Anar al contingut

Guelta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Guelta
Una guelta, prop del Adrar dels Iforas (Mali).
Camellos en el guelta d'Archei, el més famós guelta del Sàhara (Chad).

Guelta (pron. ['gelta]) és un terme àrap utilisat en Àfrica del Nort per a referir-se a qualsevol conca d'aigua natural, des d'una poza d'aigua a un verdader llac. El terme bereber corresponent és agelman (Marroc) / agelmam (en tuareg) / agelmim (en Cabilia).

El terme designa espills d'aigua que poden ser temporals, estacionals o permanents. Poden tindre un emissari o estar constreñidos en una conca sense eixida superficial i es formen quan l'aigua subterrànea en zones de depressió aflora a la superfície i crea piscines permanents i embassaments.

Pot estar en el llit d'un uadi, o en cisternes naturals en la roca. En este cas, solen estar protegits de la forta exposició al sol en les zones de montanya, per eixemple, en Ennedi (Chad) o en Adrar dels Iforas (Mali). En l'Atles Mig, al sur d'Azrú, hi ha una regió rica en llac d'orige volcànic, la regió dels Agelman; el major i més conegut, d'uns 3 km de llarc, és el Agelman n Sidi Ali o Mohand.

Els térmens guelta o aguelmane a sovint entren en els topònims, per eixemple, en el nom de la localitat de Guelta Zemmur («estany d'olives») en el Sàhara Occidental.


Referències

[editar | editar còdic]