Guerra del Gas (Bolívia)

Archiu:288. Uyuni (22). CAPS 0

Pintada alusiva a la estatisació del gas en un carrer d'Uyuni.

La guerra del Gas en Bolívia és el nom en el que es denomina al conflicte social ocorregut en Bolívia durant 2003, el conflicte es va centrar per l'explotació de les reserves de gas natural que es varen descobrir en el departament de Tarija, a mitan de la década de 1990 i catalogades conjuntament com el segon jaciment més gran de Sudamérica.

El conflicte principal sorgix per la decisió de govern de Gonzalo Sánchez de Lozada i Carlos Taula d'exportar gas natural per Chile. Les principals demandes de la guerra del gas era a la no exportació del gas natural fins que existira una política per a abastir el mercat intern, de la mateixa manera pels preus baixos als que es pretenia exportar el gas, que eren menors d'un dólar el miller de BTU. La segona demanda era una Assamblea Constituent, és dir, crear un nou pacte social cap a un nou Estat de consens.

Antecedents

Govern de Quiroga

El conflicte va començar en l'any 2002, quan l'administració de president Jorge Quiroga va propondre construir un gasoducte a través del territori bolivià i chilé, fins al port de Clòchines en Chile, la ruta més directa al oceà Pacífic. No obstant, el antagonisme cap a Chile és molt profunt en Bolívia per la pèrdua de l'eixida a la mar en la Guerra del Pacífic (1879-1884). Diversos sectors bolivians varen començar a vociferar i fer campanya contra l'opció del port chilé, exigint alternatives com la d'un port peruà per a on transportar el gas, pero en la dificultat de la major lluntea. Segons les estimacions chilenes, l'opció de Clòchines seria 600 millons de dólars més barats. En Perú se senyalava una diferència de no més de 300 millons. Algunes associacions polítiques indígenes com a Comité Clandestí Revolucionari Indígena - Moviment Dignitat cridava a la població indígena boliviana a "als de sempre marginats pel sistema oligàrquic"

Poc abans de les eleccions presidencials en juliol de 2002, el govern de Jorge Quiroga va pospondre l'eixecució del gasoducte deixant l'eixecució en mans del seu successor, alegant que no volia comprometre la seua possibilitat de ser elegit president en les hipotètiques eleccions de 2007, tenint en conte l'impopularitat d'exportar el gas pel port chilé.

Govern de Sánchez de Lozada i Carlos Taula plans d'exportació

Gonzalo Sánchez de Lozada, junt al seu vicepresident Carlos Taula, que varen guanyar les eleccions presidencials de 2002, varen indicar la seua preferència per l'opció del port de Clòchines. Pero Sánchez de Lozada també va evitar adoptar una declaració oficial de construir el gasoducte. Durant l'any 2003, es va revivar un periodo de crisis social i política, derivat en protestes exigint la estatisació dels hidrocarburs. Les protestes varen ser dirigides pels representants de l'campesinado i mineria de les diferents regions del país.

La Pacific LNG, la British Petroleum i Repsol YPF i Total S. A. havien pronosticat una inversió de tres mil millons de dólars en territori chilé, el preu de venda del gas era menor al dólar per miller de BTU i els guanys aproximats eren de mil millons de dólars dels quals l'estat Bolivià solament rebia del 18% és dir 180 millons de dólars per any.

Els plans, passaven per exportar el gas per Chile, i vendre a baix cost gas a Califòrnia i a Mèxic, davant una absoluta certea Gonzalo Sánchez de Lozada ratifica la seua decisió públicament i no pretenia cedir davant els reclams de l'oposició.

Conflicte

Pla República

"El Pla República", el qual va ser elaborat pels departaments d'Inteligència de les tres Forces Armades en mesos d'anticipació davant possibles movilisacions socials o d'insurgencia armada, que no era necessàriament de coneiximent de la població civil, per la seua calificació de "Secret d'Estat", varen resultar en l'eixida dels militars als carrers el 16 de setembre de 2003

L'11 de setembre de 2003, es dona "alerta roja" posant en eixecució el "Pla República". Les tropes varen prendre posicions estratègiques davant els fets que ocorrien en Warisata, Sorata i posteriorment en L'Alt i en la ciutat de la Pau. El General Arnez, testimonia que els regiments: Calama, Boqueró, Vidaurre, Ranger, Aroma, Independència, es varen estajar en el Regiment Ingavi i en atres dependències militars des del 8 al 10 d'octubre, en eixecució -s'entén-, "del Pla República".

Emfatisa que va rebre órdens de custodiar Senkata el 9 d'octubre, a les 11 i que el 10 d'octubre va rebre órdens d'escoltar les cisternes des de Senkata, enviant varis vehículs blindats. Expressa que en data 11 d'octubre va arribar a l'Alt i a la ciutat de la Pau el primer comboi transportant gas licuado (GLP) per a consum de la població, més un carro cisterna per a eventualitat.

Warisata

Una miqueta ans que s'emeta el Decret 27/09/03 que autorisava l'intervenció de les Forces Armades, el 2 de setembre de 2003 els militars varen efectuar maniobres en contra del poble de Warisata pels conflictes, bloquejos i enfrontaments causats pels llauradors i comunarios del lloc, acció que va deixar sis morts, dels que cinc eren llauradors i un soldat. Davant eixe resultat, els llauradors varen desafiar al Govern sent açò el principi de l'insurrecció en contra del govern de Gonzalo Sánchez de Lozada.

L'Alt

La ciutat de l'Alt que havia declarat una desocupació cívica el 9 d'octubre . El dia 13 d'octubre, el govern decidix dur un comboi en gasolina i víveres per a algunes famílies de la ciutat de la Pau. En la zona de la Portada, militars en armes de guerra i grans ametralladores escomencen a disparar contra la població, armada de pals i pedres; els helicòpters escomencen a disparar contra els sostres de les cases i creixen les constants denúncies mediàtiques dels assessors nortamericàs en Bolívia.

En el conflicte mor un chiquet de cinc anys que havia eixit al balcó de la seua casa i va rebre un balazo dels militars parapetats en el pont de La Cella de l'Alt. Moren al voltant de 65 persones i els dirigents de les organisacions i comunitats clamen la renúncia de Sánchez de Lozada, davant això se sumen atres organisacions com l'Assamblea Permanent de Drets Humans, el Defensor del Poble, els residents bolivians en l'exterior, etc., que buscaven la pacificació del país. Les marches en contra de Sánchez de Lozada s'estenen en tot el territori nacional. Este episodi en el que l'eixèrcit va disparar contra la població en L'Alt és conegut com Massacre d'Octubre