Portus Iulius

Portus Julius des del Mont Nuovo: els restants de l'antic port romà estan actualment sumergits baix el Tirreno per efecte dels fenomens d'isostasia dels Campos Flegreos, reconeixent-se des del cim del volcà en dies núvols, quan els rajos solars generen reverberacions sobre l'aigua, apreciant-se els restants de dos dàrsenes quadrades de les tres que va tindre, i també dos murs corresponents al canal que comunicava la mar en l'interior del port.

Portus Julius des de la Punta Epitaffio: el traçat de l'antiga calçada romana de la Via Herculanea, corria pel terraplé que separava l'antic llac Lucrino de la mar, hui sumergida pels fenomens isostáticos, pero reconeixible en dies de marea baixa intensa. La curvatura del fondo es deu a la presència de l'antic canal d'entrada al llac des del mar.

Portus Iulius (Port Juliol) rep el seu nom del nom complet de l'emperador Augusto, que abans de 27 a. C. era Cayo Juliol César Octaviano en virtut de la seua adopció pel seu tio Juliol César. Es tracta d'un port romà construït en 37 a. C., i en us fins a el IV, en suburbi coster de la ciutat romana de Puteoli (actualment Pozzuoli, Itàlia).

Va ser edificat en la costa junt al llac Lucrino, com un important complex portuari que s'estenia fins al llac del Averno. Es va salvar de la seua completa destrucció en l'erupció del volcà de Mont Nuovo en 1538, que es va formar en la seua part nort, mentres que partix dels restants de les instalacions portuàries es varen afonar baix la mar pels fenomens d'isostasia que afecten als camps Flegreos i no varen ser redescubiertas fins a 1956.

Història

El Port va ser construït en 37 a. C. per orde de Marco Vipsanio Agripa, per voluntat d'Octaviano per a servir, inicialment, com a base naval militar en el curs de la guerra civil que va terminar en la República Romana (62 a. C.-27 a. C.), concretament per a enfrontar-se a l'amenaça plantejada per Sext Pompeyo des de Sicília i l'Àfrica Proconsular.

D'acort en la descripció de Dión Casio i de Veleyo Patérculo, el port oferia un refugi natural per a les naus de guerra romanes, junt en un important drassana per a reparacions i noves construccions. Per al seu bon funcionament, es va realisar una important obra d'ingenieria que permetia la conexió del Portus Iulius en el llac Lucrino, que en época romana era major que en actualment, i en el llac del Averno, convertit en una rada molt segura per als barcos. Ademés, els boscs propencs proporcionaven abundant fusta per a les atarazanas del port.

Estes obres varen ser dirigides per l'ingenier Lucio Coceyo Aucto, el canal artificial existent que comunicava el primitiu port en els llac mencionats en una llongitut de 300 m, va ser allargat en atres 50 m i profundisat; ademés, junt als molls, doneu la reduïda distància, es va excavar una eixida a la mar, a través de la plaja, per al llac Lucrino.

Portus Iulius va ser dotat d'un moll coster de 372 m. edificat sobre arquerías subjectes per 15 pilones quadrangulars i protegit de la mar per un llarc dic, sobre el que passava la Via Herculanea, i que escomençava en la Punta dell'Epitaffio, junt a Baias, fins a prop de la Punta Caruso, incloent l'entrada del canal navegable que comunicava el Tirreno en el llac Lucrino.

El complex militar, tal i com descriu Estrabón, es completava en vàries vies subterrànees, com la Gruta de Cocceio construïdes per orde de Agripa per a comunicar de forma segura el Llac del Averno en el port de Cumas.

L'us militar de Portus Iulius es va desenrollar durant una miqueta més de 20 anys, ya que l'escassa profunditat del llac Lucrino es reduïa progressivament en els fenomens d'isostasia locals, lo que va motivar la busca d'un port millor per a la flota, lo que es va realisar en 12 a. C. en transferir-la a la nova base naval de Miseno.

Portus Iulius va ser usat fins a el IV com a port comercial. Baix Augusto este us portuari va prosperar en estendre's l'activitat cap a Pozzuoli, permetent la construcció de dos nous barris o vici, cridats vicus Lartidianus i vicus Annianus.

Va baixar Nerón es va intentar excavar un llarc canal navegable, cridat fossa Neronis, parcialment visible en fotografies aérees, per a intentar comunicar el Portus Iulius en Roma, per a permetre un tràfic a resguart de tempestats per a les naus que transportaven gra a l'Urbs. Esta jagantesca obra es va interrompre en la mort de Nerón i mai va ser conclosa.

La decadència del port, la seua desaparició i el seu descobriment baix l'aigua

El canal que, des de Portus Iulius, aplegava a Baias.

Portus Iulius va ser abandonat a finals de el IV pel progressiu afonament de la costa pels fenomens d'isostasia que afecten als camps Flegreos. A finals de el V, com indica Casiodoro, el moll i els dics es varen afonar i part dels seus sellars de pedra varen ser reutilisats per a reparar les muralles de Roma.

Restants del port.

Tram sumergit de la Via Herculanea.

Posteriorment, l'afonament isostático de la costa va fer desaparéixer el llac Lucrino i va sumergir totalment els restants del Portus Iulius.

En el XVI, una erupció va formar el volcà de Mont Nuovo, elevant parcialment l'àrea a on s'alçava l'antic port, tornant a crear el llac Lucrino, encara que més chicotet que el d'época romana.

El port romà va ser redescubierto en 1956 a través de fotografies aérees preses pel pilot i submariniste militar Raimondo Bucher. Gràcies a eixes fotos i les excavacions subaquàtiques realisades per la Superintendencia de Bens Arqueològics, es coneix el complex sumergit de l'antic port romà i un tram de la Via Herculanea, que comprén prop de 10 ha. a una profunditat d'entre 2,5 i 5 m.

Directament, només es coneix la part oriental del complex, podent-se observar el traçat d'un carrer en dos almagasens del port als seus costats, els murs dels quals s'alcen fins a una altura apreciable i estan coberts en opus reticulatum, restants de estuc i instalacions de fontaneria, i ademés s'aprecien els restants de la gran casa de pati, disposta oblicuament al carrer, que s'identifica en la domus del almirantazgo, ya que encara conserva mosaics.