Gruta de Cocceio

Archiu:Grotta di Cocceio - uscita via Arco Felice Vecchio (2018) 02.jpg

Gruta de Cocceio

Plantilla:Coord/display/title</noinclude>

La Gruta de Cocceio (també coneguda com Gruta de la Pau) és un túnel romà que comunicava la ciutat de Cumas (Itàlia) en el llac del Averno.

Archiu:BCT III D 95 - Grotta di Cocceio (1434357810973).jpg

Gruta de Cocceio, cort (1769)

Orige

El túnel, segons Estrabón, va ser proyectat i excavat entorn a l'any 37 a. C. per l'ingenier Lucio Coceyo Aucto per encàrrec de Marco Vipsanio Agrippa en un fi militar, ya que calia comunicar la fortificada ciutat de Cumas, que dominava el llitoral del domicio-flegreo del Tirreno, en el Portus Iulius, una important infraestructura naval construïda sobre les conques del llac del Averno i del llac Lucrino, en un canal artificial proyectat pel mateix Coceyo Aucto per a comunicar-los en el golf de Pozzuoli.

Característiques

Archiu:Grotta di Cocceio - uscita via Arco Felice Vecchio (2018) 01.jpg

L'eixida de la Gruta, prop de Cuma.

El traçat d'este túnel va ser excavat íntegrament en el tufo volcànic local en una llongitut de casi un quilómetro, en una secció trapezoidal i una direcció general rectilínea, llaugerament desviada cap a l'Est, i solament en eixa part oriental té un curt espai realisat en opus reticulatum. L'entrada occidental, sobre el llac, està precedida per un vestíbul decorat en columnes i estàtues, actualment destruïdes. La ventilació i l'allumenament de l'interior del túnel es varen obtindre per mig de l'excavació de sis pous en el massiç de tufo, el major dels quals té 30 metros d'altura. El túnel era suficientment ample com per a permetre creuar-se dos carros en el seu interior.

Paralel al túnel, en el costat septentrional, es va excavar un aqüeducte subterràneu, dotat també de pous i caixes de decantament, en lo que es garantisava el suministrament d'aigua per al port.

Vore també

• Cripta Napolitana