Guillaume Dufay

Guillaume Dufay

Guillaume Du Fay (pronunciación en francés: /dy fa(j)i/) o Dufay, Du Fayt (5 d'agost de 1397-27 de novembre de 1474) va ser un compositor i músic franc-flamenc de la primera Renaixença. Com a figura central de la Escola borgoñona, és el més famós i influent compositor de l'escena musical europea de mitan del sigle XV.

Biografia

Del seu testament es deduïx que va nàixer provablement en la regió de Brabante (Beersel en flamenc, actual Bèlgica). Atres fonts apunten a que possiblement naixquera en Fay. Era fill illegítim d'un sacerdot desconegut i una dòna anomenada Marie Du Fayt. Marie es va traslladar en el seu fill a Cambrai sent ell molt menut, permaneixent en un parent que era allí canonge de la catedral. Les autoritats catedralicias varen descobrir pronte el talent musical de Dufay i li varen proporcionar una completa formació musical: va estudiar en Rogier de Hesdin durant l'estiu de 1409, i va ser chiquet de cor en la catedral des de 1409 fins a 1412. Durant aquells anys va estudiar en Nicolas Malin, i les autoritats varen deure quedar impressionats en les habilitats de Dufay perque li varen donar la seua pròpia còpia del Doctrinale de Villedieu en 1411, un acontenyiment molt inusual per a algú tan jove. En juny de 1414, quan solament tenia setze anys, ya havia obtingut un benefici com a capellà de St. Géry, confrontant en Cambrai. Més vesprada, eixe mateix any, provablement va ser al Concilie de Constanza, permaneixent possiblement fins a 1418, moment en el que va retornar a Cambrai.

Des de novembre de 1418 fins a 1420 va ser subdiácono en la catedral de Cambrai. En 1420 va deixar de nou Cambrai, per a anar-se esta volta a Rímini, i possiblement a Pésaro, a on va treballar per a la família Malatesta. Encara que no queda rastre documental de la seua estància allí, vàries composicions seues poden datar-se d'esta época i contenen referències que fan raonablement certa una estància en Itàlia. Allí va conéixer als compositors Hugo i Arnold de Lantins, que estaven entre els músics dels Malatesta. En 1424 va retornar de nou a Cambrai, esta volta per la malaltia i subsegüent decés del familiar en qui estava la seua mare. Per a l'any 1426 estava de tornada a en Itàlia, esta volta en Bolonya, a on va entrar al servici del moradura Luis Alemà, el llegat papal. Mentres estava en Bolonya es va convertir en diácono, i per a 1428, en sacerdot.

La moradura Alemana va ser expulsat de Bolonya per la família rival Canedoli en 1428, i Dufay també va abandonar Bolonya, marchant a Roma. Es va convertir en un membre del Cor Papal, servint primer al papa Martín V i, despuix de la seua mort en 1431, al papa Eugenio IV. En 1434 va ser nomenat maistre de chappelle en Saboya, a on va entrar al servici del duc Amadeo VIII. Va deixar Roma per una crisis en les finances del cor papal i per a escapar de la turbulència i les #inseguritat durant la lluita entre el papat i el concilie de Basilea. Aixina i tot, en 1435 estava de nou al servici de la capella papal, pero esta volta va ser en Florencia — el Papa Eugenio havia segut expulsat de Roma en 1434 per l'establiment allí d'una república insurrecta, simpatisant del concilie de Basilea i del moviment conciliar. En 1436 Dufay va compondre el motet festiu Nuper rosarum flors, una de les seues composicions més famoses, que es va cantar en la bendició de la cúpula de Brunelleschi de la catedral de Florencia, a on Eugenio vivia exiliat.

Durant este periodo Dufay també va escomençar la seua llarga associació en la família d'Este en Ferrara, alguns dels més importants mecenes musicals durant la renaixença, i en els que provablement havia travat coneiximent durant els dies de la seua associació en la família Malatesta; Rimini i Ferrara no solament estan geogràficament propenques, sino que, ademés, les dos famílies estaven relacionades per mig del matrimoni, i Dufay va compondre a lo manco una balada per a Nicolás III, Marqués de Ferrara. En 1437 Dufay va visitar la ciutat. Quan Nicolás va morir en 1441, el següent marqués va mantindre el contacte en Dufay, i no solament va seguir recolzant financerament al compositor, sino que va copiar i va distribuir part de la seua música.

La lluita entre el papat i el concilie de Basilea va continuar en els anys 1430, i evidentment Dufay es va donar conte de que la seua pròpia posició podia quedar afectada pel conflicte que s'estenia, especialment des de que el papa Eugenio va ser depost en 1439 pel Concilie i substituït pel propi duc Amadeo de Saboya, com a papa (Antipapa) Félix V. En esta época Dufay va retornar a la seua terra natal, aplegant a Cambrai en decembre d'eixe any. Per a ser canonge en Cambrai, necessitava un títul en Dret, que va obtindre en 1437; pot ser que estudiara en la Universitat de Torí en 1436. Un dels primers documents que ho mencionen en Cambrai està datat el 27 de decembre de 1440, quan va rebre una entrega de 36 lots de vi per la festivitat de Sant Joan Evangelista.

Dufay va permanéixer en Cambrai a lo llarc dels anys 1440, i durant esta época va estar també al servici del duc de Borgoña. Estant en Cambrai va colaborar en Nicolas Grenon en una revisió completa de la colecció musical llitúrgica de la catedral, que va incloure escriure una extensa colecció de música polifònica per als servicis. Ademés de la seua obra musical, estava actiu en l'administració general de la catedral. En 1444 la seua mare Marie va morir, i va ser enterrada en la catedral; i en 1445 Dufay es va traslladar a la casa del canonge anterior, que anava a ser la seua principal residència durant el restant de la seua vida.

Despuix de l'abdicació de l'últim antipapa (Félix V) en 1449, va començar a suavisar-se la lluita entre distintes faccions de l'iglésia, i Dufay de nou es va marchar cap al sur. Va ser a Torí en 1450, poc despuix de la mort del duc Amadeo, pero va retornar a Cambrai més vesprada eixe mateix any. En 1452 va marchar de nou a Saboya i esta volta no va estar de regrés per Cambrai fins a sis anys despuix. Durant eixe temps va intentar trobar un benefici o una ocupació que li permetera quedar-se en Itàlia. D'este periodo sobreviuen numeroses composicions, incloent una de les quatre Lamentationes que va compondre per la caiguda de Constantinopla en 1453, la seua famosa missa basada en Li la face ai pale; igualment es conserva una carta a Lorenzo de Médicis. Pero, ya que va ser incapaç de trobar una posició satisfactòria per a retirar-se, va retornar al nort en 1458. Estant en Saboya va servir de manera més o menys oficial com a mestre de cor per a Luis de Saboya, pero més provablement com a paper ceremonial, perque els archius de la capella no ho mencionen mai.

Quan va tornar a Cambrai per als seus últims anys, va ser nomenat canonge de la catedral. Era llavors el compositor més conegut d'Europa. De nou va estretir llaços en la cort de Borgoña, i va seguir component música per a ells; ademés, va rebre molts visitants, incloent a Antoine Busnois, Ockeghem, Johannes Tinctoris i Loyset Compère, tots els quals varen ser decisius en el desenroll de l'estil polifònic en la següent generació. Durant este periodo provablement va escriure la seua missa basada en L'homme vaig armar, aixina com la chanson de la mateixa tonada; esta última composició va poder haver estat inspirada en la cridada de Felipe el Bo per a una nova creuada contra els turcs, que recentment havien pres Constantinopla. També va escriure una missa de Rèquiem al voltant de 1460, hui perduda.

Despuix d'una malaltia que va durar vàries semanes, Dufay va morir el 27 de novembre de 1474. Havia demanat que se li cantara el seu motet Au regina celorum mentres moria, en peticions de misericòrdia interpoladas entre els versos de la antífona, pero no va haver temps per a organisar-ho. Dufay va ser enterrat en la capella de Sant Esteban en la catedral de Cambrai; el seu retrat va ser gravat sobre la seua làpida. Despuix de la destrucció de la catedral la làpida es va perdre, pero es va tornar a trobar en 1859 (s'usava per a cobrir un pou), i ara està en un museu de Lille.

Obres

Dufay va adquirir gran renom per la calitat de les seues rondós/rondons, com Donnez l'assaut à la forteresse o La plus mignonne de mon cœur. Precursor d'Ockeghem o Josquin Desprez, va utilisar els temes profans per a algunes de les seues missas, com el célebre L'homme vaig armar. Dufay va ser el primer en compondre un Rèquiem, la partitura del qual s'ha perdut, aixina com cicles complets per al Ordinari de la missa: Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus, Agnus. Va compondre 83 baladas, chansons polifòniques, virelayés i rondós, 76 motets, nou missas i un Rèquiem.

• 1420, Vasilissa ergo gaude, motet a quatre veus. En el manuscrit de Berlín, (de Cleofe Malatesta).
• 1423, Resvellies vous, balada. En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford (de Carlo Malatesta)
• 1425, Je em complains, balada. En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• 1426 (abans de 1426), Missa sine nomine, a tres veus. Ordinarium. En el manuscrit Q 15, Bolonya = Manuscrit de Berlín
• 1426 (cap a 1426-1428), Missa Sancti Jacobi, a tres o quatre veus. Ordinarium et Proprium. En el manuscrit de Berlín
• 1431, Ecclesiae militanti
• 1431, Balsamus et munda, motet a quatre veus. Manuscrit de Berlín, compost per a la capella papal
• 1433, Supremum est mortalibus bonum, motet a tres veus en fabordón. Manuscrit de Berlín (del papa Eugenio IV i l'emperador Segismundo)
• 1433, C'est ben raison, balada. En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford (de Nicolas III de Ferrara)
• 1435 (cap a 1435) Salve flos Tuscae gentis ; Vós nunc, motet a quatre veus. Manuscrit 471, Mòdena (en la cita: Guillermus cecini, natus en ipse Fay)
• 1435 (cap a 1435), Mirandas parit haec urbs Florentina puellas, a tres veus. En el manuscrit lat. 471, Mòdena (per a Florencia)
• 1436, Nuper rosarum flors, motet a quatre veus. Manuscrit 471, Mòdena (per a la bendició de la catedral de Florencia)
• 1438, Magnanimae gentis ; Nexus amicitiae, motet a quatre veus. Manuscrit 471, Mòdena (sobre un pacte entre Berna i Friburgo)
• 1440 (cap a 1440), Missa Caput, missa a quatre veus per a tenor. En el manuscrit de Coventry
• 1450 (cap a 1450), Missa Li la face ai pale (a 4 veus). Missa per a tenor. En el manuscrit 88 de Trento
• 1454, O tres piteux (Lamentatio Sanctae Matris Ecclesiae Constantinopolitanae), motet a quatre veus). Manuscrit Riccardiana 2794, Florencia (compost per a un convit de Felipe el Bo en Lille)
• 1463, Missa Ecce ancilla domini (a quatre veus), missa per a tenor. En el manuscrit 5557 de Brusseles (copiat en Cambrai en 1463))
• 1464 (o més vesprada), Missa Au regina caelorum (a quatre veus), missa per a tenor. En el manuscrit 5557 de Brusseles
• 1464, Au regina caelorum
• sd, Inclyta stella maris (a quatre veus). En el manuscrit de Berlín
• sd, Juvenis qui puellam (a tres veus). En el manuscrit 3224 Munich 3224
• sd, Missa La mort de Saint Gothard (a quatre). Missa per a tenor. En el manuscrit lat. 456 de Mòdena (sense nom de l'autor)
• sd, Missa L'homme vaig armar (a quatre veus); missa per a tenor. En el manuscrit Capp. Sist. 14, Roma
• sd, Missa Sancti Antonii Viennensis (a tres veus). Ordinarium. En el manuscrit 90 de Trento
• sd, O beate Sebastiane (a tres veus). En el manuscrit de Berlín (per a sant Sebastiásn, en temps d'epidèmia de pesta)
• sd, O flos florum virginum (a tres veus). En el manuscrit 3232a de Munich (en seguritat una imitació)
• sd, O proles Hispaniae ; O sidus Hispaniae (a quatre veus) En el manuscrit lat. 471, Modena (per a sant Antonio de Pàdua)
• sd, Qui latuit in virgine (a tres veus). En el manuscrit 3232a de Munich (autenticitat discutida)
• sd, Vergine bella (a tres veus). En el manuscrit de Berlín.
• sd. Fulgens jubar ; Puerpera pura (motet a quatre veus). Manuscrit 471, Mòdena (Per a la festa de la purificació, en acróstico de Petrus de Castello)
• sd., Avevirgo qua de caelis (a tres veus). En el manuscrit 92 de Trento
• sd., O gloriose tir ; Divine pastus (motet a quatre veus) en Mod B (per a sant Teodoro)
• sd., O sancte Sebastiane ; O martyr Sebastiane ; O quam mira (motet a quatre veus). En el manuscrit de Berlín (per a sant Sebastián, en temps d'epidèmia de pesta)
• sd., Moribus et genere ; Virgo, virga virens (motet a quatre veus). Manuscrit 471, Modena (per a sant Juan, en una menció de Dijon)

• sd., a una veu de contratenor en un Gloria anònim a tres veus. En els manuscrits 6 i 11, biblioteca municipal de Cambrai
• sd., 11 Kyrie a tres veus, dels que 7 estan en el manuscrit Q 15, Bolonya = Berlín; i 4 en els manuscrits 87 i 92 de Trento
• sd., 14 Glòria a tres i quatre veus, dels que 8 estan en el manuscrit de Berlín; 5 en el 92 de Trento; 1 en el manuscrit 3232a de Munich
• sd., 4 Agnus Dei a tres veus, dels que 2 estan en el manuscrit de Berlín; 2 en el manuscrit 92 de Trento
• sd., 4 Credo a tres i quatre veus. En el manuscrit de Berlín
• sd., 4 Sanctus a tres veus dels que tres estan en el manuscrit de Berlín; 1 en el manuscrit 92 de Trento
• sd., Ad caenam agni providi (himne). En el manuscrit lat. 471, Modena
• sd., Adieu ces bons vins (rondó). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford = Oxf (dat. 1426)
• sd., Alleluja Veni sancte spiritus, All. En el manuscrit 90 de Trento. sd.,
• sd., Ànima redemptoris mater (a tres veus). En el manuscrit lat. 471, Modena
• sd., Ànima redemptoris mater (a tres veus). En el manuscrit Q 15, Bolonya = manuscrit de Berlín
• sd., Anima pixa liquefacta est (a tres veus). En el manuscrit de Berlín
• sd., Audi benigne conditor (himne). En el manuscrit lat. 471, Modena
• sd., Aurea lluïx (himne). En el manuscrit Q 15, Bolonya = Berlín
• sd., Au regina caelorum (a tres veus). En el manuscrit lat. 471, Modena
• sd., Au maris stella (himne). En el manuscrit 92 de Trento
• sd., Au maris stella (himne). En el manuscrit de Berlín
• sd., Au regina caelorum (a tres veus). En el manuscrit de Berlín
• sd., Benedicamus domine (I). En el manuscrit de Berlín
• sd., Benedicamus domine (II). En el manuscrit de Berlín
• sd., Christe redemptor omnium (himne). En el manuscrit de Berlín
• sd., Conditor alme siderum (himne). En el manuscrit de Berlín
• sd., Cum tua doctrina. Motet (5 veus, text italià). Manuscrit Q 15, Bolonya, compost per a la bendició de la catedral de Patras.
• sd., Departes vous, male bouche (rondó). En el manuscrit 871 N, Mont Cassino
• sd., Deus tuorum militum (himne). En el manuscrit de Berlín
• sd., Epiphaniam domine (himne). En el manuscrit 87 de Trento
• sd., Exultet caelum laudibus (himne). En el manuscrit de Berlín
• sd., Festum nunc celebre (himne). En el manuscrit 87 de Trento
• sd., Flos florum (a tres veus). En el manuscrit de Berlín
• sd., Gaude virgo, mater Christi (a quatre veus). En el manuscrit de Berlín
• sd., Hic vir despiciens (antífona). En el manuscrit lat. 471, Modena
• sd., Hic jocundus sumit mundus (a tres veus). En el manuscrit 3232a de Munich (en seguritat, una imitació)
• sd., Hostis Herodes impie (himne). En el manuscrit de Berlín
• sd., Iste confessor (himne). En el manuscrit de Berlín
• sd., Isti sunt duae olivae (antífona). En el manuscrit 87 de Trento
• sd., Je n'ai doubté (rondó). En el manuscrit 87 de Trento
• sd., Jesu corona virginum (himne). En el manuscrit de Berlín
• sd., Magnificat 1. to. En el manuscrit lat. 471, Modena
• sd., Magnificat 5. to. En el manuscrit lat. 471, Modena
• sd., Magnificat 6. to. En el manuscrit lat. 471, Modena
• sd., Magnificat 8. to. En el manuscrit lat. 471, Modena
• sd., Magnificat. En el manuscrit 811 N de Mont Cassino
• sd., Miserere tui labentis Dufay (motet a quatre veus).
• sd., O gemma lux ; Sacer pastor Barensium (motet a quatre veus). En el manuscrit de Berlín (per a sant Nicolás de Bari)
• sd., Phrases de cantliènes. En el manuscrit 3232a, Múncih 3232a (5.ª part) (relacionat en Ànima redemptoris mater del manuscrit Q 15, Bolonya)
• sd., Rite majorem Jacobum ; Artibus summis (motet a quatre i tres veus en tenor soliste). En el manuscrit de Berlín (per a Santiago en acróstico de Robertus Auclou Curatus Sancti Jacobi )
• sd., Roma, Sant Pietro B 80 (copiat en Cambrai en 1464)
• sd., Sanctorum arbitrio ; Bella canunt genies (motet a cinc veus) Manuscrit 87 de Trento (compost per al papa Eugenio IV)
• sd., A solis ortus cardine (himne). En el manuscrit lat. 471, Modena
• sd., Adieu m'amour (rondó). En el manuscrit 714 de Porto
• sd., Adieu quitte li demeurant (rondó). En el manuscrit 90 de Trento
• sd., Belle plaissant et gracieuse (rondó). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Belle que vous (rondó). En el manuscrit 87 de Trento
• sd., Belle vueillies vostre mercy donner (rondó). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford

• sd., Belle vueillies moy retenir (rondó). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Belle vuellies moy vengier (rondó). En el manuscrit XIX 176, Florencia
• sd., Be veignes vous (rondó). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Be done servir (balada). En el manuscrit 87 de Trento
• sd., Bon jour, bon mois (rondó). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Ce moys de may (rondó). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Ce jour de l'an (rondó). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Ce jour li doibt (balada). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Craindre vous vueil (rondó). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., De ma haulte et bonne aventure (virelay). En el manuscrit Ricc. 2794, Florencia
• sd., Dieu gard la bone (rondó). En el manuscrit XIX 176, Florencia
• sd., Dona i ardentirai (rondó). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Donna gentile (rondó). En el manuscrit de la Biblioteca de l'Universitat de Yale
• sd., Donnez l'assault (rondó). En el manuscrit 87 de Trento
• sd., Du tout m'estoit (rondó). En el manuscrit fr. 15123 de París
• sd., Entre els plus plaines d'anoy (rondó). En el manuscrit 714 de Porto
• sd., Entre vous gentils amoureux (rondó). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Estrines moy (rondó). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Franc cuer gentil (rondó). En el manuscrit 92 de Trento
• sd., He compaignons (va rondar a quatre veus). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Helas et quant vous veray (rondó). En el manuscrit n.a. fr. 6771 de París
• sd., Helas mon duel (virelay). En el manuscrit 714 de Porto
• sd., Helas, ma dona'm (rondó). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Invidia nimica (balada a 4 veus). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., J'atendray tant (rondó). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., J'ai grant (rondó). En el manuscrit 222 d'Estrasburc (còpia d'I. de Coussemaker)
• sd., J'ai les meues mon cuer (balada). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Je donne a tous (rondó). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Je languis en piteux martire (balada). En el manuscrit 92 de Trento
• sd., Je ne puis plus (rondó). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Je ne suy plus (rondó). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Je ne vis oncques (rondó). En el manuscrit 871 N, Mont Cassino
• sd., Je prens congié (rondó). En el manuscrit n.a. fr. 6771 de París
• sd., Je requier a tous amoureux (rondó). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Je triomphe de crudel duel (rondó). En el manuscrit 714 de Porto
• sd., Je veul chanter (rondó). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Je vous pri (a 4 veus). En el manuscrit XIX 178, Florencia
• sd., Jesu nostra redemptio (himne). En el manuscrit de Berlín
• sd., La belle es siet (balada). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., La dolce vista (balda). En el manuscrit Urb. lat. 1411, Roma
• sd., Laetabundus (sequentia). En el manuscrit de Berlín
• sd., L'alta bellea (balda). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Les, que feray (rondó). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Lauda Sion salvatorem (sequentia). En el manuscrit 92 de Trento
• sd., Ma belle dona'm souverainne (va rondar a 4 veus). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Ma belle dona'm, je vous pri (rondó). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Magi vidents stellam (antífona). En el manuscrit lat. 471, Modena
• sd., Malheureux cueur (virelay). En el Cançoner Laborde, Washington
• sd., Mille bon jours (rondó). En el manuscrit 222 d'Estrasburc (còpia d'I. de Coussemaker)
• sd., Mon be, m'amour (rondó). En el manuscrit 87 de Trento
• sd., Mon chier amy (balada). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Mon cuer em fait (va rondar a 4 veus). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Mon seul plaisir (rondó). En el manuscrit XIX 176, Florencia
• sd., Navré je suy (rondó). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Ne je ne dors (rondó). En el manuscrit XIX 176, Florencia
• sd., O gemma martyrum (antífona). En el manuscrit lat. 471, Modena
• sd., O lux beata trinitas (himne). En el manuscrit de Berlín
• sd., Or pleust a dieu (rondó). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Pange lingua (himne). En el manuscrit de Berlín
• sd., Pange lingua (himne). En el manuscrit 92 de Trento (atribució incerta)

• sd., Parell droit je puis ben (va rondar a 4 veus). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Parell li regart (rondó). En el manuscrit 714 de Porto
• sd., Passato i il tempo omai (balada). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Petrus apostolus (antífona). En el manuscrit lat. 471, Modena
• sd., Portugaler (balada). En el manuscrit 222 d'Estrasburc (còpia d'I. de Coussemaker)
• sd., Pour ce que veoir (rondó). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Pour l'amour (rondó). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Pouray je avoir (rondó). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Proles de caelo prodiit (himne). En el manuscrit lat. 471, Modena
• sd., Propter nimiam caritatem (antífona). En el manuscrit lat. 471, Modena
• sd., Puisque celle (rondó). En el manuscrit 87 de Trento
• sd., Quel fronte, signorille (rondó). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford (compost en Roma)
• sd., Qu'est devenue leaulté (rondó). En el manuscrit 714 de Porto
• sd., Resistera (a 4 veus). En el manuscrit XIX 176, Florencia
• sd., Resvelons nous (ténor: Alons ent ben tós au may) (rondó). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Salva nos, domine (antífona). En el manuscrit 90 de Trento
• sd., Salve sancte pater (antífona). En el manuscrit lat. 471, Modena
• sd., Sanctorum meritis (himne). En el manuscrit de Berlín
• sd., Sapiente filio (antífona). En el manuscrit lat. 471, Modena
• sd., Li la face ai pale (balada). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., Es ma damme (rondó). En el manuscrit Ca. misc. 213, Oxford
• sd., S'il est plaisir (va rondar a 4). En el manuscrit 3232a de Munich
• sd., Tibi Christe splendor patris (himne). En el manuscrit de Berlín
• sd., Trop lonc temps ai estiga (rondó). En el manuscrit Rom, Urb. lat. 1411
• sd., Urbs beata Jerusalem (himne). En el manuscrit de Berlín
• sd., Ut queant laxis (himne). En el manuscrit de Berlín
• sd., Va t'en, mon cuer (rondó). En el manuscrit 714 de Porto
• sd., Veni creator spiritus (himne). En el manuscrit de Berlín
• sd., Veni sancte spiritus (sequentia). En el manuscrit 92 de Trento
• sd., Vexilla regis prodeunt (himne). En el manuscrit lat. 471, Modena
• sd., Victimae paschali laudes (sequentia). En el manuscrit 92 de Trento
• sd., Vo regart et doulche maniere (rondó). En el manuscrit 3232a de Munich
• sd., Vostre bruit (rondó). En el Cançoner de Laborde, Washington

Influència

Dufay no va ser un innovador, a excepció d'algunes obres tardanes, i va escriure dins d'una tradició consolidada. Va ser un dels últims compositors que va usar tècniques medievals com el isorritmo, i un dels primers en usar les #harmonia, el fraseo i les melodies expressives característiques de la primera Renaixença. Les seues composicions dins de gèneros més amplis, misses, motets i chansons, són molt semblades entre sí; el seu renom es deu en gran part a lo que es percebia com el seu control perfecte de les formes que treballava, aixina com el seu talent per a una melodia agradable i cantable. Durant el XV va ser universalment considerat com el més gran compositor de l'época, i eixa creència ha persistit en gran mida fins a l'actualitat.

Referències

• David Fallows, "Dufay", edició revisada, Londres, J.M. Dent & Sons, Ltd.: 1987. ISBN 0-460-02493-0
• Charles Hamm, "Guillaume Dufay", en The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. 20 vol. Londres, Macmillan Publishers Ltd., 1980. ISBN 1-56159-174-2
• Massimo Mila: "Guillaume Dufay", nuova edizione a retor vaig donar Simone Monge, Einaudi Editore, Torino 1997, ISBN 88-06-14672-6
• Massimo Mila: "Guillaume Dufay", G. Giappichelli Editore, Torino 1972-73, 2 voll.
• Gustave Reese, Music in the Renaissance. Nova York, W.W. Norton & Co., 1954. ISBN 0-393-09530-4
• Alejandro Planchart: "Guillaume Du Fay", Grove Music Online ed. L. Macy (accesido 17-7-2005), (accés en subscripció) [1] archivat en Wayback Machine.
• Harold Gleason i Warren Becker, Music in the Middle Ages and Renaissance (Music Literature Outlines Séries I). Bloomington, Indiana. Frangipani Press, 1986. ISBN 0-89917-034-X

• Guillaume Dufay, Opera omnia (obres completes en sis volums), ed. Heinrich Besseler en revisions de David Fallows. Corpus mensurabilis musicae CMM 1, American Institute of Musicology, 1951-1995. Més informació i eixemples sonors
• Craig Wright, Dufay at Cambrai: Discoveries and Revisions. Journal of the American Musicological Society, XXVIII (I975)
• F. Alberto Gall, tr. Karen Eales, Music of the Middle Ages (II). Cambridge: Cambridge University Press. 1977 (edició original en italià) i 1985 (en anglés). ISBN 0-521-28483-X
• I. Dartus, Un grand musicien cambrésien - Guillaume Du Fay. Préface de Norbert Dufourcq. Extrait du prenga XCIV dones Mémoires de la Société d'Émulation de Cambrai. Cambrai, 1974
• Van donen Borren (I), Guillaume Du Fay, són importance .... Mémoires de l'Académie royale de Belgique, t. II, fasc. 2, 1926
• Van donen Borren (II), Guillaume Du Fay, centre de rayonnement... Bulletin de l'Institut historique belge de Rome, fasc. XX. Brusseles, Roma, 1939
• J. Chailley, Histoire musicale du Moyen Age. Paris, P. O. F.,1950.

Discografia

• Dufay: Flos florum. Motets, hymnes, antiennes dédiées à la Vierge - Ensemble Musica Nova - Zig-Zag Territories ZZT 050301 (2006)

Galeria

• 
  "Et in terra pax hominibus" (de la "Missa S. Jacobi"). Museu Castell de el Buonconsiglio. Ms. Tr. 87, c. 1r.
• 
  "Au Virgo." Museu Castell de el Buonconsiglio. Ms. Tr. 92, cc. 37v-38r.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Guillaume Dufay.

• Au Regina Caelorum, la partitura en classicaland.com Classicaland.com

• Gravacions