Gruta Guattari

Archiu:Grotta guattari.jpg

Gruta Guattari

La gruta Guattari, cova Guattari o cova de Guattari és un lloc prehistòric situat en el Lacio. S'obri a uns cent metros de la costa del mar Tirreno, sobre el flanc oriental del promontori del Circeo, en Sant Felice Circeo.

Història del descobriment

El descobriment del lloc es va donar per encert el 24 de febrer de 1939, mentres alguns treballadors extreen fites de la propietat del senyor Guattari. Una antiga solsida havia bloquejat l'entrada de la gruta.

En el fondo de la gruta, en una cova terminal llavors denominada "Cova de l'Home", junt a lo que va ser interpretat com un aproximativo círcul de pedres, el propietari va descobrir un cràneu, Guattari 1 evolutivamente atribuibile a el Homo neanderthalensis, ben conservat, mentres en superfície varen ser trobades dos mandíbules, conegudes com Guattari 2 i 3. El cràneu es presentava casi complet llevat la pèrdua de porcions òssees de l'àrea orbital dreta i part del marge del foramen occipital, el punt en el qual el cràneu s'unix en la columna vertebral. Els professors A.C. Blanc i L. Cardini varen ser en seguida a les excavacions.

Estudi i interpretacions

Els primers estudis sobre el cràneu es varen efectuar pel professor Blanc, el qual, examinant atentament les ferides que el cràneu tenia, en particular el foramen occipital ampliat, va aplegar a la conclusió de que havien estat uns atres hòmens d'Neandertal i que varen efectuar esta operació de ampliamiento per a poder extraure el cervell i menjar-ho, de forma ritual: el fet d'haver-ho trobat en el centre d'un círcul de pedres, semblava confirmar la seua hipòtesis.

L'interpretació de Blanc va ser desmentida en el 1989, exactament cinquanta anys despuix del descobriment, quan es varen reunir en el Circeo, en una conferència, estudiosos provinents de cada part del món. Estos últims varen subrallar que, sobre el cràneu no havien segut trobats signes de ferramentes en els quals s'haguera pogut realisar, per part d'atres hòmens, el ampliamiento del foramen del cràneu: els únics signes trobats eren de dents d'hiena. Tots varen estar d'acort sobre esta nova teoria: la gruta "Guattari" va ser, al voltant d'aproximadament fa 50.000 anys, la guarida d'una hiena, i ho demostren els numerosos ossos fòssils trobats en l'interior, restants dels seus assuts. L'animal hi hauria transportat al seu guarida el cadàver de l'home, o potser només el cap, i va ampliar el fòrum occipitale per a extraure el cervell. Prova d'açò són també estudis realisats en Àfrica sobre el comportament de les hienes les quals, quan es topen en animals morts, duen ossos i cràneus per a descarnar-los en els seus guridas i es llimiten solament a mossegar la carn que està pegada, sense trencar els ossos. Cosa que en canvi els hòmens haurien fet segurament, si hagueren volgut menjar el contingut del cràneu. L'hipòtesis del canibalisme va ser aixina oficialment desmentida.Dit acontenyiment ha segut dut de regrés, en versió novelesca, per l'escritor local Antonio Pennacchi, en el seu llibre "Les hienes del Circeo", en el qual es representen les primeres hipòtesis de la reconstrucció de l'estudi de Blanc, llegant el cràneu novament a un ritual (més que de canibalisme), tétrica part dels neandertal. Gràcies a les noves sinèrgies encaminades entre el Servici d'Antropologia de la Superintendencia pels Bens Arqueològics de Lazio Ent Instituzional encarregat de la tutela, del lloc i dels restants, la Superintendencia Especial del Museu Pigorini i l'institut italià de Paleontologia Humana, històric guardià dels restants, els restants han encaminat un nou recorregut a on seran vists per atres Ents Institucionals italians i internacionals per a valorizar de la millor manera estos importants testimonis evolutius ajudant-se de les més recents dotacions científiques.

Durant la conferència en el 1989 varen ser ademés presentats els resultats dels estudis sobre la tafonomía i les datacions absolutes efectuades sobre els restants descoberts en l'interior de la gruta. Els resultats varen estar resumits aixina:

• De 100.000 a fa 80.000 anys (nivell 7): la cavitat és completament invadida per l'mar.
• Fa 75.000 anys (nivell 5): a continuació de l'última glaciació Würm, la mar escomença a retrocedir i la gruta, buida d'aigua, és ocupada per el Home d'Neandertal
• Fa 55.000 anys (nivell 1): la presència dels caçadors neandertals es reduïx progressivament, provablement a conseqüència de la parcial oclusió de l'entrada de la gruta a causa d'una solsida.
• Fa 50.000 anys: la gruta, ya abandonada pels hòmens, es torna un refugi d'hienes, que utilisen la cavitat per a acumular restants de menjar per a les crío. Successivament una atra solsida obstruïx, esta volta completament, l'entrada de la gruta, que queda aixina inviolada durant cinquanta mil anys, fins al 1939, quan s'obri de nou a la llum.

Hui les troballes esquelètiques es troben al recapte del Museu Pigorini (cràneu) i del Servici d'Antropologia S.B.A.L. (les dos mandíbules).