Anar al contingut

Gruta de Niaux

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La gruta o cova de Niaux (en francés: Grotte de Niaux) és una cova prehistòrica de França que conta en pintures rupestres del Paleolític Superior, en especial numeroses figuració parietals magdalenienses. La cova es troba semioculta a mija ala en la vall de Vicdessos, prop del poble de Niaux, a uns 7 km de Tarascon-sur-Arièja, en el departament d'Arièja, regió de Migdia-Pirineus. És part del conjunt de coves rupestres de lo que es coneix com pintura franc-cantàbrica.

Despuix d'adinsar-se uns 800 m des de l'exterior, s'alcança el cridat Saló negre, una rotonda natural les parets de la qual es troben adornades en un centenar de representacions animals en un conjunt excepcional magníficament conservat. En una antiguetat d'uns 13.000 anys, estes pintures realisades en traços negres representen als grans mamífers de la fauna prehistòrica de la regió, com bisontes, cavall, cérvols i cabres montesas.

Geografia

[editar | editar còdic]
Archiu:Grotte de Niaux depuis la Vache.jpg
L'entrada en la gruta de Niaux vista des de la gruta de la Vache, en l'escultura de Massimiliano Fuksas
Archiu:Entrée Grotte de Niaux.jpg
Pabelló d'entrada de Massimiliano Fuksas

La gruta està situada en la vall de Vicdessos del surest francés, en el departament d'Arièja, front a el hàbitat magdaleniense de la gruta de la Vache i pròxima a la conca de Tarascon-sur-Ariege.

En 1994 es va inaugurar un centre d'interpretació a l'entrada de la cova obra de l'arquitecte Massimiliano Fuksas, un pabelló-escultura (1988-1993) d'acer tallen que alberga un chicotet espai museográfico i que aludix a «una espècie de gran animal prehistòric que emergix de la cova i obri les seues ales per a rebre als visitants».[1]

Història

[editar | editar còdic]

La gruta va ser visitada regularment des de el XVII, com ho demostren les moltes inscripcions trobades en la cova. Des de l'inici de el XVIII la gruta ya va tindre gran interés per als turistes de l'época, els qui varen deixar numeroses muescas en els seus murs, encara que no se sabia que algunes de les pintures foren tan antigues. Solament en 1906, gràcies al capità Molar i als seus fills, que varen fer un mapa de la gruta i varen descobrir les pintures del Saló negre, Niaux va atraure l'atenció d'especialistes en arqueologia que varen reconéixer la seua ocupació prehistòrica.[2] En 1907 va ser investigada per H. Breuill i E. Cartailhac, pero el descobriment de les pintures del Saló negre va ser solament el principi. En 1925, J. Mandeman va trobar una galeria en algunes pintures negres i la va cridar la Galeria Cartailhac. Més vesprada es va establir que les pintures havien segut realisades durant un llarc periodo comprés entre 11.500 i 10.500 anys a. C.

Classificada com monument històric de França des del 13 de juliol de 1911,[3] la gruta de Niaux és part d'un conjunt subterràneu de 13 km de llongitut, que també inclou la gruta de Lombrives situada en l'atre costat de la montanya.

Vore també

[editar | editar còdic]
  1. «musem of grafiti niaux». Consultat el 1 de setembre de 2025.
  2. 1906... 2006 : centenaire de l’authentification dones dessins de la Grotte de Niaux
  3. Notice no PA00093895, base Mérimée, ministère français de la Culture, diisponible en: [1].

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]