Guðrúnarkviða III

Guðrúnarkviða III, "La tercera vora de Gudrun", és una curta poesia en nòrdic antic que forma part de la Edda poètica. No hi ha traces d'ella en la saga Völsunga i era provablement desconeguda per a els qui la compilaron.

Està datada a principis de el XI, ya que eixe va ser el moment en que les ordalías en aigua hervir varen fer la seua aparició en Escandinavia i el poeta parla de la seua pràctica com una miqueta d'orige estranger. Segons Henry Adams Bellows, el poema està basat en material que provenia del nort d'Alemània, es practicaven des de feya ya prou temps. Agrega ademés que la composició té molt poques característiques locals, per lo que podria haver segut una història escoltada pel poeta a algun germà.

Sinopsis

Herkja, una de les antigues concubinas d'Atli que es trobava servint com a criada en la cort, li conta a Atli que ha vist a Guðrún junt al rei Þjóðrekr. Açò va fer enfadar a Atli, qui es va acostar a Guðrún per a interrogar-li sobre l'assunt.

1. "Hvat er þér, Atli, æ, Buðla sonr? Er þér hryggt í hug? Hví hlær þú æva? Hitt mundi æðra jörlum þykkja, at vaig voreð menn mæltir ok mik sæanar." - Atli kvað: 2. "Tregr mik þat, Guðrún Gjúka dóttir, mér í höllu Herkja sagði, at þit Þjóðrekr und þaki svæfið ok léttliga líni voreðið."

1. "¿Per qué la teua pena, Atli, fill de Buthli? ¿Té el teu cor una càrrega pesada? ¿Per qué mai rius? És millor postura per als teus guerrers que en hòmens parles i que em tingues en conte." - Atli va parlar: 2. "Em pertorba, Guthrun, filla de Gjuki, Lo que Herkja ací en el saló em va contar, Que el teu en el llit en Thjothrek vares yacer, Baixe els lli com a amants."

Guðrún va respondre que ella era inocent i podia jurar en la sagrada pedra blanca que ella no havia estat en eixa situació en Þjóðrekr i que solament havia parlat en ell sobre les seues penes. Þjóðrekr havia aplegat en trenta guerrers i els havia perdut tots, mentres que Atli, el seu espós havia matat a tots els germans i familiars d'ella. Gunnarr no havia pogut anar a vore-la i no havia pogut conéixer a Högni. Havia perdut als seus germans i desijava venjar en la seua espasa la mort de Högni. Va declarar que volia un pagament per les seues penes i va sugerir l'ordalía de l'aigua hervir, per ad açò Atli devia convocar a Saxi, el rei dels Southrons, que podia santificar el caldero. Després el poema continua en l'eixecució de l'ordalía i lo succeït a Herkja:

Brá hon til botns björtum lófa ok hon upp of tók jarknasteina: "Sigues nú, seggir, sykn em ek orðin heilagliga, hvé sá hverr velli." - Hló þá Atla hugr í brjósti, er hann heilar sá hendr Guðrúnar: "Nú skal Herkja til hvers ganga, sú er Guðrúnu grandi vændi." - Sá-at maðr armligt, hverr er þat sá-at, hvé þar á Herkju hendr sviðnuðo; leiddu þá mey í mýri fúla. Svá þá Guðrún sinna harma.

8. Al fondo va aplegar en mà lluenta, I alvance va continuar en les destellantes pedres: "Contemplen, soldats, ben neta estic de pecat pel hirviente caldero sagrat" - 9. Llavors el cor de Atli rio d'alegria, Quan la mà de Guthrun sense ferides va vore; "Ara Herkja deu vindre i provar el caldero, Ella que el dolor de Guthrun va planejar." - 10. Mai home va vore alguna cosa més trist que açò, cuan cremades estaven les mans de Herkja; En una fétida ciènaga varen tirar a la criada, I llavors Guthrun va resquitar el seu dolor.