Anar al contingut

Guerra civil d'Uganda (1980-1986)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Guerra civil d'Uganda (1980-1986)

La guerra civil ugandesa o guerra de guerrilles en Uganda va ser una guerra civil lliurada en Uganda pel govern oficial ugandés i el seu braç armat, l'Eixèrcit de Lliberació Nacional d'Uganda (UNLA), contra varis grups rebels, el més important dels quals era l'Eixèrcit de Resistència Nacional (NRA), entre 1980 i 1986.

L'impopular president Milton Obote va ser derrocat en un colp d'Estat en 1971 pel general Idi Amin, qui va establir una dictadura militar. Amin va ser derrocat en 1979 despuix de la guerra entre Uganda i Tanzània, pero els seus lleals varen iniciar la Guerra de Bush llançant una insurgencia en la regió de el Nilo Occidental en 1980. Les eleccions posteriors varen vore a Obote retornar el poder en un govern dirigit per la UNLA. Varis grups de l'oposició varen afirmar que les eleccions varen ser amañades i es varen unir com la NRA baix el liderage de Yoweri Museveni per a iniciar un alçament armat contra el govern d'Obote el 6 de febrer de 1981. Obote va ser derrocat i reemplaçat com a president pel seu general Tito Okello en 1985 durant els últims mesos del conflicte.[1] Okello va formar un govern de coalició format pels seus seguidors i varis grups armats de l'oposició, que varen acceptar un acort de pau. Pel contrari, el NRA es va negar a aplegar a acorts en el govern i va conquistar gran part de l'oest i el sur d'Uganda en una série d'ofensives entre agost i decembre de 1985.

En giner de 1986, el NRA va prendre Kampala, la capital d'Uganda. Posteriorment, va establir un nou govern en Museveni com a president, mentres que la UNLA es va desintegrar per complet en març de 1986. Obote i Okello es varen exiliar.[2] A pesar del fi nominal de la guerra civil, numeroses faccions rebels i milícies anti-NRA varen seguir actives i varen continuar lluitant contra el govern de Museveni en les décades següents.

Antecedents

[editar | editar còdic]

Despuix de la guerra Uganda-Tanzània que va derrocar a Idi Amin en 1979, es va donar un periodo d'intenses disputes entre els diversos grups d'opositors a Amin que havien combatut junt a les tropes de Tanzània. Estos grups, que s'havien unit com l'Eixèrcit de Lliberació Nacional d'Uganda (UNLA, Uganda National Liberation Army) i el seu braç polític, el Front de Lliberació Nacional d'Uganda (UNLF, Uganda National Liberation Front), varen formar un orgue cuasi-parlamentari conegut com la Comissió Consultiva Nacional (NCC, National Consultative Commission). El NCC depusó el govern interí de Yusuf Lule i Godfrey Binaisa va ser instalat com a president. El mateix Binaisa va ser tret del poder per la Comissió Militar, un orgue de poder dins del UNLF encapçalada per Paulo Muwanga, i l'agent del qual va ser Yoweri Museveni (llavors líder del Moviment Patriòtic d'Uganda (UPM, Uganda Patriotic Movement). El país va estar dirigit llavors per la Comissió Presidencial d'Uganda, que incloïa entre uns atres a Paulo Muwanga, Yoweri Museveni, Ojok Oyite i Tito Okello. La Comissió Presidencial va governar Uganda fins a decembre de 1980 quan es varen realisar eleccions generals en les que varen ser guanyades per Milton Obote del Congrés Popular d'Uganda (UPC, Uganda People's Congress).

Despuix de les eleccions, en la que el UPM de Museveni va ser un contendent menor, Museveni va acusar de presunts fraus electorals i va declarar una rebelió armada en contra de la UNLA (que ara era l'eixèrcit nacional d'Uganda) i el govern de Milton Obote.

Museveni i els seus partidaris es varen retirar cap al suroest del país i varen formar l'Eixèrcit de Resistència Popular (PRA, Popular Resistance Army). El PRA més vesprada es va fusionar en el grup d'expresident Lule, els Combatents de la Llibertat d'Uganda (UFF, Uganda Freedom Fighters), per a crear l'Eixèrcit de Resistència Nacional (NRA, National Resistance Army) i el seu braç polític, el Moviment de Resistència Nacional (NRM, National Resistance Movement).[3] Al mateix temps, atres dos grups rebels, el Front Nacional de Rescat d'Uganda (UNRF, Uganda National Rescue Front) i l'Antic Eixèrcit Nacional d'Uganda (FUNA, Former Uganda National Army), format en l'oest de el Nilo a partir dels restants dels partidaris d'Amin i va lluitar contra la UNLA en el Nilo occidental.[4]

El ANR va començar la guerra en un atac contra una instalació de l'eixèrcit en el districte de Mubende central el 6 de febrer de 1981. Museveni, que havia experimentat la guerra de guerrilles en el Front de Lliberació de Moçambic (FRELIMO), en Moçambic, i el seu propi Front per a la Salvació Nacional (FRONASA) format en Tanzània per a lluitar contra Idi Amin, va fer campanya en les zones rurals hostils al govern d'Obote, en especial el centre i oest de Buganda i en les regions d'Ankole i Bunyoro en l'oest d'Uganda.[5]

La majoria de les batalles es varen portar a terme per chicotetes unitats mòvils que varen ser designades com "A" Coy comandado per Steven Kashaka, "B" Coy baix Joram Mugume, i "C" Coy de Pecos Kuteesa. El comandant d'estes forces va ser Fred Rwigyema, assistit per Salim Saleh, germà de Museveni. Hi havia tres chicotetes forces locals. Unitat Lutta en les àrees de Kapeeka, Unitat Kabalega en les àrees propenques a Kiwoko, i l'Unitat Nkrumah en les àrees de Ssingo.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Gérard Prunier (1995). The Rwanda crisis: history of a genocide. Londres: C. Hurst & Co. Publishers. ISBN 978-1-85065-372-1.
  • Kennedy Mkutu (2008). Guns & governance in the Rift Valley: pastoralist conflict & small arms. Nairobi: James Currey. ISBN 978-0-25322-009-7.
  • Schmid, Alex, & Jongman, Albert (2005) [1988]. Political Terrorism: A new guide to actors, authors, concepts, data bases, theories and literature. Ámsterdam; New York: North-Holland; New Brunswick: Transaction Books. ISBN 978-1-41280-469-1.
  • Monica Duffy Toft (2009). Securing the Peace: The Durable Settlement of Civil Wars. Princeton: Princeton University Press. ISBN 978-0-69114-146-6.
  • Heike Behrend (1999). Alice Lakwena & the holy spirits: war in Northern Uganda, 1985-97. Oxford: James Currey Publishers. ISBN 978-0-85255-247-6.
  • Thomas P. Ofcansky (1996). Uganda: tarnished pearl of Africa. Oxford: Westview Press. ISBN 978-0-81331-059-6.