Brazzaville

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Vista aérea de Brazzaville

Brazzaville és la capital i la ciutat principal de la República del Congo. La seua població és d'1.326.975 habitants (2006), un terç de la de tot l'estat. Està situada a 4° 15′ S i 15° 15′ E, en la vora dreta del riu Congo, per damunt de Kinshasa, la capital de la República Democràtica del Congo, de la que solament la separa el riu. Des de l'any 1980 el municipi de Brazzaville té estatus autònom com qualsevol atra regió congolesa i ya no depén de la regió circumdant de Pool; se subdividix en 7 districtes: Makélékélé, Bacongo, Poto-Poto, Moungali, Ouenzé, Talangaï i Mfilou.

Actualment és un important centre de comunicacions ferroviàries (ferrocarril Congo-Oceà) i fluvials (atarassanes) i d'exportació d'ivori i caucho. Té també fàbriques de material ferroviari i indústries agroalimentàries, químiques i de fabricació de sabó. És el centre industrial, cultural i econòmic més important de l'estat congolès. Dispon de l'aeroport de Maya-Maya.

Història[editar | editar còdic]

Fon fundada en l'any 1880 per Pierre Savorgnan de Brazza, de qui pren el nom. L'explorador italià naturalisat francés Savorgnan de Brazza explorà (1879-1882) la zona dels rius Ogoue, Lefini i el Congo (1880) sense trobar obstàculs portuguesos lo que li incità a apoderar-se de la zona; va fer firmar al rei Makoko dels batekes un tractat de protectorat, i es va establir la primera factoria francesa en Mfoa, en el lloc a on sorgí despuix Brazzavile (1 d'octubre de 1880). Quan Brazza es marchà la factoria quedà baix comandament del sargent senegalés Malamine Camara. Brazza retornà en l'any 1883 com a comissionat del govern a la zona del Congo en el que fon nomenat la Missió Francesa de l'Oest Africà, i en 1886 comissionat general de l'Àfrica Equatorial Francesa (AEF) en poder també sobre la colònia del Gabó que passava a ser un territori dins l'AEF (la qual estava formada per la colònia de Congo i Gabó (dividida en els territoris del Congo i Gabó) i atres teòrics en capital general en Brazzaville. En l'any 1891 l'AEF fon rebatejada Congo Francés i Brazzaville es mantingué com a capital. També fon en l'any 1910 la capital de l'Àfrica Equatorial Francesa.

En febrer de l'any 1944 tingué lloc la conferència entre les forces de la França Lliure i representants de les colònies africanes franceses que culminà en la Declaració de Brazzaville, que havia de redefinir la relació entre França i les seues colònies d'Àfrica despuix de la Segona Guerra Mundial.

En l'any 1960 es convertí en la capital del nou estat independent del Congo. Des de llavors ha segut escenari de diversos conflictes regionals, tant entre forces rebels i governamentals com entre forces dels dos Congos i Angola. També es desenrollaren sagnants guerres civils en la década de 1990 que tingueren com a resultat milers de baixes civils i que obligaren a centenars de milers de refugiats a abandonar la ciutat.

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


 
Capitals d'Àfrica
Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Alger    L'Aaiún    El Caire    Khartum    Nouakchott    Rabat    Trípoli    Tunis
Àfrica Occidental : Abuja    Accra    Bamako    Banjul    Bissau    Brazzaville    Conakry    Dakar    Freetown    Libreville    Lomé    Malabo    Monròvia    Niamey    Porto Novo    Praia    Sant Tomé    Ouagadougou    Yamoussoukro    Yaundé
Àfrica Central : Bangui    Gitega    Kigali    Kinshasa    N'Djamena
Àfrica Oriental : Addis Abeba    Asmara    Dodoma    Jibuti    Juba    Kampala    Mogadiscio    Nairobi    Victòria
Àfrica Austral : Antananarivo    Ciutat del Cap    Gaborone    Harare    Lilongwe    Luanda    Lusaka    Maputo    Maseru   Mbabane    Moroni    Port Louis    Windhoek