Anar al contingut

Gruta de Lombrives

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La gruta de Lombrives (en francés: Grotte de Lombrives) és una cova de França situada en Ussat-els-Bains, entre les valls de Vicdessos i l'Arièja, al sur de Tarascon-sur-Arièja, en els Pirineus francesos.

La ret subterrànea de Lombrives és la major d'Europa (aixina està inscrita en el Llibre Guinness dels récorts), en molts quilómetros de galeries i estenent-se per sèt nivells diferents. Lombrives sobrecoger per les seues espectaculars cavitats, com la cridada Sala de la Catedral, que posseïx un volum equivalent a Notre Dona'm de París.

La gruta ha servit de refugi als humans durant mils d'anys, tal i com demostren les inscripcions i grafiti que cobrixen les parets, que el seu significat encara no ha segut dessifrat.

Primeres excavacions

[editar | editar còdic]
Vista des de l'interior de l'entrada de la gruta
Homo sapiens Edat del Bronze, Noulet 1882 MHNT

Adolphe Garrigou, historiador i pare de Félix Garrigou, i el archivista departamental Rambaud varen iniciar les excavacions de la cova de Lombrives en 1822. Els descobriments de dos cràneus humans intactes, aixina com una àmplia varietat d'ossos humans i animals, i ceràmica, realisats per Félix Garrigou, Jean-Baptiste Rames i Henri Filhol, es varen publicar en 1864,[1] encara que ya s'havien realisat descobriments anteriors, especialment en el lloc conegut com el «cimetière».

Jean Baptiste Noulet va continuar les excavacions d'esta cova en 1882.[2] Posteriorment, la cova va ser excavada per Félix Régnault a finals de el XIX.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bulletin de la Société d'anthropologie de Paris.5(1)
    924-941.Consultat el 26/01/2015..
  2. Jean-Baptiste Noulet, Étude de l'Ombrive ou gran caverne d'Ussat (Arièja) et ses accessoires, 1882, Privat Éditeur.
  3. Li Muséum de Toulouse et l'invention de la préhistoire, 2010 ISBN 978-2-906702-18-9


Referències

[editar | editar còdic]