trapezoidals. És un silicat de calcio i alumini, de color normalment blanquecino a anaranjado. Sinònims poc usats són colofonita, ernita, olyntholita, tellemarkita, viluita i wilouita.
Originalment nomenat «pedra cinamón» (Kanelstein en Alemània) en 1803 per Abraham Gottlob Werner, va anar despuix renombrado grossularita pel propi Werner en 1808. Va ser cridat aixina pel color de les grosellas (Ribes grossularia) verdes,[1] ademés de per la redondez dels seus cristals que també es presenten en grups similars a arracades d'estos fruts.
La localitat tipo és Chernyshevsk, en la conca del riu Viliui, en la república de Saja (Yakutia).[2]
Ambient de formació
[editar | editar còdic]Normalment es forma a partir de roques calcàreas, o sedimentàries silíceas, someses a metamorfisme de contacte per la proximitat d'una cambra magmática. També es pot formar per metamorfisme regional.
Alguns minerals associats són mica, clorita, diópsido, calcita i serpentinita.
La varietat hesonita (de color vert) es troba també reblint les fissures de roques metasomáticas enriquides en calcio.
Localisació, extracció i usos
[editar | editar còdic]S'han trobat importants jaciments d'este granate en Asbestos (Canadà), Mèxic, Kènia, Itàlia i Sri Lanka.
La varietat sosolita procedix de Morelos i Chihuahua (Mèxic) i la varietat hesonita de Tanzània i Kènia.
És un mineral que es comercialisa com gema, tallant els cristals purs i de bell color. Són gemas de grans qualitats a pesar de ser poc conegudes en el mercat. Els millors eixemplars són molt codiciats per museus i coleccionistes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ C. A. S. Hoffmann: Grossular, in: Handbuch der Mineralogie, Band 1, Craz und Gerlach, Freiberg 1811, S. 479-481 (PDF 197,4 kB)
- ↑ Mineralienatlas - Chernyshevsk
- Este artícul conté una traducció derivada de «Grosularia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.