Guerra climàtica
La guerra climàtica és el conflicte bèlic l'orige del qual pot atribuir-se a fenomens climàtics com el canvi climàtic, el calfament global i a los efectos de estos, els quals alteraran de manera radical les condicions de vida -disminuint l'accés a recursos bàsics com aigua i aliments-, desencadenant la violència, la qual du al desplaçament de refugiats i en numeroses ocasions genocidis, neteges ètniques, terrorisme, reformulación territorials en espais en òrguens estatals fràgils o que varen fracassar en la seua conformació, provoca l'instalació d'un conflicte sistemàtic. En definitiva, la guerra climàtica sol tindre com a conseqüència una catàstrofe social o colapse societal.[1]
El terme guerra climàtica també s'usa per a referir-se a la modificació del clima (Canvi climàtic) per mig de l'us explícit d'armes com a part d'una guerra en l'objecte de desestabilisar els sistemes agrícoles i ecològics en una zona o en tot el globo terráqueo.[2]
Catàstrofe socials
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Catàstrofe social.
Les guerres climàtiques s'inclouen dins de lo que autors com Harald Welzer denomina catàstrofe socials -en llínea en algunes de les idees expressades per Jared Diamond en el seu llibre Colapse.
El sicòlec social Harald Welzer en el seu llibre [[Guerres climàtiques. Per qué matarem (i nos mataran) en el sigle XXI|Guerres climàtiques. Per qué matarem (i nos mataran) en el XXI]] (en l'original alemà Klimakriege. Wofür im 21. Jahrhundert getötet wird) descriu el comportament social davant catàstrofe socials com el Holocaust, la guerra de Vietnam i les guerres de Yugoslàvia en les que per a l'autor no va haver la menor consciència del problema global que s'estava desenrollant ni tan sols en els seus pijors moments. Les societats -tant les que es varen desenrollar els fets com les exteriors- varen ser incapaces d'advertir el desastre que s'estava produint.
De la mateixa manera, senyala l'autor, davant les conseqüències del calfament global i el canvi climàtic, les societats s'estan mostrant incapaces d'entendre lo que està ocorrent i es veuen per tant abocades a sofrir catàstrofe socials que duran una disminució dels recursos, un desplaçament de poblacions i major violència.
Davant una catàstrofe social els més afectats són els pobres, en escassos recursos, lo que incrementa la violència potencial. Para Harald Welzer ademés,
Guerres climàtiques
[editar | editar còdic]Encara que el Genocidi de Ruanda té raïls climàtiques -escassea de recursos i terra, sobrepoblación, etc., para Welzer el Genocidi de Darfur és la primera guerra climàtica contemporànea.
Història de les guerres climàtiques
[editar | editar còdic]Molts dels conflictes i guerres a lo llarc de l'història han tingut una causa climàtica -sequies, desertisació, inundacions, sobreexplotació de recursos-. El canvi climàtic pot ser d'orige antropogénico (influència de l'home sobre el clima) o no, pero la seua conseqüència més dràstica sempre ha segut una catàstrofe social (vegen-se els casos de l'Illa de Pasqua, els Anasazi i inclús l'important influència dels canvis climàtics en la decadència de la Cultura maya).
Quan el canvi climàtic té orígens antropogénicos les societats poden, si alteren els seus comportaments, reduir els seus efectes i inclús revertir-los, no obstant en numerosos casos, la llentitut de la deterioració produïda per l'home a lo llarc de successives generacions fa que les societats no siguen conscients del colapse ecològic i per tant del seu propi colapse. Aixina pot apreciar-se en els colapses ecològics de l'Illa de Pasqua, els Anasazi i el genocidi de Darfur pero també pot vore's la falta de consciència social en les catàstrofe socials del Holocaust, les guerres yugoslavo i el genocidi de Ruanda. És molt possible que sigam incapaços de vore i corregir atres noves catàstrofe que ya estan en desenroll.[5]
Genocidi de Ruanda
[editar | editar còdic]Per a Welzer, citant a Jared Diamond, el Genocidi de Ruanda no va ser el resultat d'una guerra climàtica pero tampoc es va deure a fets merament polítics i sociològics. El problema de l'excessiva densitat de població va ser un factor decisiu en l'esclat del genocidi.[6]
Genocidi de Darfur: la primera guerra climàtica
[editar | editar còdic]En el Genocidi de Darfur o conflicte de Darfur és, segons Harald Welzer, a on pot reconecerse la primera guerra climàtica.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Guerres climàtiques.... Katz Editors, ISBN 978-987-1566-50-1, Argentina - ISBN 978-84-92946-27-3 Espanya, pag. 112
- ↑ Guerra del clima: Atenció als experiments militars de EE.UU., Michel Chossudovsky, Global Research, December 20, 2007
- ↑ [Elke M. Geenen, Kollecktive Krisen, Katastrophe, Terror, Revolution - Gemeisnsmkeiten und Unterschiede (Crisis colectives, Catàstrofe, terror, revolució: similituts i diferències), en Lars Clausen et al -ed.-, Entsetzliche soziale Prozesse (Processos socials terribles), Münster, 2003, p.15.
- ↑ Guerres climàtiques.... Katz Editors, ISBN 978-987-1566-50-1, Argentina - ISBN 978-84-92946-27-3 Espanya, pag. 238
- ↑ Guerres climàtiques.... Katz Editors, ISBN 978-987-1566-50-1, Argentina - ISBN 978-84-92946-27-3 Espanya, pag. 113
- ↑ ser+el+resultat+de+un+guerra+clim%C3%A1tica&hl=és&ei=sM-MTfOOKcKt8APi7O2gDw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&vejau=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q=el%20genocidi%20de%20ruanda%20no%20va ser%20el%20resultat%20de%20un%20guerra%20clim%C3%A1tica&f=false Guerres climàtiques. Per qué matarem (i nos mataran) en el sigle XXI, (trad. Alejandra Obermeier Klimakriege. Wofür im 21. Jahrhundert getötet wird), Katz Editors, ISBN 978-987-1566-50-1, Argentina - ISBN 978-84-92946-27-3 Espanya, pag. 106]
- ↑ Guerres climàtiques.... Katz Editors, ISBN 978-987-1566-50-1, Argentina - ISBN 978-84-92946-27-3 Espanya, pag. 107
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guerra climática» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.