Arièja

Arièja

Arièja (en occità Arièja) és un departament francés que llimita al surest en Pirineus Orientals, al noroest en Alt Garona, al norest en Aude i al sur en Catalunya (Lleida). Forma part, des de l'1 de giner de 2016, de la regió d'Occitània.

El departament pren el seu nom del riu Arièja, afluent del riu Garona. Els seus habitants reben el gentilici francés de Ariégeois.

Història

El departament va ser creat durant la Revolució francesa, el 4 de març de 1790 en aplicació de la llei del 22 de decembre de 1789, quan es varen fusionar els Comtats de Foix i de Coserans.

S'ha fet una solicitut davant el Conseil d'État francés per a canviar el nom del departament a Arièja-Pyrénées. D'acort en els partidaris del proyecte, la menció Pyrénées permetria situar-ho millor per a aixina promoure-ho en tota França.

Geografia

• Llimita al norest en Aude, al surest en els Pirineus Orientals, al sur en Andorra i la província de Lleida (Espanya), i al noroest en l'Alt Garona.
• Major altura: Pica d'Estats (3 145 m), en la frontera franc-espanyola.
• Punt més baix: eixida del riu Lèze (203 m)
• Carretera a major altura: Port de Pailhères (2 001 m)
• Atres cims: Pico de Port de Sullo (3 143 m), Pico Montcalm (3 078 m), Pico de les Bareytes (2 951 m), Pico de Serrère (2 912 m)
• Principals rius: Arièja, Salat, Lèze, Hers, Arize i Arac
• El riu subterràneu de Labouiche, de 4,5 km de llongitut, és el riu subterràneu navegable més llarc del món.
• Major llac: Llac de Montbel (570 hectàrees)
• Estanys de Bethmale (10 ha), de Mondély, de Labarre, de Bompas, de Sainte-Croix-Volvestre. Lagos de Peyrau, de Saint-Ybars
• Grutas: Li Mes-d'Avril, Niaux, Li Portel, Bédeilhac, Els Trois Frères, Lombrives (les majors d'Europa), Vache-Alliat