Antananarivo

Vista del centre d'Antananarivo en el llac Anosy

Antananarivo, coneguda durant l'época de l'anexió del país a França en el nom francés de Tananarive, és la capital de l'estat de Madagascar i de la província homònima. Està situada en la part central de l'illa de Madagascar, a 18° 55′ S i 47° 31′ E, en les faldes d'una aresta rocosa que s'eleva fins als 1.468 metros d'altitut. Segons el cens de l'any 2001, tenia una població d'1.689.000 habitants.

És el centre econòmic, cultural i administratiu del país. És el principal centre comercial d'una regió en creiximent, a on les indústries locals es dediquen a la transformació de productes agroalimentaris, el tabac, el textil i la pell.

La ciutat dispon d'un aeroport internacional (Ivato) i està comunicada per ferrocarril en Toamasina (durant l'anexió francesa, Tamatave), port marítim de l'oceà Índic. És la seu de l'universitat d'Antananarivo des de l'any 1961), posseïx un museu d'art i d'arqueologia i, també, un observatori astronòmic.

Antananarivo és la seu de la Universitat de Madagascar i del Collège Rural d'Ambatobe.

Història[editar | editar còdic]

Antananarivo té l'orige en una fortalea real (Rova), Rova d'Antananarivo, fundada en l'escomençament del sigle XVII pels reis merines, que feren la residència principal a la década de 1790. La fortalea era defesa per un miler d'hòmens, i d'ací deriva el nom de la ciutat, Antananarivo, que en malgache significa "la ciutat dels mil". La localitat experimentà un ràpit desenroll, sobretot ajudat pel fet que els reis merines, especialment Radama I, controlaven la major part de l'illa en el sigle XIX. França ocupà la ciutat en l'any 1895, que un any més tart es convertiria en la capital de la colònia francesa de Madagascar. Continuà sent la capital de l'illa quan el país va obtindre l'independència en l'any 1960.

Edificis destacats[editar | editar còdic]

Fins a l'any 1869, tots els edificis de la ciutat estaven fets de fusta o canya, pero fins llavors n'hi havia diversos palaus de fusta treballada d'una mida considerable que coronaven la cresta de la cordillera. Des de l'introducció de la pedra i la rajola, es reconstruí la ciutat sancera, que ara inclou numerosos edificis arquitectònicament notables, com ara els antics palaus reals, les antigues residències del primer ministre i de la noblea, la residència francesa, les catedrals anglicana i catòlica, diverses iglésies i la mesquita, escoles, hospitals, el palau de justícia i atres edificis oficials i centenars de cases d'arquitectura destacable.