Guerra civil de la República del Congo
La Segona guerra civil de la República del Congo, també coneguda com la Segona guerra civil brazzaville-congolenya, va anar un conflicte en la República del Congo que va durar del 5 de juny de 1997 al 29 de decembre de 1999 i es va lliurar entre les forces dels dos candidats a president. La guerra va terminar en l'invasió de tropes d'Angola i l'instalació de Denis Sassou Nguesso en el poder.[1] En el Congo és comunament coneguda com la Guerra del 5 de juny (Guerre du 5 juin). Va ser el segon de dos conflictes civils etnopolíticos en la República del Congo.
Antecedents
[editar | editar còdic]El procés democràtic del Congo va ser desbaratat en 1997. Quan les eleccions presidencials previstes per a juliol d'eixe any s'acostava, la tensió montada entre els partidaris del president Pascal Lissouba, president des de 1992, i l'expresident coronel Denis Sassou Nguesso del PCT. Sassou havia governat el país des de 1979 a 1992, quan el país era un Estat de partit únic marxiste-leninista.[2]
El PCT havia segut derrotat en les eleccions presidencials de 1993, rebelant-se en contra del vencedor partit de Lissouba i els seus aliats, per a això va fundar la seua milícia pròpia, la FDU, i es va aliar en les Cobres que els varen suministrar armes i combatents. La guerra va durar fins a l'any següent despuix de la qual varen vindre negociacions de pau que varen decidir en 1996 organisar unes noves eleccions per a 1997.[3]
Conflicte
[editar | editar còdic]El 5 de juny la tensió va aplegar a tal punt que en Brazzaville, la capital nacional, el govern de Lissouba va ordenar a la milícia de Sassou rendir-se, pero el seu rival va optar per resistir, durant els següents quatre mesos es va viure una sanguinosa batalla per la capital que va resultar destruïda en gran mida.[4] A principis d'octubre les tropes angoleñas varen invadir el Congo en respal a Sassou, ocupant la majoria de la capital el dia 14,[5] Lissouba va fugir, la capital va terminar per caure als dos dies, lo mateix pas en Pointe-Noire. El 25 d'eixe més Sassou es va proclamar president i va crear un govern de 33 membres.
Junt en el conflicte polític entre Lissouba i Sassou Nguesso, el petròleu es considera un factor crucial en la guerra, i en els interessos francesos en joc, França va ser vista com un soport a Sassou en contra de Lissouba.[6] Per a assegurar el seu poder durant 1998 Sassou es va dispondre a reorganisar l'eixèrcit, formant-ho principalment d'exmiembros de la seua milícia aliada, les Cobres.[3]
En giner de 1998, el règim de Sassou va celebrar un Fòrum Nacional per a la Reconciliació per a determinar la naturalea i la duració del periodo de transició. El Fòrum estava estretament relacionat al govern, per lo que va decidir que les eleccions devien realisar-se despuix de tres anys de transició i va anunciar un proyecte de reformar la constitució. No obstant, els combats a finals de 1998 varen interrompre la tornada a la democràcia. Esta nova violència també va tancar la via férrea entre Brazzaville i Pointe-Noire, via econòmicament vital; causant gran destrucció i pèrdua de vides en el sur de Brazzaville i en les regions de Pool, Bouenza i Niari, i desplaçant a centenars de mils de persones. En novembre i decembre el govern va firmar acorts de pau i desmovilización en els diversos grups rebels, encara que no en tots. L'acort de decembre, mediat pel president Omar Bongo de Gabon, va demanar que se de seguiment, incloent les negociacions polítiques entre el govern i l'oposició. Unes 7 a 11 mil persones varen morir en la guerra[7] i fins a 800.000 varen ser obligades a abandonar les seues llars.[8] Durant els processos de pau de 1999 i 2000 uns 12.000 de 25.000 milicians varen ser desmovilizar i 13.000 armes varen ser entregades.[8]
Les milícies principals eren tres: els Ninjas eren lleals a Bernard Kolélas, quí pels acorts de pau posteriors al conflicte de 1993-1994 va ser nomenat primer ministre, els Cocoyes eren lleals al president derrocat Lissouba i les Cobres que eren lleals al president golpista Sassou.[8]
La milícia Ninjas de Frédéric Bintsamou (conegut com a Pastor Ntoumi) i Bernard Kólelas, fundada feya 1991 i protagoniste de la rebelió de 1993-1994[9] i que cost 2.000 vides,[10] va seguir activa fins al 2008 en la regió de Pool, desenrollant guerrilles especialment importants en 2002 i 2003. Grups armats dels seus exmiembros encara seguixen actius com a bandes criminals sense ideologia política.[11] Mentres que la milícia Nsiloulou va ser fundada en 2002 per Bintsamou despuix de perdre el control dels Ninja i negar-se a desmovilizar, reunint al voltant del seu núcleu de més fidels seguidors una força guerrillera important.[3]
Les conseqüències d'este conflicte perduren en la ment de molts dels congolenys de l'actualitat, influint en el seu escepticisme cap a la política.[12]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Global security - Republic of Congo Civil War
- ↑ «CIA - The World Factbook - Republic of the Congo». Archivat des d'el original, el 31 d'agost de 2020. Consultat el 16 d'abril de 2011.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaCode - ↑ Travel. state. gov - Congo, Republic of the
- ↑ BBC News - Republic of Congo country profile 30 de novembre de 2010.
- ↑ Rebels, Backed by Angola, Take Brazzaville and Oil Port - NYTimes. com 16 d'octubre de 1997.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaRef4 - ↑ 8,0 8,1 8,2 Republic of the Congo. Demobilization of militia National dialogue
- ↑ «Uppsala Conflict Data Program - Countries - Congo». Archivat des d'el original, el 12 d'abril de 2016. Consultat el 16 d'abril de 2011.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaRef3 - ↑ Wikipedia en Inglés - Ninja (militia)
- ↑ «slateafrique. com» (en francés). Consultat el 7 de giner de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guerra civil de la República del Congo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.